La cova d'Altamira tornarà a obrir de manera experimental dotze anys després

La cova d'Altamira tornarà a rebre visitants de manera experimental, dotze anys després del seu tancament. Ho ha anunciat aquest dissabte el Patronat que en porta la gestió. Només hi podran entrar cinc persones cada setmana i tan sols durant mitja hora. Aquestes visites, seleccionades per sorteig i controlades, serviran per mesurar científicament l'impacte de la presència humana sobre les condicions de conservació de les pintures rupestres més antigues d'Europa.

En funció del resultat de l'experiment, a l'agost es decidirà si Altamira pot reobrir al públic. Fa dotze anys es va acordar el tancament de l'anomenada "Capella Sixtina de l'art rupestre" perquè es van detectar signes de deteriorament en les pintures, que eren visitades cada any per desenes de milers de persones. A partir d'aquell moment només es podia visitar una rèplica exacta de la cova.

Les persones seleccionades per entrar a la cova s'escolliran per sorteig entre les que vagin al museu el dia previst per realitzar la visita. Hi hauran d'entrar amb vestit d'un sol ús, gorra, guants, màscares i calçat especial, com ho fan els investigadors. També hi haurà un protocol molt estricte: no es permetrà el contacte amb la roca ni agafar imatges.

Durant les vistes es controlarà la temperatura de l'aire i de la roca dins de la cova. També la humitat relativa, la contaminació microbiològica, les aigües d'infiltració, el radó i el CO2. A més a més, es controlaran paràmetres de l'exterior.

La recopilació de totes les dades fins l'agost permetrà decidir les actuacions futures.

La cova d'Altamira té el privilegi de ser el primer lloc al món en què es va identificar l'existència de l'art rupestre del Paleolític superior. Bisons, cavalls, cérvols, mans i signes misteriosos van ser pintats durant els mil·lennis en què la cova va estar habitada, entre 35.000 i 13.000 anys enrere. Les representacions s'estenen al llarg de més de 270 metres, encara que les més conegudes són les pintures policromes. La seva singularitat i la bona conservació dels pigments van fer que tardés un quart de segle a ser reconeguda.

Altamira, a qui Henry Moore va anomenar el 1934 "la Reial Acadèmia de l'Art Rupestre", ha inspirat artistes diversos: Miró, Tàpies, Millares, Merz o Miquel Barceló. Justament Barceló va escriure: "Quan vaig visitar per primera vegada Altamira vaig pensar: ha estat com tornar a l'origen, que és el lloc més fèrtil. Creure que l'art ha avançat molt des d'Altamira a Cézanne és una pretensió occidental, vana".