La meitat de les pintures de Da Vinci, per primer cop a la National Gallery de Londres

L'efecte de Leonardo da Vinci que les figures podrien sortir del quadre en qualsevol moment es deu al contrast entre llum i foscor que l'artista va perfeccionar a finals del segle XV. De fet, aquesta etapa és la que es recull en l'exposició a la National Gallery de Londres: quan el geni italià va treballar com a artista assalariat de la cort de Milà. Precisament, en aquesta època, segons ha explicat el comissari Arturo Galansino, "quan Leonardo es deslliura de la competència que tenia en una Florència plena d'artistes i de tallers". I afegeix: "A Milà troba una llibertat que li dóna la possibilitat d'experimentar. I experimentar era la cosa que més li agradava fer".

Això es pot veure en les dues versions de la mare de Déu de les Roques, que s'exposen ara per primer cop juntes. Una primera versió és de quan acaba d'arribar a Milà. Les mateixes figures agafen molta més llum a la segona versió de la pintura. Una evolució que també s'aprecia en els retrats. I és que, segons Galansino: "Leonardo intenta mostrar l'interior, l'ànima dels retratats."

L'exposició de pintura de Leonardo més important que s'ha fet mai també inclou un Crist, l'últim treball atribuït a l'artista que es mostra per primera vegada al públic. De fet, es tracta del primer cop que es poden veure la meitat de les pintures que s'han conservat del mestre del renaixement.

La National Gallery de Londres ha venut ja totes les entrades fins a meitat de desembre per poder veure aquesta exposició insòlita sobre l'obra pictòrica de Da Vinci.