La batalla per Groenlàndia: Dinamarca denuncia maniobres de Trump per crear malestar a l'illa

Les aspiracions de Donald Trump d'annexionar-se Groenlàndia, que el president nord-americà no ha dissimulat mai, no agraden gens a Dinamarca, el país a què pertany l'illa. Ara, el malestar de Copenhaguen ha fet un pas més i s'ha traslladat a l'àmbit diplomàtic.

Dinamarca ha convocat aquest dimecres a la tarda l'encarregat de negocis de l'ambaixada dels Estats Units a Copenhaguen, Mark Stroh, per demanar-li explicacions sobre una informació de la cadena pública danesa DR. Stroh és actualment el màxim diplomàtic dels Estats Units a Dinamarca, perquè en aquests moments Washington no té ambaixador a Dinamarca.

Es tracta d'una investigació que ha descobert l'activitat d'almenys tres nord-americans, que mirarien d'influir sobre els groenlandesos amb operacions encobertes en contra de Dinamarca.

El cap de la diplomàcia danesa, Lars Lokke Rasmusse, ho ha titllat d'inacceptable.

"Qualsevol intent d'interferir en els afers interns del Regne --de Dinamarca-- és, sens dubte, inacceptable."

Amb l'objectiu d'organitzar un moviment de secessió a Groenlàndia, l'operació s'hauria dedicat a fer una llista de persones que veurien amb bons ulls que el govern de Trump prengués el control de l'illa.

Així mateix, tindrien una llista dels que hi estarien en contra per neutralitzar-los, políticament parlant.
 

L'interès de Trump per Groenlàndia

En diverses ocasions, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que vol prendre el control de Groenlàndia per raons de seguretat nacional i internacional, i per obtenir el control dels recursos de l'illa àrtica.

El cas és que el desgel està augmentant l'interès sobre aquesta regió autònoma del regne de Dinamarca, pel canvi de les rutes i pels minerals.

Les enquestes mostren que la majoria dels 60.000 residents de Groenlàndia estan a favor d'una eventual independència de Dinamarca, però no d'una presa de control dels Estats Units.

De fet, una enquesta del mes de gener, encarregada pels diaris danesos i groenlandesos, va revelar que el 85% dels groenlandesos no volen formar part dels Estats Units, i gairebé la meitat se senten amenaçats per Trump.

Les alarmes en aquest sentit es van disparar --tant a Copenhaguen com a Nuuk, i en el món en general-- quan Trump va dir que no descartava la coacció militar o econòmica per controlar Groenlàndia. La majoria dels groenlandesos no sembla que se sentin gaire atrets per ser habitants dels Estats Units, un país sense sanitat universal i sense les generoses ajudes socials de Dinamarca.

Ara, amb el propòsit de guanyar simpaties, l'administració de Trump ha apel·lat a un suposat maltractament històric dels residents de Groenlàndia sota el domini danès.

De moment, més que preparar una invasió militar, sembla que ha estat treballant en una altra estratègia: la de guanyar simpaties sobre el terreny.

Dinamarca també sospita d'altres tàctiques per generar discòrdia, amb la difusió de greuges --reals o inventats-- entre els dos territoris. Aquí, certament, hi ha material sensible amb què treballar.
 

Dinamarca es disculpa

De fet, aquest mateix dimecres, Dinamarca ha demanat perdó als inuits perquè durant dècades va sotmetre milers de dones a una campanya de control de natalitat sense el seu coneixement o consentiment. 

La campanya de control de la natalitat va sortir a la llum el 2022 i s'hauria dut a terme entre el 1966 i 1991.

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha emès la disculpa:

"No podem canviar el que ha passat, però sí que en podem assumir la responsabilitat. Per tant, en nom de Dinamarca, voldria dir que ho sento."

La disculpa arriba enmig dels esforços de Copenhaguen per reparar les relacions amb l'illa i defensar-se de l'interès dels Estats Units a prendre-la.

L'any passat, un grup de dones de Groenlàndia, ara d'entre 70 i 80 anys, va sol·licitar una compensació judicial a Dinamarca per aquesta campanya de control de la natalitat involuntari.

Dinamarca encara no ha proporcionat una compensació, al·legant una investigació en curs per descobrir l'abast dels casos i el procés de presa de decisions que hi ha darrere la campanya. El resultat de la investigació s'espera el mes que ve.