La carta d'una supervivent dels nazis arriba a la seva bessona 74 anys després

El 1944, Fanny Gewürz, filla d'una família jueva d'origen polonès, va enviar des de Sort una carta a la seva germana bessona, Rachel, que era a Tel-Aviv. La missiva no li ha arribat fins ara, 74 anys després.

El document el va trobar l'any passat l'historiador de la Universitat de Lleida Josep Calvet. Era entre els arxius de la família Cases, que havia regentat un hostal al municipi pallarès, on la Fanny es va allotjar el 1944, després de travessar els Pirineus fugint dels nazis.

Durant els anys 30 del segle passat, la família Gewürz vivia a la ciutat alemanya de Karlsruhe. Els pares de les bessones, presagiant la persecució dels nazis contra els jueus, van decidir enviar les nenes i els seus altres dos fills a l'estranger. Les bessones van passar un temps juntes a Estrasburg, però el 1939 es van separar, com explica Calvet:

"Dos germans van poder escapar de l'Holocaust a Anglaterra, la Rachel va poder obtenir un visat per anar al que llavors era el Protectorat Britànic de Palestina, l'any 1939, i l'únic que va quedar a l'Europa ocupada pels nazis, patint la persecució, va ser la Fanny, que va estar cinc anys amagada França."

El 1940, l'ocupació nazi de França va empènyer la Fanny cap a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb una identitat falsa.

Quatre anys més tard, es va decidir a travessar la frontera per evitar unes persecucions que s'anaven endurint.

El seu fill, Benjamin Neeman, que ha acompanyat la seva tieta a l'hora de rebre la carta, explica que la travessa, durant la qual hi va haver dos morts, va ser dura:

"El viatge va ser molt dur, enmig de la neu, havia de durar tres dies i en van ser deu, però finalment van aconseguir passar".

Un cop a Sort, es va allotjar a la pensió Martin Cases, i va voler posar al dia la seva germana:

"Quan va arribar a Espanya, el primer que va fer va ser escriure una carta a la seva germana per comunicar-li que estava viva i que aviat estarien juntes, però la carta no va arribar mai a mans de la meva tieta".

La carta, en què també li explicava que els seus pares havien mort a mans dels nazis, va recórrer Espanya, Portugal i Egipte i, finalment, la van retornar a Sort.

La família Cases la va guardar amb l'esperança que la mateixa autora l'aniria a recollir, com explica la Montserrat Cases, filla de l'amo de l'hostal:

"El document era en un dossier que hi havia a casa meva, després de la mort dels meus pares, que mai se'n van voler desfer".

La Fanny va ser detinguda al Pallars i, després d'un periple de mesos que la va portar a Lleida i Barcelona, va anar en vaixell a Cadis i d'aquí a Tel-Aviv, on es va retrobar amb la seva bessona i va viure fins a la seva mort, el 2008.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha lliurat aquest dimarts la carta a Rachel Furstenberg, de 93 anys, a la ciutat de Rishon LeZion, on viu.

"És de justícia que aquesta carta la pugui tenir la seva destinatària, una persona molt gran, que en aquest acte d'avui l'hem vist carregada de sentiment, recordant aquells moments i aquells fets."

Ho ha fet en el marc del projecte de memòria històrica "Perseguits i salvats", que se centra en el pas, pels Pirineus lleidatans, de milers de jueus que fugien dels nazis.

El fill de la Rachel, Udi Furstenberg, ha assegurat que aquest ha estat un dia feliç:

"És increïble. quan ens ho van dir no ens ho podíem creure, però està passant realment i és com un somni. Per sobre de tot, és important per a la meva mare, perquè tanca un cercle de la seva vida."

A hores d'ara, però, com comenta Josep Calvet, continua sent una incògnita per què no va arribar la carta:

"És un misteri que no hem pogut esbrinar, perquè l'adreça de la carta és on vivia realment la germana de la Fanny. Per tant, ningú pot donar una explicació d'aquest fet. La carta va ser retornada a Sort inexplicablement."