La dana del juliol descobreix un antic camí medieval a Vilafranca del Penedès

Una de les zones amb més afectació pel pas de la dana del 12 de juliol passat va ser el Penedès. L'endemà, la Rosa Ferret va sortir a passejar pel camí de Sant Pau com fa cada dia des de fa temps. Allà es va trobar amb en Salvador Queraltó, un dels últims pastors que queden a la comarca. Fa més de 50 anys que fa pasturar les ovelles per aquest mateix camí.

Tots dos estaven molt sorpresos en veure les greus afectacions que va deixar el temporal al camí que tant coneixen. Muntanyes de fang per tot arreu. Ara, la sorpresa va ser doble en mirar a terra i veure una llarga línia de pedres perfectament arrenglerades que no havien vist mai. La Rosa ens explica la seva reacció immediata:

"Ens va semblar que podia ser una cosa important i vam enviar unes fotos a un historiador de Vilafranca que coneixem, i ens va dir que això s'havia de comunicar perquè podria ser important."

En sospitar que podria tractar-se d'una troballa arqueològica en una via de pas totalment oberta al públic, s'activa una actuació d'urgència amb tots els mitjans possibles. En menys d'un mes, un equip d'arqueòlegs inspeccionen i documenten el camí que la dana ha fet aparèixer. Fan servir eines tan bàsiques com pics i pales i tan complexes com un GPS de precisió mil·limètrica i també un dron per documentar amb més perspectiva tot el traçat. 

En Xavier Esteve Gràcia és l'arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Generalitat. L'actuació és tan urgent que s'ha vist obligat a fer una pausa a les seves vacances per organitzar-la: 

"És una intervenció que quan toca, toca, i per tant has d'estar preparat per fer-la en qualsevol època de l'any."

 

"És un camí històric" i cal datar-ne l'origen

L'empresa Arqueòlegs.cat és qui s'encarrega d'executar aquesta actuació. En Josep Maria Carrasco és el director de la intervenció que es fa en aquest camí i ens explica que, en tractar-se d'una via de pas que s'ha fet servir durant segles, la feina més complicada és determinar amb exactitud la datació, perquè, al llarg del temps, s'hi han anat fent diferents intervencions per mantenir el camí:

"Les conclusions encara són molt preliminars però és evident que és un camí històric."

Parlant d'història, entrevistem en Josep Maria Feliu, l'historiador vilafranquí que va rebre les fotos de la Rosa Ferret i que va avisar les administracions sobre la troballa.

"Tots aquests camins ja es feien servir a l'època medieval. Entre la muntanya de Sant Pau i fins arribar a Vilafranca es pot intuir que hi ha restes arqueològiques en totes aquestes vinyes que hi ha al voltant."

També ens explica en Josep Maria que, com a mínim, aquest camí conté restes que han de datar del segle XVI perquè connectava l'antic monestir dels Caputxins, avui desaparegut, amb Vilafranca del Penedès. A banda, passa molt a prop d'on hi ha l'ermita de Sant Pau, datada del segle XIV.
 

La verema marca la urgència de l'actuació arqueològica 

Com que el camí passa entre vinyes, la urgència en l'actuació arqueològica es multiplica i és que és qüestió de dies que aquest camí s'ompli de tractors i de maquinària agrícola perquè la verema està a punt de començar. Per aquest motiu, la intervenció s'ha dividit en dues etapes. Un cop acabada la primera, es tornen a tapar les restes trobades per facilitar la recol·lecció del raïm. A la tardor, amb més tranquil·litat, és quan està prevista la segona fase d'intervenció i serà quan es podrà determinar el valor patrimonial exacte de la troballa.