
La majoria de casos de mutilació genital a Catalunya queden ocults i les nenes són més petites
L'any passat es van investigar els casos de 12 nenes de qui se sospitava que podien ser víctimes de mutilació femenina, dues de les quals eren nadons que no arribaven a l'any
Miquel Jarque/Mònica Mas
06/02/2025 - 18.31 Actualitzat 04/09/2025 - 11.05
L'ablació ocupa i preocupa els Mossos, que l'any passat van investigar un total de 12 casos en què se sospitava que hi havia nenes que corrien el risc de patir algun tipus de mutilació genital. L'ablació es va confirmar en dos casos. En els 10 restants, o bé es va poder evitar la mutilació aturant el viatge de la nena a l'Àfrica o va resultar ser una sospita no confirmada.
Davant la temptació de pensar que estem parlant de xifres baixes, la policia alerta a Catalunya Ràdio: "Quan les xifres són petites és quan hem de patir", perquè això vol dir que hi ha molts casos d'ablacions que queden ocults.
La sergent Andrea Garcia, cap de l'Oficina d'Atenció a la Víctima dels Mossos, admet preocupació tant pels casos que no afloren, com pel fet que les nenes investigades com a possibles víctimes cada cop són més petites:
"Aquest any passat hem tingut dues nenes que no arribaven a l'any, tenien mesos, unes altres en tenien 3, 6 i 8. Les edats cada vegada són més primerenques."
Es calcula que a Catalunya resideixen més de 20.000 dones originàries de països on algunes comunitats practiquen l'ablació, com ara Mali, el Senegal o Gàmbia.
Qui detecta que una nena corre perill?
En 4 dels 12 casos investigats l'any passat, la veu d'alerta la van llançar els pediatres de les criatures. En 3 ocasions ho van fer des dels serveis socials que atenen les seves famílies, i en els 5 restants l'avís el van donar des de l'entorn familiar o l'escola.
Com és evident, en els casos en què la mutilació ja s'ha fet, són els metges els que ho detecten i n'informen. Però és en el camp de la prevenció quan és més important tenir totes les antenes activades.
Tal com explica la sergent Garcia, de vegades les alertes els arriben de familiars de les nenes que no estan d'acord amb el fet que se les enduguin als seus països d'origen per ser mutilades.
Recorda, però, que també hi ha casos en què les mares de les nenes expliquen obertament a les pediatres que els faran l'ablació genital "perquè desconeixen que aquesta és una pràctica il·legal":
"Cal fer molta feina de prevenció i informació del que significa aquesta pràctica i acabar amb la idea que, com que és costum, s'ha de permetre. No, és una vulneració de drets."
Des de Mossos insisteixen que costa moltíssim fer detecció en l'àmbit de l'ablació i que això acaba derivant en aquesta xifra oculta de casos que no es poden evitar i que, quan afloren, ja és massa tard.
Com es pot ajudar una dona que ha patit una ablació?
Tot i que les repercussions d'una mutilació femenina van molt més enllà dels aspectes físics, ja que hi ha components psicològics molt importants, passar pel quiròfan per reconstruir-los els genitals pot ser un primer pas cap a una curació que s'hauria de complementar amb altres tipus de teràpies.
I aquí entra en joc l'Hospital Clínic, on l'any passat es van derivar 11 dones que havien patit una ablació. D'aquestes, 9 van acudir a la cita i 8 van estar d'acord a operar-se dins del sistema públic de salut.
Com es fan les reconstruccions genitals?
Depenent del país d'origen de les dones, les ablacions poden ser de 3 tipus: quan es talla només el clítoris, quan es tallen a més a més els llavis menors i, finalment, quan es reseccionen tots els genitals i es deixa només un orifici a la vagina.
La ginecòloga del Clínic responsable de la reconstrucció genital per ablació, la doctora Mariona Rius, explica que la majoria de les dones que atenen pertanyen al segon grup d'afectades: "Moltes vegades hi ha cicatrius molt gruixudes i dures que bloquegen la sensibilitat del que queda de clítoris a sota, i el que fem és alliberar aquestes cicatrius, donar elasticitat al teixit i crear de nou uns llavis menors".
I afegeix que un cop feta la intervenció quirúrgica, les dones senten que "el seu cos és el que ha de ser i que els van treure":
"Diuen que recuperen la seva funció sexual, que tenen més sensibilitat i recuperen sensacions que havien perdut."
En els 10 anys que està en funcionament aquest servei per ajudar les dones víctimes de mutilació femenina, s'han pogut operar 60 pacients a l'Hospital Clínic.
Des del sector privat, la Fundació Dexeus Dona també dedica part de la seva activitat a reconstruir els genitals de dones que han patit una ablació. En els 18 anys que fa que està en marxa aquest programa social, ja han intervingut un total de 175 dones de forma totalment gratuïta.
Avui es commemora el Dia Mundial contra les Mutilacions Genitals.
Avui és notícia
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
Quan caduquen els títols de transport del 2025 i com bescanviar-los pels del 2026
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha
A tocar dels 67 anys: com canvia l'edat legal de jubilació el 2026 i quins són els requisits
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions