La Haia obre la via que els països contaminants compensin els més afectats per la crisi climàtica

En un pronunciament històric i per unanimitat, els 15 jutges de la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides ha qualificat d'"acte il·lícit" l'incompliment dels compromisos climàtics per part dels estats. I sentencia que aquesta infracció pot tenir conseqüències legals.

La cort de la Haia dona arguments als països i organitzacions que reclamen compensacions pels danys que els causen sequeres, inundacions, onades de calor o la pujada del nivell del mar. 

Vanuatu, l'arxipèlag del Pacífic d'on va sortir la consulta a l'alt tribunal, és un dels que se'n podrien beneficiar.

El president del tribunal, el japonès Yuji Iwasawa, ha subratllat l'"amenaça urgent i existencial" que representa el canvi climàtic i ha reconegut que els que en pateixen els efectes tenen dret a reclamar compensacions.

"Les conseqüències legals poden incloure les obligacions de cessar les accions o omissions il·legals, donar garanties de no repetició i la reparació plena als estats perjudicats."

Ara bé, el tribunal de l'ONU precisa que perquè hi hagi aquesta reparació s'ha d'establir un lligam de causalitat directa entre el fet il·lícit i el perjudici. Aquest fet, de vegades és difícil de provar, però no impossible, segons els jutges, que parteixen d'aquesta postura sobre el canvi climàtic. 

 

Vanuatu guanya la primera batalla per les compensacions

Amb aquest pronunciament culmina un procés iniciat el 2019 per un grup d'estudiants de Vanuatu, indignats per la inacció climàtica i la lentitud amb què redueixen les emissions els països més industrialitzats.

Volien aclarir quines obligacions tenen els estats de protegir la terra contra els gasos d'efecte hivernacle i quines són les conseqüències jurídiques de no fer-ho.

La seva lluita va rebre el suport d'un centenar de països i organitzacions que el mes de desembre van anar a la Haia a exposar els seus arguments davant la cort internacional en una de les audiències més grans que ha hagut d'organitzar aquest tribunal. 

Vanuatu és un dels arxipèlags del Pacífic on la pujada del nivell del mar provocada per l'escalfament global ja és una realitat. Des del 1993, el nivell del mar a la seva costa puja uns sis mil·límetres cada any, de manera que la intrusió d'aigua salada fa cada cop més complicada la vida a les seves illes. 

Una situació similar es viu a Tuvalu, on un terç dels habitants de l'arxipèlag, unes 3.000 persones, han demanat entrar al sorteig dels visats climàtics que Austràlia ha ofert als que vulguin marxar.