La guerra que mai es va explicar a casa de Nandu Jubany: exili, execucions i el coratge de la iaia Pilar

El cuiner Nandu Jubany és el protagonista d'un nou episodi de "Quanta guerra!", conduït per Eloi Vila, en què posa llum al passat silenciat dels seus avis materns, l'àvia Pilar i l'avi Eduard. 

La investigació el porta fins al poble dels seus avis, Artés, per reconstruir una història familiar caracteritzada per la repressió, les absències i el coratge d'aquelles dones que van haver de continuar quan tot semblava ensorrar-se. 

La família de la iaia Pilar, al centre de la tempesta 

De la iaia Pilar, el xef en recorda el caràcter fort, el coratge, la independència i les aventures fent autoestop amb els nets. Del seu avi Eduard, en canvi, gairebé no en sap res perquè ni tan sols el va conèixer. Va morir molt jove i a casa no se'n parlava, com tampoc es parlava de la guerra. 

"No en sé res, de la guerra, zero", reconeix Nandu Jubany. És un punt de partida que serveix per entendre el silenci, la resiliència i el caràcter de la seva àvia. 

Una imatge de l'any 1932 es converteix en la primera gran pista per començar a posar paraules a aquest silenci. Hi apareix l'àvia envoltada dels seus pares i dels seus sis germans. Pocs anys més tard, quan va esclatar la Guerra Civil, aquella família quedaria completament esbrancada. 

La investigació revela que diversos germans estaven implicats políticament en moviments obrers i d'esquerres a Artés, una localitat històricament marcada per les friccions socials i polítiques. Alguns militaven al POUM, d'altres al PSUC, i alguns ocupaven responsabilitats polítiques o sindicals al poble. Fins i tot diversos van arribar a liderar aquestes organitzacions comunistes. 

Era una família molt implicada políticament, i quan les tropes franquistes guanyen la guerra, les conseqüències són devastadores a la llar dels Frago Canadell. Dos germans moren al conflicte, tres es veuen forçats a iniciar un exili per evitar represàlies i un altre és executat després d'un consell de guerra. La iaia Pilar, que només tenia 21 anys, es va quedar sola. 

L'avi Eduard va anar a la guerra 

Una de les grans incògnites que planen sobre aquest capítol és si l'avi Eduard va lluitar al front o no. Durant anys, les filles pensaven que no havia participat en la guerra, però la documentació de l'arxiu municipal d'Artés explica una història diferent. 

L'avi de Nandu Jubany, sastre de professió, tenia només 21 anys quan va ser enviat al front. Durant el conflicte, però, va haver d'ingressar a l'antic Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa, on va passar cinc mesos hospitalitzat després de contraure tuberculosi. 

Quan rep l'alta torna a Artés, el 1938 es casa amb la Pilar en plena guerra i neix la seva primera filla, la mare del Nandu. Aquell punt d'inflexió vital semblava l'inici d'una etapa de calma, però la tranquil·litat dura poc. 

Un cop acabada la guerra, el règim franquista obliga molts joves a fer el servei militar obligatori, entre ells l'avi Eduard. Tot i els problemes de salut, és declarat apte i enviat durant dos anys al protectorat espanyol del Marroc, deixant la iaia Pilar a càrrec de dues criatures.

Ser vídua amb cinc filles en plena postguerra 

La tuberculosi va marcar l'estat de salut de l'avi Eduard els següents anys de vida. Finalment, el 1953, mor amb només 37 anys a causa d'una caquèxia, un estat de cansament extrem, i del trastorn d'Addison, una insuficiència renal greu, totes dues provocades per la malaltia. 

La iaia Pilar va haver d'obrir-se camí entre les dificultats i fer créixer cinc filles. Per sobreviure, la família va haver de recórrer al cultiu propi dels horts i a una economia de subsistència que moltes llars coneixen massa bé durant la postguerra. 

Els records familiars dibuixen una dona treballadora, valenta i obstinada, capaç de tirar endavant malgrat tot. L'àvia va veure com la guerra feia desaparèixer el nucli familiar, va viure la repressió franquista de prop, va perdre el marit quan les filles encara eren petites i va ser capaç de criar cinc criatures tota sola. 

Un relat col·lectiu sobre reconstrucció i memòria 

Les experiències i el que ha callat la iaia Pilar no són més que el reflex del que han viscut moltes famílies republicanes, les quals van optar pel silenci durant dècades per por, per dolor o simplement per sobreviure. 

Quan Nandu Jubany coneix la magnitud del que va viure la seva àvia, entén més bé la fortalesa que sempre havia admirat d'ella. Pel cuiner, el viatge també ha esdevingut un espai d'autoconeixement:

Em reconec en l'àvia, en la manera de ser i en el no mirar enrere.