La Casa Batlló restaura la tercera planta i recupera l'últim habitatge original de Gaudí

Es preserva el patrimoni històric, sense que l'interiorisme de la dissenyadora Paola Navora n'alteri l'essència, i s'oferirà un nou ús de l'espai amb reservats exclusius i experiències gastronòmiques

Redacció

La Casa Batlló descobreix, després d'una restauració gairebé arqueològica, la tercera planta de l'edifici, on fins al 2019 encara vivien descendents de la família. 

Després de tres anys d'obres, s'ha recuperat l'últim habitatge, l'únic que conserva el disseny original de Gaudí i el que, per tant, revela la visió domèstica i avançada de l'arquitecte a principis del segle XX.  

Recuperació dels estucats dels sostres (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

L'espai, un pis de 400 metres quadrats, s'ha concebut com una nova manera de viure el patrimoni: serà escenari de trobades privades i exclusives, celebracions i experiències gastronòmiques en un entorn únic, que es podrà disposar de manera independent o com a part de la visita cultural. 

Una restauració històrica, gairebé arqueològica

En retirar les múltiples capes afegides al llarg de més d'un segle, s'ha revelat l'arquitectura original del 1906, sorprenentment intacta sota múltiples intervencions.

Sota les múltiples capes s'han trobat els colors originals dissenyats per Gaudí (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

"Ens vam trobar amb un habitatge molt transformat però extraordinàriament complet sota les capes. El procés va ser gairebé arqueològic", diu l'arquitecte Xavier Villanueva, responsable de la restauració.

Rebedor del pis abans de la restauració (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

Els restauradors, artesans de la fusta, del ferro i de la pintura, han anat retirant capes fins a fer emergir els sostres originals amb estucs florals amagats des de fa més d'un segle. Un centenar d'elements de fusta s'han restaurat o replicat a partir de models originals, i s'ha descobert el procés de les portes reciclades i adaptades per Gaudí.

Restauració de la fusteria amb tècniques artesanals (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

 Destaca també la recuperació d'una maneta inèdita que no es troba en cap altre pis de la Casa Batlló. 

Una maneta inèdita de Gaudí que només s'ha trobat en aquest pis (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

El resultat és una recuperació rigorosa de l'estructura original: fusteries, estucs, paviments i sistemes constructius concebuts per Gaudí, com la il·luminació natural i la ventilació. 

On el patrimoni no només s'observa, sinó que es viu 

La Casa Batlló ha volgut preservar el caràcter residencial d'aquesta planta i projectar-lo al present, i per això n'ha recuperat la funció original com a lloc de trobada

Per vestir cadascuna de les estances s'han concebut com un espai amb identitat pròpia que l'interiorisme de la dissenyadora italiana Paola Navone ha fet conviure amb l'obra original a través de les textures, el mobiliari i el color sense alternar-ne l'essència. 

L'interiorista Paola Navone ha donat a cada estança una caràcter propi sense alterar-ne l'essència (Casa Batlló/Claudia Mauriño)

Unes estances que es destinen a acollir reunions privades, celebracions, presentacions i experiències gastronòmiques en un entorn íntim que afavoreix una relació directa i propera amb l'arquitectura, més enllà de la visita cultural.

Terres i mobles s'han replicat segons els originals (Casa Batlló/Victoria Gasseuy)

"La Casa Batlló és viva perquè evoluciona. Aquesta planta representa exactament això: respecte pel passat i capacitat d'obrir noves maneres de viure'l", conclou Nina Bernat, consellera delegada de la Casa Batlló. 

Un nou ús que respon a una tendència creixent a Barcelona i a escala internacional: la recerca d'espais únics, autèntics i amb història per a trobades exclusives.