La justícia obliga Martorell a empadronar una veïna que està ocupant un pis des de fa anys

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a una veïna de Martorell, al Baix Llobregat, que va denunciar l'Ajuntament per negar-se a empadronar-la al pis que ocupa des de fa anys. Considera que la negativa del consistori vulnera el dret a la igualtat i a la no-discriminació i demana que es revoqui la decisió.

És una sentència pionera que parteix d'una denúncia individual, però la demanda la van impulsar sis veïns que es trobaven en la mateixa situació. El febrer de 2025, van denunciar l'Ajuntament de Martorell per haver-los negat el padró pel fet de viure rellogats, ocupant o dormir al carrer.

Una d'elles, la Rosa, viu des de fa més de sis anys en un pis de Martorell a mans d'un banc. No té contracte de lloguer i, com que l'Ajuntament no l'empadrona, tampoc té dret a demanar a un lloguer social.

La jutgessa va decidir que cada procés s'havia de tramitar per separat. La Rosa ha estat la primera a tenir una sentència, que recorda que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals. 

La seva finalitat, diu, és acreditar el lloc on resideix efectivament una persona, amb independència que disposi o no d'un contracte de lloguer, un títol de propietat o una autorització del titular de l'immoble.

D'aquesta manera, obliga el consistori a empadronar aquelles persones que viuen al municipi, encara que no siguin propietaris o llogaters del pis on viuen.

Les administracions locals no tenen cap competència per jutjar qüestions de propietat. 

La sentència encara no és ferma. L'Ajuntament ha explicat que la recorrerà al Suprem i que continua defensant el seu posicionament.

Tracte diferencial sense justificar

El tribunal considera que el consistori va aplicar un "tracte diferenciat" respecte a altres veïns, "sense una justificació raonable i objectiva". Assegura que, més enllà d'una infracció administrativa, la negativa a tramitar el padró pot constituir una lesió constitucional.

El TSJC destaca que aquestes pràctiques poden tenir conseqüències greus, ja que, sense constar al padró, la persona pot tenir dificultats per accedir a prestacions socials o serveis públics. També es vulnera del dret de vot o de ser candidat en eleccions. Això és el que li ha passat a la Rosa durant sis anys:

Sense el padró no puc votar ni anar al metge.

L'advocada de l'acusació, Esther Sancho, ha advertit que seguiran de prop el compliment de la sentència i ha criticat la negativa del TSJC a indemnitzar la Rosa pels danys i perjudicis ocasionats.

Ha lamentat que el tribunal no tingués en compte la situació de discapacitat de la Rosa que, segons Sancho, agreuja les conseqüències de no estar empadronada.