La cimera dels diners russos: quan la UE s'hi juga molt més que el seu prestigi
La Unió Europea afronta aquesta setmana una de les decisions més delicades des de l'inici de la guerra d'Ucraïna: què cal fer amb els actius russos congelats a Europa, sobretot a Bèlgica, i si es poden o han de ser utilitzats per finançar l'esforç bèl·lic i la reconstrucció ucraïnesa.
No és només una decisió econòmica. És una decisió política, jurídica i moral que posa a prova la unitat europea, la credibilitat del dret internacional… i els límits reals del suport a Kíiv.
Sobre la taula hi ha una xifra que explica la tensió: uns 210.000 milions d'euros en actius del Banc Central rus immobilitzats a la UE, la major part custodiats pel gegant financer Euroclear, amb seu a Brussel·les. Aquests diners no són privats, sinó sobirans, i Moscou els reclama com a seus. Ucraïna, en canvi, els considera una compensació mínima pels danys causats per la invasió.
Alemanya diu sí (amb matisos)
En aquest escenari, Alemanya ha fet un pas endavant i s'ha mostrat disposada a avalar l'ús d'aquests actius per ajudar Ucraïna, almenys en forma de garanties financeres o rendiments generats pels fons congelats. Berlín assumeix que la guerra ja ha trencat molts tabús jurídics i que la inacció també té un cost: el d'abandonar Ucraïna quan més recursos necessita.
No és una posició entusiasta, però sí pragmàtica. Alemanya entén que la credibilitat europea com a actor geopolític passa per demostrar que Rússia paga un preu tangible per la invasió. I que aquest preu no pot recaure indefinidament sobre els contribuents europeus.
Bèlgica frena: por als tribunals i al prestigi bancari
El gran obstacle és Bèlgica. I no és casualitat. Brussel·les és l'epicentre del problema perquè acull Euroclear, el dipòsit financer on descansa el gruix dels actius russos. El govern belga no diu un "no" frontal, però sí un "així no".
Els seus arguments són tres:
- Risc jurídic: Bèlgica tem que Rússia acabi guanyant en tribunals internacionals i que algú hagi de retornar els diners.
- Responsabilitat solidària: Si això passa, no vol quedar-se sola pagant la factura. Bèlgica exigeix que el cost sigui compartit per tots els estats membres, no només pel país amfitrió.
- Reputació financera: Brussel·les tem que aquesta decisió malmeti la imatge de Bèlgica com a plaça financera segura, ja que es tracta d'un país que fins no fa tant mantenia el secret bancari i que viu, en bona part, de la confiança internacional en les seves institucions.
Dit clarament: Bèlgica no vol convertir-se en el cap de turc legal i financer d'una decisió política europea.
Orbán arriba tens i parla amb Putin
I després hi ha Viktor Orbán. El primer ministre hongarès ha arribat a Brussel·les amb cara de pocs amics i amb un relat molt treballat: assegura haver parlat amb Vladímir Putin, que, segons Orbá, li ha garantit que Rússia no prendrà represàlies contra els països que votin en contra de l'ús dels actius.
És una afirmació reveladora, no tant pel contingut com pel fet mateix: Orbán no amaga que parla amb Putin, ni que actua com a pont informal entre Moscou i Brussel·les. Al mateix temps, amenaça amb vetos, critica qualsevol endeutament conjunt i insisteix que Hongria no pagarà "la guerra d'Ucraïna".
La seva posició torna a evidenciar una UE on alguns estats juguen en un altre tauler, més preocupats per la relació amb Moscou que no pas per la coherència europea.
Putin insulta i amenaça
Des de Moscou, Putin ha optat pel registre habitual: insults i intimidació. Ha qualificat els líders europeus de "porquets" i ha advertit que qualsevol pas en aquesta direcció tindrà conseqüències. Fins i tot ha insinuat que Rússia podria ocupar més territori ucraïnès.
Una amenaça tan buida com reveladora: si podia ocupar més territori abans, per què no ho ha fet? El discurs serveix sobretot per fer augmentar la por, un recurs clàssic del Kremlin quan se sent acorralat.
Altres capitals, molts dubtes
Itàlia i Bulgària comparteixen part de les reserves belgues. Giorgia Meloni ha expressat de manera diàfana els dilemes que estan sobre la taula: "Itàlia --ha dit-- considera sacrosant el principi segons el qual Rússia ha de ser qui pagui per ajudar a la reconstrucció de la nació que ha agredit. Però aquest resultat s'ha d'assolir sobre una base jurídica sòlida."
França observa amb cautela. La Comissió Europea, amb Ursula von der Leyen al capdavant, juga a dues bandes: proposa tant l'ús dels actius com una alternativa de deute conjunt europeu, sabent que aquesta segona opció és gairebé impossible amb Orbán amenaçant veto.
Mentrestant, el rellotge corre. Ucraïna necessita finançament ara, no en debats interminables.
Per què aquests diners són claus per a Ucraïna
Per a Kíiv, els actius russos no són simbòlics: són vitals. Servirien per pagar armament, mantenir l'estat en funcionament i començar una reconstrucció que ja es calcula en centenars de milers de milions d'euros. Sense aquests diners, Ucraïna depèn cada cop més d'ajudes occidentals que es desgasten políticament.
El dilema europeu
La cimera no decideix només sobre diners. Decideix si Europa està disposada a assumir riscos per defensar l'ordre internacional que diu que protegeix. O si, davant la por de litigis, represàlies i pèrdua de prestigi financer, s'estima més mirar cap a una altra banda.
Si la UE no és capaç d'arribar a un acord, el missatge serà clar: congelar actius és fàcil; utilitzar-los, no tant. I Putin haurà après una lliçó perillosa: que Europa dubta fins i tot quan té totes les cartes a la mà.