La bibliotecària que va fer Medicina, però va optar pels llibres: "Són com els CAP, però en cultura"
La Gisela va estudiar Medicina, però va acabar triant el camí dels llibres i la lectura. La seva decisió pot semblar sorprenent, però deixa de ser-ho quan es coneix la seva trajectòria. Abans de cursar Medicina, es va llicenciar en Biblioteconomia. Un cop acabats aquests estudis, l'interès per la intel·ligència artificial aplicada a la recuperació de la informació la va portar a emprendre una segona carrera.
"La gent no entén que Medicina fos la meva segona carrera", explica, "perquè socialment la Biblioteconomia es percep com una professió menor". Assegura que, al llarg de quinze anys de trajectòria professional, ha hagut de donar moltes explicacions sobre per què va triar les biblioteques abans que els hospitals.
Per a ella, però, les dues professions no estan tan allunyades. "Les biblioteques són com els CAP però en el món de la cultura. Són la porta d'entrada a la cultura: són gratuïtes i tothom hi pot accedir."
"Per ser bibliotecari cal ser lector"
Per a la Gisela, el requisit indispensable per treballar en una biblioteca és ser lector. "És una feina extraordinària", afirma amb un mig somriure. "Hi ha la idea que els bibliotecaris estem darrere un taulell, asseguts tot el dia i fent callar la gent, però és tot el contrari."
Explica que bona part del temps que passa a la biblioteca de Lloret de Mar, que dirigeix, el dedica a preparar activitats de foment de la lectura, organitzar visites escolars, explicar contes i seleccionar noves adquisicions per al fons bibliogràfic.
El repte de trobar bibliotecaris
La passió pels llibres, però, no és suficient per cobrir totes les places dels 456 equipaments bibliotecaris que hi ha a Catalunya. Xavier González Cuadra, president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, atribueix aquesta falta de vocacions al fet que es tracta d'una professió que "ara mateix és poc atractiva per qüestions de salaris, horaris i reconeixement social i cultural". La vaga indefinida del personal de les biblioteques de Barcelona així ho constata.
A Salt ho saben bé. Fa més d'un any que intenten cobrir la vacant de director de la biblioteca municipal, però la plaça ha quedat deserta. Segons la llei de biblioteques, les persones interessades han de disposar de la titulació específica en Informació i Documentació per poder optar al càrrec.
Toni Vidal, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Salt, admet que aquests requisits limiten considerablement el nombre de candidats possibles. La llei catalana de biblioteques obliga a contractar professionals amb la titulació superior específica de Biblioteconomia i Documentació.
"Són perfils difícils de trobar perquè molts professionals no hi tenen interès o prefereixen altres sortides laborals i no veuen tan atractiu treballar en una biblioteca", apunta.
Vidal considera que hi podria haver altres professionals "perfectament vàlids" per ocupar aquestes vacants sense necessitat de disposar d'una titulació tan específica. Per això, l'Ajuntament de Salt demanava canviar la normativa.
Com que el cas de Salt no és aïllat, el Parlament de Catalunya ha modificat la llei del sistema bibliotecari de Catalunya perquè professionals procedents d'altres disciplines universitàries també puguin accedir a aquests llocs de treball.
El canvi normatiu, que ja ha entrat en vigor, permetrà complementar l'actual Grau en Informació i Documentació, que es continuarà impartint, amb un nou màster en Biblioteques Públiques. L'objectiu és que persones graduades en altres àmbits puguin adquirir la formació específica necessària per exercir com a bibliotecàries. La primera promoció d'aquest màster es graduarà el juny del 2027.
Pel que fa al Grau en Informació i Documentació, actualment només es pot cursar a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Aquest curs 59 estudiants l'han escollit com a primera opció.
El problema no són els que entren, sinó els que surten.
Xavier González Cuadra celebra aquestes xifres, però hi afegeix context: "Tot i que hi ha un nombre raonable d'estudiants que trien aquesta formació, la realitat és que molt pocs l'acaben i, encara menys, decideixen treballar en biblioteques."
Cap al 2010, cada any es graduaven entre 140 i 150 persones en Informació i Documentació. En l'última dècada, aquesta xifra ha caigut fins a situar-se al voltant de les 30 persones anuals. Paral·lelament, l'oferta universitària també s'ha reduït de manera significativa: de les 160 places disponibles l'any 2000 s'ha passat a les 64 actuals. A aquest escenari s'hi afegeix un altre factor: l'onada de jubilacions prevista per als pròxims anys.