La "desconnexió" de Trump dels seus votants li costa les midterm i canvia la rasant del país
Donald Trump va arribar a la Casa Blanca presentant-se com un outsider, algú allunyat de la "casta" política de Washington que, per tant, entenia, compartia i vivia els problemes de la ciutadania. "Els homes i dones oblidats del nostre país deixaran d'estar oblidats", deia ara fa 10 anys quan va encetar la primera campanya presidencial.
Dilluns, el dia abans de les eleccions de mig mandat en què va posar a la graella el seu capital polític, va comparèixer davant la "reflecting pool", l'estany dels reflexos de Washington. "Hem renovat les canonades i això és vital per eliminar les algues i altres entrebancs". Trump parlava del "problema" de la capital. L'aigua de l'estany es tenyia de verd per la presència d'una alga que matava el blau cristal·lí.
I dimecres, amb el partit republicà en xoc després d'una dura derrota electoral, en el seu acte oficial, Trump va desviar la culpa cap als candidats. I va decidir que el primer acte seria la visita a les polèmiques obres de la sala de ball de la Casa Blanca. En lloc de canonades va parlar de finestres, motllures, vidres i marbre. "És una veta que la gent ha estat buscant durant 50 anys i el propietari de la pedrera no la volia vendre. Però jo li vaig agradar".
Comportament insòlit, atípic i sorprenent
Analistes polítics de diferents mitjans han qualificat el comportament del president dels EUA d'insòlit, atípic, sorprenent... I, sobretot, remarquen l'evidència que el president del país viu desconnectat de les prioritats dels electors. Trump, que deia que entenia i comprenia el que viuen els ciutadans, ha demostrat que, si mai ho havia tingut present, ha acabat oblidant-ho. I això Ii ha costat les midterm.
Les enquestes amb preguntes múltiples fa temps que llançaven un missatge. Molts dels votants de Trump esperaven que abaratiria els preus dels serveis bàsics i el combustible, que faria més impermeables les fronteres dels Estats Units, i que no només acabaria amb la guerra d'agressió russa a Ucraïna en 24 hores sinó que mantindria el país allunyat de qualsevol guerra.
L'associació amb Israel i la guerra desfermada a l'Iran ja qüestionava una de les promeses. I, a més a més, ha estat detonant de més incompliments. La inflació ha anat a l'alça, i els preus –sobretot el combustible– s'han enfilat. I la demanda de control de la frontera i la migració ha derivat en operacions de caça de persones, sovint arrelades al país.
Les primeres anàlisis electorals indiquen que tots els grups demoscòpics estandarditzats han virat cap als demòcrates. En el cas dels joves de 18 a 29 anys hi ha un decalatge de 32 punts pels demòcrates. I entre els votants hispans, arriba al 28%. A diferent escala, passa el mateix a la resta de franges estadístiques. Això vol dir que el forat que els republicans havien fet entre sectors tradicionalment demòcrates l'han eixugat els candidats progressistes.
S'obre la cursa per la successió
El Partit Republicà tenia clar que la lluita electoral seria sagnant, però la derrota de la formació vermella ha estat severa. I durant la jornada electoral, a mesura que anaven caient senadors, representants i governadors, la sagnia es feia més evident.
El partit de Trump ha perdut bastions clàssics: Texas ha triat la seva primera governadora demòcrata en més de trenta anys; Iowa i Ohio han tornat a mans del partit blau; Geòrgia ha canviat de color, i al Senat han perdut escons en estats com Texas, Kansas o Carolina del Sud.
La magnitud de la derrota l'ha posat també damunt la taula el vicepresident, J. D. Vance:
El problema no és que els nostres votants es quedessin a casa. El problema és que molts electors que ens van votar el 2024 ho han fet pels demòcrates el 2026. I la principal raó és la guerra amb l'Iran.
Vance es distanciava de Trump, que més tard arrossegava les paraules quan li preguntaven per l'afirmació del seu vicepresident: "Crec que això és en gran part cert perquè va fer pujar una mica el preu de la gasolina a curt termini".
Molts analistes han apuntat que, amb escrutinis encara en marxa, ja ha començat la cursa per succeir Trump al capdavant del partit. El vicepresident se n'ha apartat, en un escenari en què a Trump li serà, avui, més difícil que ahir pilotar amb mà de ferro la seva successió.
Els demòcrates busquen també candidat
Les últimes hores han estat de celebració per al partit demòcrata. La formació té ara el debat sobre el programa i els candidats que han de disputar als republicans la Casa Blanca d'aquí a dos anys. El futur president de la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, ha interpretat els resultats com un rebuig a "l'extremisme" i la "corrupció".
El partit es qüestiona si han guanyat perquè s'han desplaçat al centre o perquè han reconnectat amb un discurs més social i d'esquerra. Els demòcrates, deia un simpatitzant pels carrers de Detroit, descobriran ara que "lluitar contra Trump ha estat més fàcil que no pas construir una alternativa".
Els noms del dia
La jornada electoral ha deixat noms que s'incorporen al paisatge institucional del país, a vegades contra pronòstic. Gina Hinojosa s'ha convertit en la primera governadora hispana de Texas. Keisha Lance Bottoms és la primera dona negra elegida governadora d'un estat dels EUA, Geòrgia.
Amy Acton serà la governadora d'Ohio, després de derrotar el que va ser candidat a la presidència dels Estats Units, Vivek Ramaswamy. Abdul El-Sayed també és un dels noms del dia. És el primer musulmà que serà senador dels Estats Units. I James Talarico ha trencat un malefici que feia gairebé 40 anys que durava: Texas tindrà un senador demòcrata.
L'efecte immediat del cop de timó a les dues cambres és que Trump ho tindrà més difícil per tramitar lleis. Els demòcrates, però, tampoc ho tindran fàcil per circumval·lar vetos presidencials. Sí que podran obrir comissions d'investigació ara inexistents i frenar nomenaments com els dels jutges del Suprem, que sobreviuen les presidències i poden actuar més enllà de midterms i de presidencials.