La caiguda dels influencers: els seguidors es cansen de les polèmiques i les vides irreals
L'acumulació de seguidors ha estat la mesura de l'èxit a les xarxes socials durant molts anys. Una comunitat més gran es traduïa directament en més visibilitat i, per tant, en més negoci i en més capacitat d'influència. Però aquesta relació podria estar deixant de ser tan òbvia.
Les polèmiques protagonitzades aquest estiu per creadors de contingut amb audiències milionàries ha desembocat en una relativa davallada dels seguidors d'aquests perfils.
Mentre una influencer indignava el seu públic quan es lamentava de tenir "només un mes de vacances" i donava per fet que tothom en tenia tres, un altre assegurava que l'eclipsi del 12 d'agost era "una maniobra de distracció del govern" perquè no es parlés d'altra cosa.
Tot i que alguns experts asseguren que en l'època d'estiu les fluctuacions de seguidors són insignificants, d'altres hi veuen el símptoma d'un canvi més profund que han anomenat "la caiguda dels influencers".
Vides irreals i massa publicitat
Però les polèmiques de l'estiu són la causa d'aquest fenomen o només el detonant?
Per a Mònika Jiménez, doctora en Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i directora del grup d'investigació Communication, Advertising and Society, aquesta explosió era previsible i la defineix com el resultat "d'haver tensat massa la corda".
Viatges espectaculars, roba de luxe, restaurants de 5 estrelles... ja no comparteixen allò pel que els van començar a seguir.
La percepció que bona part dels continguts són publicitaris i la distància cada vegada més gran entre la realitat dels influencers i la dels seus seguidors són les dues causes principals a què Jiménez atribueix el desgast dels consumidors de xarxes socials.
Fer negoci de la polèmica
La Maria Vallespí, creadora de contingut en català sobre moda, bellesa i estil de vida saludable, situa la polèmica sobre "la caiguda dels influencers" als qui fan contingut en castellà, però assegura que de rebot "se'ls ha posat a tots al mateix sac".
Dir barbaritats genera clics i això, estar a dalt de tot de l'algoritme.
Vallespí lamenta que companys de sector utilitzin les polèmiques estratègicament perquè es parli més d'ells. "Creuen que no hi ha mala fama, si hi ha bon 'engagement'", explica.
I és que els algoritmes de les xarxes socials premien la interacció, sigui del tipus que sigui i també quan és negativa. És per això que protagonitzar polèmiques, innocents o intencionades, també és una manera de fer-se visible.
L'esgotament dels seguidors
Però els consumidors de contingut han començat a rebutjar la combinació de polèmica, consumisme i exhibició constant. Tant Jiménez com Vallespí coincideixen que "l'audiència s'està tornant més exigent". I a la pregunta de si això suposa, llavors, la fi del màrqueting d'influencers, totes dues també tenen clar que no.
Mònika Jiménez creu que el que els caldrà serà reinventar-se, buscant fórmules noves per recuperar l'interès de la seva audiència. I afegeix que la tendència de les marques ha virat cap a l'aposta per creadors de contingut amb comunitats més petites, amb continguts més específics per arribar a audiències més concretes.
Maria Vallespí no només ho comparteix, sinó que és el que ha volgut aconseguir amb el seu perfil. "Soc del parer que val més la pena tenir una comunitat més petita, però amb qui comparteixis valors", diu. Creu que tenir una audiència "petita, però treballada" té més valor que una de "gran i buida".
La suposada caiguda dels influencers, doncs, apunta més aviat a un canvi de model que no pas a una fi: menys pes del nombre de seguidors i més importància en la proximitat i la capacitat d'arribar a una comunitat concreta.