Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

El matí de Catalunya Ràdio

La declaració de guerra de PP i Vox als valors progressistes

16/06/2023 - 07.57 Actualitzat 16/06/2023 - 08.32

"La política la fas o te la fan", escrivia Joan Fuster. Si aixequés el cap i veiés com la ultradreta que li va posar una bomba a casa ara farà un torero que exalta el franquisme conseller de Cultura… li faltarien aforismes com "La nostra pàtria és la nostra llengua" o "Allò que siga el poble serà la llengua, o viceversa, allò que siga la llengua serà el poble. La identificació resulta ineludible." 

PP i Vox ho saben i per això la seva declaració de guerra: van per feina i fomentaran l'ús del castellà com a llengua vehicular a l'escola, eliminaran les subvencions a les entitats que consideren catalanistes, intervindran la ràdio i la televisió publica... l'acord de 50 punts és tota una declaració d'intencions contra els valors progressistes i democràtics: enalteix la unitat d'Espanya, criminalitza la immigració i l'okupació, defensa el pin parental, amenaça la memòria històrica i nega la violència masclista. La bona notícia és que reconeixen els Països Catalans.

La dolenta és que en parlen per eliminar-los. Potser al maltractador l'envien a Madrid, però Vox tindrà també les conselleries de Justícia i Interior i un vicepresident que volia batejar al seu cavall Caudillo o Duce. Ho posa Ferran Torrent en un dels seus llibres o Santiago Segura en un guió de Torrente i l'hi fan treure per fàcil.

El blaverisme, el "búnquer-barraqueta", que deia Fuster, excita, mobilitza les dretes, unides per l'afany de revenja i l'odi. El partit de centredreta liberal són els pares i el Núñez Feijóo tolerant i moderat un unicorn rosa. Preocupa la facilitat amb què els ultres han arrossegat la dreta tradicional cap al seu discurs i la seva pràctica, tot i que ja no sorprèn (ara que Itàlia ha enterrat Berlusconi però no el berlusconisme).

No pel fet de ser esperat és menys greu, perquè faran el que Aznar i Rajoy no es van atrevir mai a fer. I sense pagar-ho a les urnes, com tampoc no han pagat que la justícia els condemnés per ser una organitzacio criminal.

Ja són aquí. És un missatge per a Catalunya del que ens espera aquest 23 de juliol. Però per a avís a navegants aquest de Karra Elejalde, a "El matí de Catalunya Ràdio":

Doncs això. Preneu-ne nota, els del "com pitjor, millor". Perquè no: com pitjor, és pitjor.