La degradació del sector lleter: "Cobro la meitat del salari mínim per tenir vida"

La problemàtica amb els preus dels productes i la falta de relleu generacional en les últimes dècades són alguns dels perills que han portat el sector lleter de Catalunya a una situació límit. En els darrers 20 anys, hem passat de 4.200 explotacions a tan sols 320.

La Laia, de 23 anys, gestiona amb el seu pare una granja amb més de 100 vaques lleteres. Malgrat el poc atractiu econòmic del sector primari, va apostar per la vocació familiar.

Pensava que el dia de demà viuria millor sent propietària de la meva pròpia granja, però ara ja no ho tinc tan clar. Seguiré aquí fins al dia que vagi al banc i hi faltin els diners.

Sense renunciar a la vida social d'una jove del segle XXI, les ganes de tirar endavant un sector en estat crític han empès la Laia a prendre decisions laborals complexes.

Vaig decidir cobrar la meitat del salari mínim per poder contractar un treballador més i tenir vida.

En Gil, de 26 anys, és la sisena generació de ramaders, i gestiona una granja de 200 vaques. Per avançar dins un model industrialitzat, mentre hi inverteix moltes hores i es garanteix un sou d'uns 1.500 euros mensuals, va apostar fa 6 anys per robotitzar l'explotació i ajustar els costos de producció.

En granges petites és una bona solució per a la mà d'obra. S'aprofiten de la teva voluntat i el sacrifici que fas pels animals.

Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea hi va haver un punt d'inflexió històric: l'eliminació de les quotes lleteres i la instauració del lliure mercat van provocar una baixada dels preus de venda i una tendència cap a una gran indústria de macrogranges, una aposta molt rendible per a les empreses i distribuïdores.

El reportatge recull la veu de ramaders que s'han vist obligats a tancar les granges perquè els van deixar de recollir la llet. En Pere va cessar l'activitat de la seva granja el 2017.

Volen conservar la marca, però els pagesos no els han conservat.

Moltes menys granges, sí, però molt més preparades. Visitem explotacions de tot el territori, on els ramaders s'han vist obligats a fer grans inversions per poder obtenir un producte de més qualitat i ser més competitius.

L'actualitat, amb les últimes concentracions de ramaders, i la nova denúncia interposada pel sindicat Unió de Pagesos a tres marques comercialitzadores, també són motiu de debat a "La llet no té preu".

L'Albert, criat en una família de ramaders, ha rebutjat continuar amb l'ofici, però ha creat un bufet especialitzat en càrtels i ajuda els ramaders a presentar demandes i sol·licitar indemnitzacions per pràctiques abusives.

No hi ha relleu al camp, diuen. No, el que no hi ha és negoci. Les explotacions de vocació familiar no tenen futur ni present. Estem vivint els últims dies de les granges familiars a Catalunya.

El "30 minuts" posa sobre la taula una qüestió a la qual hem de respondre com a societat: quin és el model lleter que volem a Catalunya?

Un reportatge de Marc Riera

Guió: Joan Marc Claramunt

Producció: Laia Roigé

Imatge: Rubén Castro i Albert Ramírez

Una producció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb la col·laboració de BEN MIRAT PRODUCCIONS.