Els Estats Units aixequen les sancions a part del petroli iranià per abaratir preus
A punt de complir-se tres setmanes de guerra, Israel continua amb la campanya d'assassinats selectius de líders iranians i aquest divendres ha matat el portaveu de la Guàrdia Revolucionària.
Sobre el terreny, però, el règim dels aiatol·làs demostra prou capacitat estratègica i militar per mantenir una guerra que pot ser devastadora per als països del golf Pèrsic aliats dels Estats Units i per al subministrament energètic a nivell global.
Aquest dimecres, Israel va atacar un jaciment compartit entre l'Iran i Qatar i en va afectar la banda iraniana. L'ofensiva, però, va tenir una ràpida resposta per part de l'Iran, que va llançar míssils contra la planta de gas liquat de la part de Qatar, Ras Laffan, que beu del mateix jaciment i subministra el 20% d'aquest gas consumit a tot el món.
Un altre exemple és el bombardeig d'aquest dijous contra la refineria més gran d'Israel, que ha obligat a aturar parcialment les operacions almenys durant uns dies. I aquest divendres al matí l'Iran també ha atacat una infraestructura petroliera a Kuwait.
Davant d'aquest escenari, la gran preocupació de Washington és reduir l'impacte de la guerra en els preus de l'energia. A petició de Trump, Israel ha accedit en les últimes hores a no repetir accions militars contra instal·lacions energètiques iranianes, cosa que ha calmat els preus del petroli i el gas.
Tot i això, l'última proposta del govern nord-americà és aixecar les sancions, precisament, sobre el petroli iranià en trànsit marítim.
140 milions de barrils de petroli iranià
El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha anunciat una autorització per permetre l'entrada al mercat d'uns 140 milions de barrils de cru iranià amb l'objectiu d'augmentar l'oferta i rebaixar l'encariment del combustible.
L'autorització durarà fins al 19 d'abril i afecta només el petroli cru i productes derivats del petroli d'origen iranià que actualment ja estiguin carregats en vaixells. No el petroli nou que es produeixi a l'Iran ni el que està en magatzems.
Chris Wright, secretari d'Energia dels EUA, explicava en una entrevista al canal televisiu Fox Business Network abans de prendre la mesura que "d'aquí tres o quatre dies el petroli començarà a arribar als ports" asiàtics, on s'exporta la major part del cru enviat des del Golf.
De fet, els fluxos de petroli han disminuït uns 12 milions de barrils per dia, aproximadament el 12% de la demanda mundial, a causa de les retallades de producció i les aturades d'exportació dels productors de la zona.
En aquest sentit, el cap de l'Agència Internacional de l'Energia, Fatih Birol, ha afirmat al Financial Times que restablir aquests fluxos podria trigar sis mesos.
Ocupar l'illa de Kharg
En paral·lel, Trump intenta reunir una coalició de països que l'ajudin a desbloquejar l'estret d'Ormuz. La qüestió és de quina manera portar-ho a la pràctica.
Una opció que estaria valorant, segons publica avui el digital Axios, és envair l'illa de Kharg, d'on surt el 90% del petroli exportat per l'Iran, com a mesura de pressió perquè el règim de Teheran obri l'estret.
