La forja del ganivet i la intel·ligència artificial, en una nova sessió doble de "Quèquicom"
Durant milions d'anys l'ésser humà va treballar les pedres per convertir-les en les eines de tall que necessitava, ja fos per menjar, caçar, defensar-se, o construir un lloc on viure. L'evolució humana i les noves necessitats van portar cap a eines de tall més lleugeres i regulars i també a la recerca d'altres materials: bronze, coure, ferro i, finalment, l'acer, que es va convertir en un dels materials més desitjats, un recurs estratègic i de gran valor econòmic a l'antiguitat.
Com s'ha de mantenir i esmolar un ganivet? Què vol dir trempar el ferro? "Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33 presentat i dirigit per Jaume Vilalta, viatjarà del bifaç de sílex als ganivets japonesos i les espases passant per la farga catalana, una innovació tècnica que va revolucionar la metal·lúrgia, en un reportatge de Fina Brunet i Cari Pardo.
Fina Brunet es desplaçarà a la Farga Rossell d'Andorra per saber què és la "caixa dels vents", un dels secrets més ben guardats durant l'edat mitjana. En la seva visita practicarà l'esgrima històric, forjarà un ganivet i visitarà un mercat per veure quina mena de ganivets pateixen més. També descobrirà, entre totes les eines de tall de metall del Museu d'Arqueologia de Catalunya, una fulla d'afaitar que és gairebé idèntica a les actuals tot i tenir milers d'anys.
Tot seguit el programa emetrà el reportatge "Intel·ligència artificial", de Pere Renom i Cari Pardo, que mirarà de donar resposta a la pregunta de si arribarà el dia en què la intel·ligència artificial guanyi la partida als humans.
A l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC han desenvolupat un munt d'aplicacions. Una d'elles és capaç de generar narracions audiovisuals a partir de descripcions de les imatges. Per exemple, en un partit de futbol la màquina identifica automàticament el més destacable: gols, penals, faltes i contraatacs, i en fa un resum més ràpid que qualsevol periodista.
L'equip d'Ulises Cortés a la UPC ha desenvolupat un caminador intel·ligent, adreçat a persones amb dificultats de mobilitat. El dispositiu és capaç de mesurar paràmetres físics de les persones, que, convenientment tractats, es podrien traduir en estats d'ànim i permetria millorar-los la qualitat de vida.
L'enginyer Miquel Montero ha treballat durant 15 anys en la computació avançada, la teoria de la informació, la neurolingüística i la psicologia, per desenvolupar un nou model cognitiu anomenat Atomian. El model és capaç de transformar les paraules en unitats mínimes indivisibles, o àtoms de coneixement. Això permet aplicacions molt interessants. Per exemple, el Servei Català de Salut ha acumulat 180 milions de documents accessibles des de qualsevol centre mèdic de Catalunya. Tanmateix, no hi ha manera d'extreure'n la major part de la informació automàticament. Atomian podria accedir al sistema, llegir tots els documents, entendre'ls i respondre preguntes com quantes vegades s'ha administrat un determinat medicament o fer una anàlisi qualitativa dels casos.
"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 21.55.