Loteria de Nadal 2025
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Dossier Epstein
Tales il·legals arbres
Mort violenta Molins de Rei
Inuncat
Oficines Correus Extremadura
B9 de Badalona
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
Christensen
Girona Atlètic de Madrid
Vinicius

Uruguai

La immigració i el desenvolupament centraran l'agenda de la Cimera Iberoamericana que comença a Montevideo

Avui s'obre a Montevideo la setzena cimera Iberoamericana amb l'esperança d'apaivagar les rivalitats llatinoamericanes i donar una resposta al tema candent de la immigració. Vint-i-dos caps d'estat i de govern de l'Amèrica Llatina, Espanya i Portugal es reuniran des d'avui fins diumenge amb la presència del rei Joan Carles I i el secretari general de l'ONU, Kofi Annan. Les absències més sonades, les dues per raons mèdiques, seran les de Fidel Castro i de Luiz Inácio "Lula" da Silva. El govern espanyol ha manifestat la seva intenció de recollir el suport de la cimera al procés de pau a Euskadi.

03/11/2006 - 00.00 Actualitzat 04/11/2006 - 13.04

La cimera se celebra en un moment crític no només entre els països llatinoamericans sinó també entre alguns d'aquests i de l'altra banda de l'Atlàntic.

D'una banda, els països llatinoamericans s'han enfrontat per la plaça rotatòria que els correspon al Consell de Seguretat de l'ONU. S'han necessitat 47 votacions perquè Guatemala, que tenia el suport dels Estats Units, i Veneçuela acceptessin finalment retirar les seves candidatures en benefici de Panamà. Encara cuegen també les dissensions en el Mercosur, provocades per Veneçuela.

D'altra banda, la nacionalització dels hidrocarburs pel govern de Bolívia suscita la inquietud d'Espanya i el Brasil, així com el tema de la immigració. Un tema, aquest últim, que s'ha esclafat considerablement després de l'aprovació pel Congrés nord-americà d'un mur de separació entre Mèxic i els Estats Units.

La bona notícia de la cimera podria ser la represa de les relacions diplomàtiques entre Xile i Bolívia, trencades fa 28 anys en fracassar les negociacions sobre l'accés al mar que La Paz va perdre en la guerra del Pacífic del 1879.