La diversitat religiosa a Catalunya, a "Signes dels temps"

Montserrat Esteve conversa amb Carles Armengol sobre les confessions religioses establertes al país, sobre quin pes té el català en l'acompanyament espiritual dels malalts i en el culte, i també sobre el tema de l'assignatura de religió a l'escola pública. A més, es fixen en la prohibició de l'abaia a les escoles públiques a França. Prohibir-la vulnera les llibertats individuals?

Pluralitat religiosa

A Catalunya hi ha 14 confessions religioses i uns 7.300 centres de culte. El 80% són de l'Església catòlica, que és majoritària. Quines són les prioritats del govern en matèria de diversitat religiosa? "Una de les prioritats és que la presència de la pluralitat religiosa estigui normalitzada en la vida del país. I ajudar que la diversitat no vagi en detriment de la cohesió, sinó al contrari", afirma Carles Armengol.

Morir-se en català

El setembre, VilaWeb, va publicar l'article pòstum de la filòloga Carme Junyent Figueras, defensora del català i experta en llengües amenaçades. Junyent explica com va viure l'atenció hospitalària, a l'etapa final de la seva vida. Recorda el dret dels catalans a morir-se en català, i planteja una reflexió ètica: Quina llengua s'ha de fer servir preferentment, la del pacient o la del metge o infermera?

El director general d'afers religiosos de la Generalitat de Catalunya diu que en llegir l'article de la Carme va pensar en la seva mare, que va patir un deteriorament cognitiu: "A causa d'això, la mare va deixar d'entendre el castellà. Malgrat tot, a la residència, la majoria de les cuidadores li parlaven en castellà. A la mare li semblava que la renyaven i, això, a mi, em va fer patir molt. Els malalts necessiten empatia per part dels cuidadors i això comença en buscar la forma de comunicació més propera, i per tant amb la llengua".

Respecte a l'acompanyament espiritual als malalts, els catalans ens podem morir en català? O encara s'atén el malalt, a vegades, en castellà? Armengol diu que, en aquest àmbit sí que es fa l'atenció i l'acompanyament en català.

El català en les celebracions religioses

Respecte a l'ús social del català en el culte, encara queda molt camí per recórrer. El Departament d'Afers Religiosos, que depèn de Presidència, ho està analitzant.

Tradicionalment, l'Església catòlica ha exercit un paper molt important i ha estat un baluard de la llengua catalana. "No obstant això, també s'ha anat transformant per l'evolució dels mateixos participants en el culte. És el cas, per exemple, d'immigrants de l'Amèrica Llatina, i la demanda de celebracions en castellà", comenta Carles Armengol.

Ni el català ni el castellà

Armengol diu que hi ha confessions religioses molt marcades per la immigració que no fan servir ni el català ni el castellà. Fa referència als sikhs, i a la majoria de les celebracions de culte islàmic que es fan en àrab o en urdú, si són pakistanesos. Només els joves dominen el català i el castellà. "Poden pregar en la llengua que vulguin, però les comunitats també s'han de poder expressar en català, perquè serà la prova de la normalització del fet religiós", explica. En el cas de les esglésies evangèliques, que són les que més han crescut en els darrers anys, el culte se sol fer en castellà. "A Catalunya hi ha una tradició protestant arrelada que va fer la traducció de la Bíblia en català, i ara cal ajudar les comunitats més noves perquè es puguin anar incorporant", afegeix.

La religió a l'escola pública

En els darrers anys ha baixat el nombre d'alumnes que fan l'assignatura de Religió a les escoles públiques, tant a primària com a secundària. A l'escola cristiana, en canvi, s'explica el Cristianisme i, cada cop més, s'expliquen els valors associats a altres religions. Armengol diu que "el coneixement del medi social, ha de comportar un coneixement del fet religiós. Manca una assignatura de cultura religiosa, com a substitut del model que tenim o com a complementari".

Prohibició de l'abaia a França

A França, la llei de la laïcitat del 2004 prohibeix la manifestació de símbols religiosos a les escoles i instituts públics. No es poden portar les creus cristianes, ni el vel islàmic, ni les quipes jueves. Enguany, amb l'arrancada del curs escolar, l'executiu francès també ha prohibit l'abaia als centres educatius públics. El govern de Macron considera que l'abaia (les túniques llargues que porten algunes dones musulmanes) té un significat religiós, i l'ha prohibida en nom de la laïcitat. Carles Armengol considera que prohibir l'abaia vulnera el dret a les llibertats individuals: "El fet de portar aquesta indumentària no comporta cap problema educatiu. La laïcitat és separar les esferes. És dir que l'escola no és religiosa, però això no significa que s'hagi d'imposar la prohibició d'aquesta indumentària." I planteja aquesta reflexió: "Llavors, en un debat, les alumnes poden o no poden opinar? No es parla del fet religiós? No ho entenc".

El programa

"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps

#SignesdelsTempsTV3