Loteria de Nadal 2025
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Dossier Epstein
Tales il·legals arbres
Mort violenta Molins de Rei
Inuncat
Oficines Correus Extremadura
B9 de Badalona
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
Christensen
Girona Atlètic de Madrid
Vinicius

Barcelona

La inquietud creativa de la videoartista Pipilotti Rist, premi Joan Miró

Elisabeth Charlotte Rist, més coneguda en el món de l'art com Pipilotti Rist, ha estat guardonada amb el premi que atorguen les fundacions Joan Miró i Caixa Girona. El premi reconeix la inquietud creativa d'aquesta videoartista suïssa que ha revolucionat la disciplina. L'artista no ha pogut recollir el premi en persona perquè s'està recuperant d'una pneumònia. Els catalans s'hauran d'esperar fins l'estiu del 2010 per veure algunes de les seves produccions, de renom internacional.

04/05/2009 - 21.38 Actualitzat 04/05/2009 - 22.50

El juny de l'any que ve les seves creacions trepitjaran Catalunya amb una exposició a la Fundació Miró de Barcelona i una altra a la Fontana d'Or de Girona. Fa poc que l'artista suïssa va mostrar els seus treballs al MoMA de Nova York.

L'"alter ego" artístic d'Elisabeth Charlotte Rist és Pipilotti Rist, nom que va escollir com un acte d'homenatge al personatge infantil Pippi Langstrump, amb qui comparteix una visió de la vida divertida, desacomplexada i lliure de tabús.

Pipilotti Rist té la responsabilitat d'haver capgirat l'art contemporani i haver-li donat una nova dimensió. Les seves videocreacions provenen del món del subconscient. Com els rellotges del pintor Salvador Dalí, Rist recrea un món que es deforma i on fantasia i somnis es barregen fins a ser una mateixa cosa.

Ella diu que els seus vídeos aspiren a ser pintures que, captades per la càmera, es mouen al ritme de noves versions de cançons conegudes o de temes que l'artista compon. La música és una passió anterior a l'art que va explorar fa anys en un grup de rock femení.

Les seves creacions beuen de l'estètica dels videoclips i la publicitat. Són treballs que volen trencar estereotips i que parlen del cos i la sexualitat, com un dels que va projectar al sostre d'una església barroca a la Biennal de Venècia, una reinterpretació del jardí de l'Edèn que va acabar censurada pel capellà, però elogiada per la crítica.

Els museus es disputen aquesta creadora de múltiples cares, una autora dolça i irreverent, protagonista d'uns vídeos que li han donat fama mundial.