La necessitat de consensuar el nou Estatut, teló de fons de la celebració de l'Onze de Setembre

La recepció als representants de l'àmbit polític i de la societat civil catalana que ofereix el president del Parlament de Catalunya ha posat punt final als actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Una recepció que ha començat amb el tradicional brindis entre els presidents de la Generalitat i del Parlament i els presidents dels grups parlamentaris. També hi eren els membres de la mesa del Parlament, l'alcalde de Barcelona, el delegat del govern o el ministre José Montilla, entre altres autoritats. Els passadissos del Parlament s'han omplert de cares conegudes i de col·lectius representatius de la societat catalana. En total, un miler llarg de persones. Una de les trobades que ha generat més expectació és la que han tingut el president Maragall amb el cap de l'oposició Artur Mas, tenint en compte el moment clau que travessen les negociacions estatutàries. Maragall i Mas han conversat un moment. Poc després, el president de la Generalitat també ha intercanviat algunes paraules amb el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. Tots plegats venien de presenciar l'acte institucional celebrat al parc de la Ciutadella, en què es calcula que hi han participat unes 16.000 persones, un acte que ha repetit el format que es va estrenar l'any passat després del canvi de color polític a la Generalitat. L'acte, presidit per Pasqual Maragall i Ernest Benach, ha comptat amb diverses actuacions musicals, entre elles la de Mayte Martín, durant la qual s'han sentit xiulets en protesta pel fet de cantar en castellà a l'acte de la Diada Nacional, i s'ha destacat per la diversitat lingüística. L'acte s'ha acabat amb la hissada de la senyera, enguany provinent de l'Ajuntament de Sant Boi, mentre se sentia la nova versió d'"Els segadors" d'Antoni Ros Marbà. L'expresident català, Jordi Pujol, no ha assistit a aquesta celebració en protesta per la publicació d'un document de la Conselleria d'Interior que acusava els governs de CiU d'haver organitzat els actes de la Diada amb poca dignitat institucional. A aquest acte s'ha volgut referir en declaracions al seu despatx del Parlament el president Maragall. Ha assegurat que la Diada d'aquest any es recordarà com la Diada de l'Estatut, ha donat per fet que el text s'enllestirà en poc temps i s'ha mostrat convençut que "l'ambició dels partits catalans és compartida i pràcticament unànime". L'absència de Pujol al parc de la Ciutadella també ha planat en les paraules de Maragall, que, sense esmentar el seu antecessor, ha dit que "des de l'any passat hem tornat a tenir una celebració que unifica i dignifica, i que expressa la voluntat d'un poble". Prèviament, la Diada s'havia iniciat amb el tradicional homenatge floral a Rafael Casanova, conseller en cap el 1714 quan les tropes de Felip V van prendre Barcelona. La reivindicació de l'Estatut ha estat el centre d'atenció de totes les delegacions, entre les quals no hi era la del PP, que per segon any no ha acudit a l'ofrena com a protesta pels insults i l'escridassada que cada any rebia per part d'un grup de ciutadans. Durant aquesta ofrena, els representants polítics que formen el govern català han reclamat determinació per fer possible el nou Estatut, mentre CiU ha demanat al tripartit que "ningú falli" a l'hora de fer un Estatut "ambiciós" i ha dit que veu "difícil" donar suport al projecte si no s'accepta la contraproposta de la federació en finançament. El líder del PP català ha fet les seves declaracions polítiques des del Parlament. Josep Piqué s'ha mostrat esperançat que aquesta sigui l'última Diada en què la reforma de l'Estatut monopolitzi l'escena política per abordar problemes i inquietuds de la gent. Piqué ha reiterat la seva posició contrària a l'Estatut.