La família reial dels Emirats Àrabs i el seu impacte en l'alfals de Lleida
Fundada el 1995 als Emirats Àrabs Units i presidida per membres de la família reial Al Nahyan, la multinacional Al Dahra s'ha consolidat com un dels principals actors del mercat dels farratges a Ponent. La seva arribada va començar el 2012 amb la compra de diferents fàbriques del grup Gaset i, des d'aleshores, ha ampliat la seva presència fins a convertir-se en un dels grans exportadors d'alfals produït al pla de Lleida.
Segons una investigació publicada per ElDiario.es en el marc del projecte europeu FarmSubsidy, les societats vinculades a la família reial dels Emirats controlen unes 65.000 hectàrees agrícoles a Europa i han percebut prop de 71 milions d'euros en ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) en els darrers anys. Una part d'aquesta activitat es desenvolupa a les comarques de Ponent.
Garantir el farratge als Emirats
Al Dahra va trobar al pla de Lleida la manera per respondre a la necessitat estratègica de garantir el subministrament de farratge per alimentar la cabanya ramadera dels Emirats Àrabs. I és que el país té escassetat d'aigua i de sòl agrícola, tal com explica l'agricultor de Vallverd d'Urgell Lluís Tolsa.
La necessitat d'alfals hi era, i aquí se'n produeix molt i de molta qualitat.
També recorda que l'empresa va començar arrendant terres de pagesos que havien deixat l'activitat i va fer una inversió important al territori.
Actualment, segons dades de la mateixa empresa, Al Dahra disposa a Espanya d'unes 8.900 hectàrees de cultiu i cinc plantes de processament de farratge, quatre de les quals es troben al pla de Lleida: a Ivars d'Urgell, Bellvís, Linyola i Vila-sana. La companyia, que té la seu a Fondarella, assegura que comercialitza anualment unes 650.000 tones de farratge.
Un impuls al mercat de l'alfals
Tot i que l'evolució del sector dels farratges al pla de Lleida no es pot atribuir a Al Dahra, l'arribada de la multinacional va coincidir amb un moment de creixement del sector. I l'obertura dels mercats internacionals va incentivar encara més el cultiu d'alfals, com explica Francesc Xavier Pedrós, agricultor de Vallverd d'Urgell.
Quan van arribar ells i van obrir el mercat, la gent va començar a fer més alfals.
Des d'Unió de Pagesos, el responsable del sector dels farratges, Jaume Pedrós, recorda que l'entrada del grup va provocar moviment al mercat.
Van voler guanyar quota i durant un temps van pagar millor tant el producte com els arrendaments.
Tot i així, considera que amb els anys aquesta situació "s'ha estabilitzat".
Té una posició dominant?
Malgrat el pes que ha adquirit la multinacional, la majoria dels agricultors rebutgen parlar de monopoli.
"Hi ha alternatives", assegura Francesc Xavier Pedrós, que recorda que els productors poden vendre la collita a altres empreses privades o a cooperatives.
En la mateixa línia s'expressa Gabriel Salvia, agricultor de Bellvís, que no comercialitza la seva producció amb Al Dahra. Explica que, a l'inici de cada campanya, els grans assecadors marquen un preu orientatiu que acaba condicionant el mercat, però apunta que això afecta tot el sector.
El múscul financer del grup
Els representants del sector coincideixen a afirmar que la companyia marca la diferència en la capacitat financera.
Des d'Unió de Pagesos, Jaume Pedrós considera que el fet de formar part d'un grup controlat per la família reial dels Emirats els permet assumir inversions i oferir preus que altres operadors difícilment poden igualar quan ho consideren estratègic. També recorda que Al Dahra controla bona part de les importacions de farratge cap al seu país, fet que reforça la seva posició en aquest mercat.
Malgrat això, bona part dels agricultors consultats valoren positivament la presència de la multinacional al territori i consideren que ha contribuït a consolidar el sector dels farratges i a ampliar les oportunitats de comercialització de l'alfals produït a Ponent.