La línia orbital ferroviària aplana el camí als primers pressupostos d'Illa

Setmana clau, a partir de dilluns, per tancar l'acord sobre els primers pressupostos de Salvador Illa, que sembla que ja estan encarrilats per poder aprovar-los al juliol.

Dilluns mateix, a la tarda, Esquerra Republicana (ERC) té previst celebrar un consell nacional per valorar si existeixen les condicions per al pacte amb el PSC.

Un dels desllorigadors seria l'acord per construir la nova línia orbital ferroviària.

Es tracta d'un projecte aprovat durant el govern tripartit i que fa dues dècades que dormia als calaixos de l'administració, i que requereix una inversió de 5.200 milions d'euros --que pagaria el govern espanyol-- per estar enllestit cap al 2040, d'aquí uns quinze anys.

Amb una longitud de 120 quilòmetres, ha d'anar de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró --del Garraf al Maresme-- sense passar per Barcelona, connectant directament ciutats de l'anomenada segona corona metropolitana, com Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers.

En total, 39 estacions per connectar per tren la part més poblada del país i, alhora, deixar enrere la Catalunya radial.

Està previst que el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, doni detalls d'aquest "quart cinturó ferroviari" també dilluns.

Entre el que ja se'n sap, segons Esquerra, és que una part de la línia ja està feta i operativa, de manera que només cal construir 68 quilòmetres de via i 18 estacions. També que 12 estacions de la línia orbital actuaran com a intercanviadors ferroviaris amb línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

De fet, una primera fase de les obres, entre el 2028 i el 2031, abordaria la connexió amb les dues línies del Vallès d'FGC i l'R4 de Rodalies.

Assegurar les inversions de l'Estat

Tot i que la línia orbital és un dels punts clau en la negociació dels pressupostos, l'acord amb ERC també preveu l'establiment de mecanismes per assegurar aquesta i altres inversions de l'Estat a Catalunya. 

Això s'aconseguiria amb la constitució d'una societat mercantil d'inversions que permetria a la Generalitat controlar l'execució de les inversions compromeses.

D'aquesta manera s'evitaria haver de passar pel Congrés, que el mes passat --amb el suport de Junts-- va tombar la constitució d'un consorci d'inversions pactat pel PSC i ERC.

Participada per l'Estat i la Generalitat, la societat mercantil d'inversions, de fet, és el braç operatiu del consorci. És a dir: s'ocupa de la redacció de projectes i estudis i de l'execució de les obres.

La gran diferència, tanmateix, és que per posar-se en marxa només necessita l'aval d'una reunió bilateral Generalitat-Estat, que se celebrarà dimecres de la setmana vinent a Madrid. Posteriorment hi haurà l'aprovació del Consell de Ministres.

Guanys en sobirania

En la negociació, una de les exigències d'Esquerra ha estat obtenir avenços en sobirania cap a Catalunya, que es podrien donar a conèixer dilluns, superades ja les eleccions andaluses. 

Si l'acord tira endavant, el govern i ERC n'escenificaran la signatura i n'explicaran els detalls als pròxims dies.

També es podria tancar aviat la nova negociació entre el govern i els Comuns pels pressupostos, que s'ha reprès aquest divendres. Els de Jéssica Albiach marquen l'habitatge, la mobilitat i la lluita contra la desigualtat com a prioritats per tancar un acord.

Junts, per la seva banda, ja s'ha pronunciat sobre l'acord per construir la línia orbital ferroviària: parla de "presa de pèl" amb l'argument que "hi ha altres prioritats", tot i que diu que el projecte és "interessant".

Tot això, en un context en què ERC no renuncia a la cessió de l'IRPF, per bé que ara el desvinculi de l'acord sobre els pressupostos, conscient que la negociació havia arribat a un cul-de-sac.

Si tot va bé, doncs, a finals de setmana el govern podria enviar els pressupostos al Parlament, a temps perquè siguin aprovats a primers de juliol.