La inflació i els impostos afecten la loteria de Nadal: de retirar-se fa 20 anys a tapar forats

Fa 20 anys, quan algú guanyava el primer premi de la rifa de Nadal es podia arribar a plantejar deixar la feina. Avui en dia això és impensable. Més enllà de les celebracions amb cava, els guanyadors hauran de pensar molt bé què fan amb els diners del premi, un cop hagin pagat impostos. 

El primer premi de la rifa de Nadal és ara de 400.000 euros. És el doble del que es guanyava fa 20 anys, tot i que el preu del dècim s'ha mantingut en els 20 euros.

Però això, que podria ser molt llaminer, ho deixa de ser quan es mira la lletra petita. Perquè dues dècades després hi ha dos elements a tenir en compte: la inflació i els impostos. 

El cost de la vida disparat

El professor de Dret Financer i Tributari de la UOC Benja Anglès explica que "el cost de la vida ha anat pujant".

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'increment del preu del valor de la vida aquests 25 anys pràcticament s'ha duplicat. Anglès afegeix: "El preu del premi per dècim s'ha multiplicat per dos,  però també en aquest període el cost de la vida s'ha multiplicat per dos."

A efectes pràctics, doncs, la inflació "hauria neutralitzat" l'increment el premi. 

Però hi ha un altre element en joc i és la tributació. Fins al 2013 els premis de la loteria no tributaven. Però amb la crisi financera, el govern espanyol va intentar trobar noves fonts d'ingressos, i una via va ser la dels premis dels jocs d'atzar.

El 2013 tributaven amb un 20% els premis a partir dels primers 2.500 euros. Aquest topall ha anat pujant, fins que el 2020 es va establir que els primers 40.000 euros no tributaven, però a partir d'aquest topall s'ha de pagar un 20% d'impostos.

Això, a la pràctica suposa que del primer premi de la rifa de Nadal de 400.000 euros, després de pagar-ne 72.000 d'impostos, en queden 328.000 nets. Només un 9,3% més que el que guanyaves el 2005. 

Retirar-se o tapar forats?

Per això fa 20 anys algú potser podia fins i tot plantejar-se deixar de treballar. Això avui és impensable, però és que també ho és comprar-se un pis, en moltes ciutats catalanes.

Segons dades de la societat de taxació Tinsa, el 2005 el preu mitjà del metre quadrat a Barcelona era de 3.080 euros, una xifra que avui en dia és de 4.155 euros.

Això vol dir que un pis de 80 metres quadrats val avui en dia de mitjana 332.400 euros i, per tant, ja no n'hi hauria prou guanyant la loteria.

Per al professor Benja Anglès, "abans, un premi de loteria et permetia comprar un pis o més d'un pis, podies canviar de cotxe i inclús podien sobrar diners per fer altres inversions".

Avui en dia amb prou feines pots comprar un pis d'una qualitat mitjana a les principals ciutats.

Participació rècord

Però això no és motiu per a alguns per no jugar. De fet, les vendes de dècims augmenten any rere any.

Aquest 2025 es calcula que la despesa mitjana serà de més de 76 euros, 3 euros més que l'any passat. I com que hi ha demanda, cada any s'afegeixen sèries al bombo.

Aquest 22 de desembre hi haurà 100.000 números, però s'hi han afegit 5 sèries, i en total es repartirà una xifra rècord en premis de 2.772 milions d'euros. I per tant, això té un altre efecte col·lateral: una recaptació més elevada per a Hisenda. Segons l'associació de tècnics d'Hisenda, Ghesta, aquest any es recaptaran amb la loteria de Nadal 180 milions d'euros, un 4,5% més que l'any passat.

Per contra, el fet que hi hagi més sèries fa que la probabilitat que toqui sigui més baixa. 

Són els més grans els que tenen més tradició de jugar. Per molts té un component emocional de recordar any rere any les imatges de celebració dels guanyadors.

Per a Benja Anglès, "si et toquen uns diners que no esperaves i pels quals no has hagut de fer gran esforç, doncs benvinguts siguin. Òbviament, ho celebres, i si de cas l'endemà ja pensaràs si has de tapar forats, si has de pagar impostos o què has de fer amb aquests diners".

Per als més joves, però, el reclam del premi ja no és prou llaminer, i prefereixen altres loteries o jocs d'atzar amb premis més suculents. 

Què fer si toca?

Per als afortunats a qui els toqui la loteria han de tenir present que tenen tres mesos per cobrar, i si és un dels grans premis ho hauran de fer a través dels dos bancs autoritzats, CaixaBank i el BBVA.

Hauran de presentar el dècim o el resguard. I si és un número compartit, caldrà comunicar-ho a l'hora de cobrar acreditant quants diners hi ha posat cada persona.