La moda de les lletres en pobles i ciutats: de l'orgull al reclam turístic per fer-se la foto
Un cartell blanc amb la vora vermella i les lletres negres indica normalment l'entrada a un municipi. Però n'hi ha que no en tenen prou amb això. Cada cop és més habitual veure noms de pobles i ciutats amb lletres ben grans al més pur estil Hollywood.
Se'n poden trobar, per exemple, a les rotondes, amb dissenys més o menys discrets, però en alguns municipis les lletres s'instal·len en punts estratègics amb un objectiu clar: fer-s'hi una foto.
La fal·lera per les lletres s'escampa per tot el territori. N'hi ha que ja fa temps que hi són; però, consultades per 3CatInfo, empreses instal·ladores admeten un boom els últims anys i un efecte contagi d'un municipi a un altre.
El director de l'Institut de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona, Joaquim Majó, assenyala que les ciutats han aprofitat aquesta moda per "reforçar la seva imatge" amb l'impuls de les xarxes socials.
En aquest sentit, l'antropòleg urbà i professor de la UAB José Mansilla hi veu un doble vessant: la dels municipis que busquen promocionar-se fent servir el seu nom i la dels turistes que, en una mena de competència a les xarxes, volen demostrar que "no només han anat a un lloc, sinó que, a més, s'hi han fet la foto".
Una foto "controlada"
En plena era digital, Joaquim Majó explica que la imatge d'una destinació turística ve determinada cada vegada més per les fotos que es pengen a les xarxes socials, amb el risc que les ciutats ja no controlen les imatges que circulen.
Per això, el doctor apunta que instal·lar unes lletres amb el nom d'un municipi contribueix a "posar fàcil" la foto als visitants perquè capturin allò que es vol destacar i projectar una determinada imatge.
Posar les lletres en una foto ajuda a situar el lloc i reforça la idea que és visitable.
Un dels exemples que posa Majó en aquest sentit són les lletres que Figueres va instal·lar el 2020 davant del Museu Dalí.
La forma que tenen fa que només es pot llegir bé el nom de la ciutat si es mira des d'un punt concret. Amb la casualitat que al darrere de les lletres hi queda ben enquadrada la façana del museu.
Barcelona també s'ha sumat a la moda aquest any amb unes lletres al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Nou peces d'acer amb il·luminació pròpia que incorporen també bancs i altres elements per afavorir la interacció dels visitants.
La intenció és animar el públic jove --habitual de les xarxes socials-- a pujar al parc amb l'al·licient d'una foto amb la ciutat al fons. Com a Figueres, aquí també cal situar-se en un punt concret per llegir bé Barcelona.
Precisament, del 18 al 23 d'abril, el Tibidabo organitza un concurs de fotografia amb les lletres. El requisit és fer-s'hi una foto i publicar-la a Instagram amb l'etiqueta #BarcelonaTibidabo i fent mencio del perfil del parc. El premi és un passi anual doble per a les atraccions de l'Àrea Panoràmica i la Cuca de Llum. Tot plegat s'emmarca en la primera edició de la Festa de les Lletres, aquest cap de setmana, just abans de Sant Jordi.
Del passeig a la rotonda: la ruta de les lletres
"Cada any anem a més", explica Xevi Mira, de Peps Espais, empresa que es va crear el 2018 per fer aquest tipus de lletres. N'han fet més de 50. Aquest any, tenen 10 projectes en curs i en preveuen més abans de les municipals.
El cost d'una instal·lació com aquestes pot variar en funció de la mida, els detalls i el material. Sovint oscil·la entre els 10.000 o 15.000 euros, però pot arribar als 30.000.
"El boom de les lletres l'hem explotat", reconeix Marc Montadas, de Les 1001, una altra empresa que s'hi dedica, amb una mitjana d'uns 10 cartells l'any.
"És un producte que es va retroalimentant, molts municipis el demanen quan veuen que el del costat ho ha fet", afegeix.
Una de les últimes instal·lacions que han fet són les lletres gegants d'Empuriabrava, que s'han col·locat al passeig marítim.
L'alcaldessa de Castelló d'Empúries, Anna Massot Font, explica que es vol reforçar el "sentiment de pertinença" i tenir un espai perquè els visitants es facin fotos i "projectar la imatge d'un lloc actual".
El disseny d'aquestes instal·lacions ha anat evolucionant amb els anys, del que en un inici eren només lletres pelades a incorporar-hi cada cop més elements, sobretot en els cartells que es col·loquen a les rotondes.
L'antropòleg José Mansilla hi veu una "competició entre ciutats" per significar-se i diferenciar-se, però alhora alerta que si tothom acaba fent el mateix "ningú serà diferent i tots serem iguals".
Tindrem una xarxa de ciutats amb cartellets, però, si totes en tenen un, fer-s'hi una foto ja no serà diferenciador.
El cas d'Amsterdam: quan les lletres moren d'èxit
No sempre unes lletres tenen efectes positius. Més enllà del ressò de les de Hollywood, que es vinculen a la indústria cinematogràfica de Los Angeles, unes que es van popularitzar molt són les d'Amsterdam, amb balanç desigual.
La capital dels Països Baixos va optar per unes lletres amb el lema "I amsterdam" ("Jo Amsterdam") a la plaça dels Museus, que es va convertir en un punt de pelegrinatge dels visitants per fer-hi fotos.
El 2018, l'Ajuntament d'Amsterdam va decidir treure-les perquè "atreien massa gent en un espai limitat".
Mansilla remarca la "paradoxa" que, mentre la ciutat holandesa les va retirar per lluitar contra la massificació turística, a Catalunya es continua fent aquesta aposta "perquè som una economia molt vinculada al turisme".
Tot i això, a Amsterdam les lletres no han desaparegut del tot. N'hi ha unes a l'aeroport i un altre cartell es va movent per barris i atraccions menys conegudes.
"Una manera de diversificar els fluxos i que una cosa que pot provocar massificació sigui també una eina de desmassificació", apunta el doctor Majó.