Tomben 232 expulsions de centres de menors fetes en base a les qüestionades proves d'edat

"Quan estava al centre de menors, em van comunicar que em farien una prova per determinar quina edat tenia". Qui parla és un jove africà extutelat de la Generalitat, en declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio". És un dels centenars a qui en els últims anys l'administració ha sotmès a proves de determinació d'edat a Catalunya.

Són proves que es fan a petició de la Fiscalia i que són qüestionades per la seva poca fiabilitat i el seu marge d'error, per exemple pel Consell d'Europa o el síndic de greuges. En els últims 5 anys a Catalunya --a través de la DGPPIA i abans la DGAIA-- s'han fet més d'un miler de proves a infants i joves estrangers. En el mateix període, almenys en 700 casos les proves han donat com a resultat la majoria d'edat i això ha suposat l'expulsió dels joves dels centres de menors.

Ara, "El matí de Catalunya Ràdio" avança que des del 2021 hi ha hagut 232 sentències en contra d'aquestes expulsions, segons dades oficials sol·licitades per transparència, gairebé el 60% de les quals el 2025.

Proves tot i tenir passaport

Moltes d'aquestes proves s'han fet a joves que tenen documents que els acrediten com a menors. És el cas del testimoni amb qui ha parlat el programa. "Jo tenia un document del meu país que demostrava que era menor, però igualment em van fer la prova", explica.

Tot i sol·licitar-ho per la via de transparència, la Generalitat no detalla en quants casos les proves s'han fet a menors que disposaven de passaport o algun altre document identificatiu. La doctrina del Tribunal Suprem preveu que no es facin proves d'edat a nois amb documentació, sobretot si no presenta indicis de manipulació ni ha estat desacreditada pel país d'origen. Així ho recorda l'advocada Marta Llonch, que assegura haver guanyat tots els casos demandats.

"Si es considera que un document no presenta prou fiabilitat, hi ha moltes altres coses que pots fer abans d'unes proves que són invasives. Per exemple, contactar amb les autoritats del país d'origen per contrastar les dades", apunta.

Albert Parés també és un lletrat especialitzat i insta la Generalitat a modificar el protocol de proves d'edat. "La Generalitat molt probablement està fent alguna cosa malament, perquè està expulsant joves dels centres i després els jutges diuen que s'equivoca", diu. Parés també assegura que ha guanyat tots els casos en litigi i ho atribueix a la doctrina del Suprem. "La decisió de la Fiscalia no hi pot passar per sobre", diu.

La Generalitat es defensa

Fonts oficials del Departament de Drets Socials defensen que, segons els seus càlculs, el volum de joves que són determinats com a majors d'edat a través de proves és baix en comparació amb el total de tutelats de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA), i ho situen en un 5% el 2025.

Les mateixes fonts insisteixen que és la Fiscalia qui decideix quan fer les proves d'edat i argumenten que la Generalitat està obligada a tancar l'expedient de tutela si el resultat és una majoria d'edat. Aquesta afirmació, però, és qüestionada per diversos advocats, com Albert Parés: "No existeix cap norma que digui que la Generalitat s'hagi de supeditar al que diu la Fiscalia. Al contrari, s'hauria de supeditar al que diu el Suprem, perquè l'administració és la tutora dels menors." 

Per últim, la Generalitat també argumenta que un cop les expulsions són revocades per la justícia, no acostuma a recórrer les sentències. Des del 2021, ho ha fet en 48 ocasions en jutjats de primera instància.

Per la seva banda, la Fiscalia defensa el protocol actual i interpreta que la normativa actual permet fer proves a aquells joves amb documentació que no es consideri fiable. Fonts del Ministeri Fiscal citen com a exemple documents que mostrin dades contradictòries, que el menor tingui més d'un document amb dades diferents, que l'aparença física no es correspongui amb el document o que hi hagi contradiccions en el "relat migratori" de l'afectat. 

En definitiva, el ministeri fiscal considera que la normativa vigent avala la realització de proves d'edat --fins i tot en cas que l'afectat tingui passaport-- i assegura que en cas de dubte sempre s'actua a favor del menor, un extrem que qüestionen entitats i advocats defensors, que retreuen a la Fiscalia que n'hi hagi prou amb una consideració subjectiva de poca fiabilitat per sotmetre els menors a proves.

Joves al carrer

La informació avançada per "El matí de Catalunya Ràdio" ha provocat la reacció de la síndica de greuges de Catalunya. La seva adjunta en l'àmbit d'infància, Aïda Rodríguez, considera que la xifra de sentències contràries a expulsions hauria de "tendir a zero". "Ens mostra com el sistema està fent servir les proves d'edat quan, en cas de tenir documentació, no s'hi hauria de recórrer", considera. "Hi ha joves expulsats del sistema de protecció quan no hauria de ser així", afegeix.

Rodríguez, a més, recorda que després d'una prova que estableix que un tutelat és major d'edat, aquest queda "desprotegit" i demana a la Generalitat mesures per evitar-ho. 

Ho constata el testimoni amb qui ha contactat "El matí de Catalunya Ràdio". "Quan em van fer fora no tenia on anar. Jo estava estudiant i va ser una associació qui em va ajudar a seguir-ho fent. Em van pagar un hotel durant uns mesos", relata.

Entitats com Punt de Referència alerten d'un degoteig de joves que es queden desemparats després que els hagin expulsat de centres de menors. Marina Montoya és membre de l'entitat i explica que professionals dels centres hi contacten per avisar que han de deixar joves al carrer. "A la nostra oficina ens arriben joves per demanar si els podem oferir algun recurs d'habitatge", afegeix.

Montoya alerta que aquestes expulsions tenen conseqüències en el recorregut vital dels joves, a més d'afectacions en la seva salut mental i emocional. La Generalitat defensa que hi ha joves reubicats en recursos per a majors d'edat, però les entitats asseguren que la majoria no se'n beneficia.

"Els joves queden pràcticament en situació de carrer, excepte en els casos en què la societat civil organitzada els acompanya", diu Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. "I passa el mateix amb les sentències. Poden aconseguir que la justícia els doni la raó aquells que compten amb advocats implicats i amb coneixements, o aquells a qui acompanya alguna entitat", conclou.