La geopolítica del Mundial 2026: de la guerra a l'Iran a l'ombra de l'ICE, i el rol de la FIFA
El futbol ha estat utilitzat al llarg de la història amb finalitats polítiques. Com a fenomen social no ha estat mai aliè als esdeveniments que succeïen al seu voltant, i els Mundials de futbol, –com el que comença aquest dijous a Ciutat de Mèxic–, no han estat exempts de polèmiques i tensions, marcades pel context geopolític del moment.
El Mundial de l'Argentina de 1978 va patir una campanya de boicot polític internacional que volia impedir que s'utilitzés la cita amb com un esdeveniment propagandístic de la dictadura de Videla; el règim de Mussolini va instrumentalitzar el torneig del 1934 per mostrar al món la "superioritat" del feixisme, amb pressions als àrbitres i amenaces als jugadors propis; i Maradona va venjar la pèrdua de les Malvines amb dos gols contra Anglaterra al Mundial del 1986.
La política hi ha estat sempre present. També en els dos últims esdeveniments: el 2018 quan la competició a Rússia va començar amb una onada de crítiques per la crisi de drets humans al país i la repressió contra dissidents; i el 2022, quan la seu de la cita, Qatar, va ser qüestionada per la discriminació contra les dones i el col·lectiu LGTBQ, l'autoritarisme del règim i la manca de llibertats, i les pèssimes condicions en què milers de treballadors van construir a correcuita els estadis.
El Mundial del 2026 arriba també carregat d'ombres i polèmiques. Presentat com una cita per reivindicar la unió i la germanor a partir del futbol, l'acte ha deixat entreveure esquerdes ja des d'abans de començar, i hi ha diversos factors que fan que parlar del Mundial sigui parlar de molt més que futbol.
La guerra a l'Orient Mitjà
De manera insòlita, aquest Mundial 2026 es disputarà en tres seus diferents: els Estats Units, Mèxic i el Canadà. I de manera encara més excepcional es dona la circumstància que dues d'aquestes tres seus del Mundial, –Mèxic i els Estats Units–, estan tècnicament en guerra.
D'una banda, Mèxic té un conflicte contra el narcotràfic, que ja ha causat més víctimes mortals que moltes guerres convencionals. Un escenari que planteja incertesa de cara a garantir la seguretat d'esportistes i aficionats.
Per altra, el conflicte a l'Orient Mitjà ha generat incògnites sobre la compareixença de l'Iran, que ha de jugar els partits de la fase de grups en territori del seu agressor. Tampoc estava clar com reaccionaria la Casa Blanca. De fet, és la primera vegada que el president del país organitzador, –Trump–, ha ordenat l'assassinat del president d'un dels països participants, l'aiatollah Khomeini.
La selecció iraniana ha rebut in extremis els visats per entrar als Estats Units, però s'instal·larà en territori mexicà per motius de seguretat. Cada vegada que hagi de disputar un partit, –dos a Los Angeles i un a Seattle– travessarà la frontera.
Els esportistes han obtingut llum verda per entrar en territori estatunidenc, però Washington ha vetat l'accés a qualsevol persona vinculada al règim. Fins i tot sense guerra, els iranians tenen l'entrada restringida als Estats Units.
Aquesta és la situació per a la primera fase de la competició, però en cas que la selecció dels Estats Units i la de l'Iran quedin totes dues en segona posició als seus grups respectius, podrien enfrontar-se als setzens de final.
La pressió de l'ICE i la manca de visats
Un dels punts més polèmics i que pot posar més problemes als encarregats d'organitzar la cita és la possibilitat d'actuacions i batudes de l'ICE, el cos policial antiimmigració del trumpisme.
Les imatges de les actuacions del braç executor de l'agenda migratòria de la Casa Blanca en ciutats com Minneapolis, Charlotte o Chicago han frenat molts aficionats d'arreu del món a viatjar fins als Estats Units per presenciar la competició.
La dràstica política migratòria i el temor a restricció dels visats, taps als controls fronterers i l'ombra de l'ICE, han fet disparar les alarmes, sobretot en grans ciutats amb comunitats migrants llatines, com Los Angeles o Houston, seus de partits de la primera fase.
Davant d'aquest escenari, hi ha hagut manifestacions en diverses ciutats i les principals organitzacions sindicals han llançat la campanya "No ICE in the Cup", amenaçant de fer vaga al sector de l'hostaleria i serveis si no hi ha garanties que no hi haurà actuacions de la milícia antiimmigració durant el torneig.
A Dallas, el moviment pels drets civils DFW ha iniciat una campanya de suport legal per protegir la comunitat migrant davant la possibilitat que hi hagi batudes de l'ICE durant el Mundial. Entre d'altres, ofereixen assistència legal gratuïta en cas de detenció i una xarxa de centres segurs on demanar ajuda.
Un cas a destacar és el d'Haití. La república del Carib ha aconseguit contra tot pronòstic un bitllet per a la cita futbolística: és la segona vegada en tota la seva història que ho aconsegueixen. Els seus ciutadans, però, difícilment podran seguir la seva selecció en territori estatunidenc, ja que els Estats Units van restringir els visats als haitians al·legant motius de "seguretat nacional" i la necessitat de "prevenir l'establiment de xarxes delictives". Tot i això, els pocs que aconsegueixin l'accés, estaran exposats igualment a batudes de la policia migratòria.
Un altre cas a observar és el de la República Democràtica del Congo, on recentment s'ha decretat un brot d'Ebola. L'organització del Mundial no ha plantejat per ara mesures especials, tot i que la selecció del país africà ha vist com recentment se suspenia un partit amistós de preparació a Espanya al·legant la "prudència sanitària".
Deporten el millor àrbitre africà per "vincles terroristes"
A poques hores de l'inici del Mundial, un dels protagonistes ha estat deportat per la policia migratòria dels Estats Units. Es tracta de l'àrbitre Omar Abdulkadir Artan, reconegut com a millor àrbitre d'Àfrica el 2025, que ha estat exclòs del torneig de manera forçada poc després d'aterrar als Estats Units.
El col·legiat va aterrar al país amb un visat vàlid i tota la documentació necessària. Havia de fer història com el primer àrbitre de Somàlia a dirigir un partit en la fase final d'un Mundial. Però només aterrar va ser retingut pels agents d'immigració, interrogat durant 11 hores a l'aeroport de Miami, i poc després deportat a Istanbul.
Artan assegura que va mostrar la documentació oficial de la FIFA i la seva trajectòria professional, però va ser en va. Segons relata ell mateix, els agents li van fer saber que havien descobert "informació negativa" sobre ell, i una presumpta associació amb "membres d'organitzacions terroristes".
L'estranya parella Trump-Infantino
La relació entre Donald Trump i Gianni Infantino ha estat atípica des del principi i les dues figures s'han retroalimentat sense preocupar-se de respectar la compostura i la neutralitat que es pressuposa dels seus càrrecs.
La curiosa amistat dels dos mandataris ha permès veure escenes inusuals com ara el president de la FIFA al Forum Econòmic de Davos, al Despatx Oval de la Casa Blanca, –de forma habitual– o a les cimeres per la pau al Pròxim Orient i el procés per la reconstrucció de Gaza impulsades per Trump.
La conducta de la parella ha deixat entreveure formes autoritàries, arrogants i l'amiguisme que sovint ha caracteritzat els seus mandats, fins al punt d'haver presenciat Infantino fent campanya perquè li concedissin el Nobel de la Pau a Donald Trump.
O quan no li van acabar donant: traient-se de la màniga la concessió del "premi de la pau" de la FIFA, creat ad hoc per acontentar l'inquilí de la Casa Blanca, –sense que cap dels dos s'enrojolés.
Les relacions EUA-Mèxic-Canadà, en hores baixes
L'organització del torneig d'enguany es va vendre inicialment com un Mundial panamericà, traslladant una imatge de cohesió entre els tres veïns de nord-amèrica. Les relacions entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà, però, s'han deteriorat significativament des del retorn de Donald Trump a la presidència estatunidenca.
Diverses decisions polèmiques de la Casa Blanca els últims anys han posat en perill la bona sintonia entre els socis. De fet, fa poques setmanes Trump va tornar a insistir en la idea que el Canadà s'hauria de convertir en "el 51è estat dels Estats Units". Unes declaracions que van venir acompanyades per l'anunci d'una ofensiva aranzelària contra el veí del nord, –sobretot contra l'acer, l'alumini i els automòbils canadencs–, a qui també va responsabilitzar de l'entrada de fentanil als Estats Units.
Si Trump va menystenir el Canadà, també ho va fer amb Mèxic, de qui sovint ha parlat com un país inferior. Una de les primeres mesures que va proposar en tornar a la Casa Blanca va ser precisament canviar la denominació del Golf de Mèxic, per la de Golf d'Amèrica. A banda dels aranzels contra Mèxic, Trump també ha definit retiradament el govern de Sheinbaum de "dèbil" i "incapaç" de fer front a la criminalitat dels càrtels de la droga.
Fins ara, un dels projectes que unia els tres països era el T-MEC, el tractat de lliure comerç entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Una iniciativa que promovia certa unitat en l'àmbit econòmic, però també polític i mediambiental. El projecte actualment es troba en hores baixes i l'Administració Trump ja ha amenaçat de no renovar-lo si no es satisfan les seves demandes.