Adeu als ponts dels bitllets d'euro: la ciutat que els va fer realitat en reivindica el llegat
Sílvia Mateu/ACN
Vint-i-quatre anys després que comencessin a circular els bitllets d'euro, el Banc Central Europeu està en plena campanya per canviar-ne el disseny i anar abandonant els bitllets actuals. La decisió afecta directament la ciutat de Spijkenisse, als Països Baixos, i l'atractiu turístic dels seus ponts.
En aquesta ciutat de 76.000 habitants dels afores de Rotterdam hi ha set ponts que són una rèplica dels que surten als set bitllets actuals, que estan inspirats en motius arquitectònics.
El dissenyador dels bitllets, Robert Kalina, va posar portes i finestres a l'anvers, per simbolitzar l'esperit d'obertura d'Europa, i ponts al revers, com a símbol de comunicació entre els estats membres.
Per estalviar-se problemes i enveges, va decidir inventar-se'ls tots, encara que estaven inspirats en estils reals. I a Spijkenisse algú va pensar que seria bona idea construir-los i ho van fer.
Els ponts imaginaris es van fer reals
El responsable de tot plegat és Robin Stam, que va presentar el projecte per fer els ponts realitat, al barri de Het Land, respectant el color que tenen en el paper moneda i amb els estils diferents de la història europea, com els havia imaginat Kalina.
- bitllet de 5 euros: pont d'estil clàssic, de color gris
- bitllet de 10: pont d'estil romànic, vermell
- bitllet de 20: pont gòtic, blau
- bitllet de 50: pont renaixentista, ataronjat
- bitllet de 100: pont d'estil barroc, verd
- bitllet de 200: pont d'arquitectura de ferro i vidre del XIX, groc marronós
- bitllet de 500: pont d'arquitectura moderna del XX, morat
En el cas dels bitllets de 500, gairebé és més fàcil veure el pont real que el dibuixat, perquè, a banda del valor, el BCE va deixar d'emetre'ls l'any 2019, per frenar el frau i el blanqueig, però continuen sent legals.
Amb orígens a la dècada dels 60, Spijkenisse era un municipi de 3.500 habitants, que va créixer, com altres semblants, per garantir habitatge als nouvinguts.
Depèn de l'Ajuntament de Nissewaard, que destaca a l'ACN que els ponts formen part de la necessitat de "projectar una identitat única". Diuen que les obres de modernització estan pensades per "retenir els residents de Spijkenisse i atraure'n de nous".
"L'interès va ser immediat", asseguren.
Reivindiquen el valor històric
Des que els ponts es van construir l'any 2011, han atret visitants de fora i ara ha revifat, des que el BCE ha obert una consulta pública sobre els nous dissenys dels bitllets d'euro.
"N'estem orgullosos perquè és la nostra història, hi érem des de l'inici", ha explicat a l'ACN Irma van Oosten, directora de l'oficina de màrqueting i turisme de la regió Voorne-Putten.
Tot i el canvi de disseny que tindran els bitllets, des de l'Ajuntament de Nissewaard creuen que continuaran tenint sentit com a representant d'un moment històric, el dels primers euros que van entrar en circulació.
"És bonic conservar aquest llegat", diu Van Oosten, que afegeix que "els ponts continuaran aquí, no desapareixeran".
Per a les persones interessades en la història de l'euro i en la numismàtica continuaran tenint un gran interès.
En els nous bitllets, les propostes finalistes giren entorn de dues temàtiques: la cultura europea, representada per personatges com Miguel de Cervantes o Maria Callas, i els rius i els ocells d'Europa, per simbolitzar la diversitat i la riquesa del patrimoni natural europeu.
Van Oosten s'ho pren amb humor i diu que, si el BCE opta pels ocells, "potser els podem posar damunt dels ponts i així tornar-los a fer atractius".