La llar del poble

Folkhemmet ("La llar del poble") és l'expressió que els suecs utilitzen per referir-se a allò que nosaltres coneixem com a estat del benestar, i que els ha fet de pal de paller de la política nacional durant dècades. Madurat a través dels més de seixanta anys de governs socialdemòcrates gairebé ininterromputs, la dreta ara al govern no ha dubtat a abraçar també aquest principi com si fos un fill propi, donant així a Folkhemmet un caire més d'identitat nacional que no pas ideològica.

Impostos alts (el nou govern liberal ha rebaixat l'impost mínim sobre els salaris del 33% socialdemòcrata al 31% actual) com a preu a pagar i serveis públics de qualitat com a recompensa. A Suècia es discuteix molt sobre política, però la salvaguarda de Folkhemmet no es posa mai en dubte, ans més aviat ha esdevingut una deïficació que governa i justifica les polítiques a adoptar.

Quan a Suècia es discuteix sobre la UE, de si va ser bo entrar-hi o fins i tot de si caldria sortir-ne, les discussions giren indefectiblement sobre com tot plegat afecta a Folkhemmet. Sobre si el sistema actual podrà sobreviure en una Europa que, de mica en mica, va unificant polítiques i regles. Un exemple típic és el cas de Systembolaget, el monopoli estatal de venda d'alcohol: Suècia és un país de marcada tradició bevedora, i quan el vi més barat en bric costa vora els 6 euros per litre és senzill imaginar que, de fet, els impostos sobre l'alcohol (monopolitzat, recordem-ho) representin una part gens menyspreable del pressupost nacional.

El problema arriba quan la UE deixa clar que això atempta contra la lliure competència i que cal formular un pla per abolir-ho a mitjà termini per deixar espai al mercat a altres actors. És en aquests casos quan polítiques vingudes de fora fan perillar els pilars de Folkhemmet, que els suecs clamen contra Brussel·les.

De casos similar al de Systembolaget n'hi ha força, i se'ls considera normalment com els responsables principals que un país que aprovés l'entrada a la UE en referèndum el 1994 (per un ajustat 52% dels vots) passés nou anys després a votar en contra de l'euro (amb un també ajustat 56% dels vots). El més remarcable d'aquest últim resultat s'ha de buscar en el fet que tots els grans partits (representant un 85% de l'electorat) havien demanat el vot a favor de l'euro, però els electors van voler mostrar el seu desencís amb la UE donant-los l'esquena.

Fins i tot, en les últimes eleccions europees, un partit creat per a l'ocasió i basat exclusivament en forçar la sortida de la UE va aconseguir representació. Hi ha doncs, una Suècia que malda per conservar el seu sistema social i les eines que el fan possible, i la introducció de polítiques dissenyades des de l'exterior i optimitzades per a altres sistemes es veu sovint com una amenaça de mort a aquest sistema social.

Alhora, Suècia té des de fa dècades una forta vocació internacionalitzadora: empreses de totes mides tenen els seus mercats (presents o futurs) fronteres enllà i la recerca (un dels principals motors del país, sigui a les empreses o a la universitat) no seria on és sense els diners i les col·laboracions que la UE ofereix.

Malgrat la importància d'aquestes raons, m'atreviria a dir que la raó més forta pels suecs per mirar amb bons ulls la UE és purament visceral: la majoria volten tant món com poden (encara que sigui per fugir del clima), parlen idiomes, estan molt al corrent de l'actualitat internacional i els sedueix el somni d'una Europa agermanada.

Resumint, em fa la impressió que molts suecs es miren la UE amb símptomes de psicosi bipolar: volen ser-hi, però sense ser-hi. Se'ls fa difícil triar entre dos principis irrenunciables i fins fa poc compatibles: Folkhemmet o obrir-nos al món?

***************************
Imatge 1: ("Defensa el Folkhemmet") i la iaieta jubilada que ha crescut amb l'ideal aquest alçada en peu de guerra per defensar-lo a qui li toqui el model creat. 
Imatge 2:  L'altra  es curiosa, casualitat total: una cantonada en que hi coincideixen una tenda estatal de systembolaget i una "folkhemmet".
***************************

Aquí pots llegir els comentaris dels altres catalans:

- Jordi Giné des d'Hongria.
- Jordi Magrinyà des d'Eslovènia.
- Josep Soler des d'Estònia.
- Oriol Palenzuela des de Finlàndia.
- Alicia Porcar des de Suècia.