La feblesa del dòlar fa pujar l'euro, que ja està per damunt del nivell de sortida, l'any 99

L'administració de Bush ja fa dies que llança missatges contradictoris respecte al dòlar. Ahir, el secretari del Tresor, John Snow, reunit amb la resta de membres del G-8, va insinuar que el govern nord-americà no farà res per sostenir la divisa nord-americana, cosa que n'ha accelerat avui la davallada. Aquesta tarda, però, el portaveu de la Casa Blanca, Ari Fleischer, ha assegurat que l'administració de Bush no ha abandonat la tradicional política de "dòlar fort", i la cotització s'ha recuperat lleugerament. Però, tot i les maniobres de confusió, tothom té clar, i sobretot els mercats, que als nord-americans els convé ara un dòlar depreciat, que els permeti exportar més i fer possible la recuperació de la seva economia. En canvi, un dòlar dèbil significa un euro fort, i això fa que les empreses europees ho tinguin més difícil per vendre a fora. Des que va començar a cotitzar, l'any 99, la moneda europea es va anar depreciant respecte al dòlar fins a arribar a mínims a l'octubre del 2000. Però de mica en mica s'ha anat recuperant i avui ha arribat durant una estona a superar els nivells de sortida. Un rècord que encara afegeix més pressió al Banc Central Europeu perquè torni a abaixar els tipus d'interès si vol que Alemanya surti de la recessió.