La Junta Electoral evita el xoc amb el Suprem i acata el mandat sobre la llei de nets

La Junta Electoral Central (JEC) ha decidit acatar el mandat del Tribunal Suprem sobre la coneguda com a llei de nets. La setmana passada, el tribunal va paralitzar cautelarment la inscripció al Cens Electoral Central de les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola per ser fills i nets d'exiliats durant la Guerra Civil. El Suprem va respondre així a la petició de Vox i Iustitia Europa.

Després d'una reunió extraordinària de més de dues hores i amb diversitat d'opinions, la JEC ha acordat, per una ajustada majoria de set contra sis, que no recorrerà contra la resolució.

L'òrgan de supervisió electoral, on hi ha magistrats del suprem, no entra en el fons del contingut perquè considera que no és la seva funció. Sí que farà, però, els passos que li demana el tribunal: demanar informació a l'Oficina del Cens Electoral i als consolats per comprovar les altes del vot exterior anul·lades per l'aplicació de la llei de nets. Ha encarregat informes als dos organismes per verificar que les persones que han demanat la nacionalitat espanyola per aquesta via realment tenen vincles amb l'exili.

També ha demanat documents a la Direcció General d'Espanyols a l'Exterior i d'Assumptes Consulars. Vol comprovar que els beneficiats "hagin pogut demostrar la condició de nascuts fora d'Espanya, de mare o pare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols i que haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexuals".

El Suprem defensa que pot condicionar les eleccions

L'Alt Tribunal va ordenar les mesures cautelars al·legant que la inclusió al cens electoral de milers de possibles descendents d'exiliats espanyols pot suposar un "perill fonamentat, real i seriós" que pot condicionar i tergiversar "el resultat desitjat pels espanyols" en unes futures eleccions.

Aquests van ser alguns dels arguments que va fer servir el Suprem per suspendre el dret de vot als nacionalitzats per la llei de nets.

El govern espanyol veu intencionalitat política en la decisió del Suprem i creu que alimenta la versió de la dreta i l'extrema dreta que l'executiu facilita nacionalitzacions per alterar el cens electoral.

Segons dades del govern, fins al 31 de maig s'han inscrit al cens electoral 333.696 persones nacionalitzades per la llei de nets, i 238.065 estan en tràmits de sol·licitar-ho. 

"La circumstància que aquest nombre està augmentant constantment" fa necessari, segons el Suprem, adoptar una mesura tant cautelar com excepcional.

Al contrari, argumenta, podria "afectar la transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania amb els resultats".