Diumenge, a les 10.30
La cantautora Marina Rossell, a "Signes dels temps"
El 2024, la cantautora penedesenca Marina Rossell celebra 50 anys de cançons i compromís social. Defensora de moltes causes, espiritual i sensible al patiment humà, continua imparable rescatant cançons de l'oblit i creant-ne de noves.
El 1974, Rossell va començar fent de telonera en els concerts de Lluís Llach. Des de llavors, ha publicat 25 discs, l'últim, "300 Crits" (2021), segueix el camí de "Cançons de la resistència" per no oblidar l'horror de les guerres.
"Tinc la sort que fa 50 anys que puc viure d'aquest ofici. Viure d'allò que t'agrada és una fortuna, i per això cada dia dono gràcies", diu Marina Rossell.
Ajudar les persones sense llar
Marina Rossell investiga, versiona, adapta, busca un so i crea. Fa renéixer la música, i manté l'essència. I també té la vocació d'ajudar. Juntament amb la monja teresiana, Viqui Molins, cada any pels voltants de Nadal organitzen el concert "Cantem amb els sense sostre", a l'hospital de campanya de l'Església de Santa Anna de Barcelona.
"S'omple de gom a gom, i els cèntims que es fan van directament a ajudar les persones sense llar", explica Rossell. A més, visita malalts a l'hospital de Bellvitge. En el programa explica el cas d'un pacient que estava a l'UCI, acabat d'operar del cor. Li va cantar "Rosó" a l'orella: "El pacient es pensava que somiava, que encara estava al quiròfan i que jo no era real". Uns dies després, el cardiòleg va dir "que les constants vitals del malalt van tenir una reacció positiva".
El valor de la contemplació
Marina Rossell és amiga de Montserrat Domingo, l'ermitana del Montsant (Priorat):
"Aquests dies l'he visitada. És bo que hi hagi monges i persones que facin accions, i també que hi hagi monges contemplatives, com la Montserrat. Sento que el món seria més ferotge si no hi hagués algú que resés per nosaltres i ens acompanyés amb la seva pregària, amb el seu pensament."
L'àngel de la guarda i El Virolai
Durant l'entrevista, Marina Rossell parla del viatge cultural, que fa molts anys, va fer a Armènia amb l'escriptora i amiga Montserrat Roig. Van visitar un monestir ortodox, i a la Marina li van demanar que cantés una cançó de la seva confessió religiosa.
"Estava molt preocupada. I de sobte, va venir l'àngel de la guarda, que sempre està per aquí donant voltes, i em va recordar el Virolai sencer. No l'havia cantat des de petita, quan anava a doctrina. Tothom va veure que era una bellíssima cançó. I amb la Montserrat Roig ens vam quedar impactades de veure que teníem una cançó religiosa extraordinària, que és l'himne de Montserrat, i que va escriure Jacint Verdaguer", comenta.
Més endavant, estirant també el fil de la infància, Rossell va fer el disc "Cap al cel" (2002) amb cançons religioses que cantava a les caramelles quan era petita. Cançons populars com ara "L'emigrant", "Mare de Déu del Món", "Dorm nino" o el "Virolai".
El deure de no oblidar
Marina Rossell va cantar a l'Iraq just abans de la guerra, i a Bòsnia, després. Un dels seus treballs més intensos i rellevants és donar a conèixer la memòria històrica, per no oblidar. És vicepresidenta de l'Amical de Ravensbrück i ha cantat en camps de concentració i d'extermini nazi.
"Et sobrepassa, però també tens agraïment d'escampar la teva veu en un lloc on hi ha hagut tant de sofriment, un sofriment que no podem imaginar", diu Marina Rossell.
També recorda al fotògraf català Francesc Boix, que va ser deportat al camp de concentració de Manthausen: "Gràcies a aquestes fotografies el món sencer va poder veure el que s'havia amagat, o sigui, l'horror dels camps d'extermini". I afegeix que "ensenyem poc la memòria històrica. Ara estem amb totes les joguines de la nova tecnologia i això és molt més atractiu. Hi ha moltes coses oblidades".
L'amistat amb Moustaki
Marina Rossell també recorda el seu amic George Moustaki, a qui va homenatjar adaptant i traduint al català les seves cançons, entre les quals "Le métèque" ("L'Estranger"). Marina Rossell i George Moustaki van tenir una amistat de 35 anys. Ella anava a París a visitar-lo a l'hospital, i el va acompanyar fins al final.
El programa
"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
#SignesdelsTemps3Cat