La Palma, cinc anys després del volcà: "L'illa té una ferida molt difícil de tancar"
L'Argensola Pérez té 96 anys i ha viscut tres erupcions de volcans a La Palma. Però la de fa cinc anys li va prendre gairebé tot el que tenia. Ara viu en un mòdul prefabricat dels que va habilitar el govern canari. Un "contenidor", com li diuen a l'illa. Guarda com un tresor la clau de casa seva, enterrada per sempre, i la màquina de cosir.
El volcà del 1949 ens va treure de casa, però hi vam poder tornar. Ara, en canvi, no puc anar enlloc.
"Ara, aquí estic còmoda, però no tinc casa meva, ni els meus veïns, ni la meva església... Tot això ja no ho puc recuperar, però no puc tirar la tovallola", explica.
L'Argensola no s'ha enfonsat. Va rebre 160.000 € de compensació per la casa que va perdre, i espera poder anar a viure a algun dels blocs que està acabant de construir el govern canari. Estan destinats a tots els demandants de lloguer social, però es prioritzaran els afectats pel volcà.
Rep la visita de la seva filla, Goretti Álvarez. Ella i els seus dos germans també van perdre la casa que tenien a Todoque, un nucli engolit per les colades.
Ara, la Goretti està pagant la hipoteca d'una casa que està 20 metres sota la lava, però n'ha comprat una altra amb les ajudes que ha rebut. Malgrat tot, no s'hi acaba de trobar: "Sents que tens una casa, sí, que és teva, però no sents que sigui una llar, que tingui caliu, que sigui el teu niu. Intentem tirar endavant, però l'illa té una ferida molt difícil de tancar."
L'inici del malson
A centenars de famílies com la de l'Argensola i la Goretti, la vida els va canviar per sempre aquell diumenge de setembre del 2021. El dia 19, poc després de les tres de la tarda, a la zona de la Montaña Rajada, va començar una forta erupció.
La naturalesa tornava a recordar als habitants de La Palma que viuen en una illa volcànica. I ho va fer mostrant el seu poder destructiu durant 85 dies seguits.
La lava va cobrir 1.200 hectàrees i va sepultar 1.500 habitatges. La majoria, uns 900, eren de residència habitual. Unes 7.000 persones van haver de ser evacuades en algun moment de casa seva durant l'emergència.
La crisi habitacional
Cinc anys després, la recuperació de La Palma avança però és complexa. El factor més important és l'habitatge. A dia d'avui, la gran majoria dels afectats que van perdre la casa han cobrat la compensació corresponent.
L'administració els va pagar 1.500 euros per metre quadrat construït.
Encara avui hi ha gent presentant documentació, però només queden pendents alguns pagaments corresponents a segones residències. També se segueixen donant ajudes per al lloguer.
Ara bé, tot i que hagin arribat els diners, queda gent vivint en situació de temporalitat. Ja sigui perquè s'estan acabant de construir un nou habitatge, ja sigui perquè els diners que els han donat els resulten insuficients.
Segons l'executiu canari, el govern espanyol, després dels ajuts a l'inici de l'emergència, havia d'aportar al pla de recuperació de La Palma 400 milions en quatre anualitats, de 100 milions cadascuna. Però aquests diners només van arribar el 2023. Tot i que la partida sempre apareix als pressupostos, no s'ha transferit l'aportació els últims tres anys, en què s'han prorrogat els comptes.
La lluita contra l'especulació
Les associacions denuncien que després de l'explosió del volcà en va venir una altra, l'especulativa. Juan Fernando Pérez, president de l'associació d'afectats pel volcà de Cumbre Vieja, assenyala que "aquí a l'illa hi ha gent que s'ha aprofitat d'aquesta emergència".
En la mateixa línia s'expressa Mónica Riverol, de l'associació Tierra Bonita: "En general la vida és molt més cara que fa cinc anys, però és que a més a més a La Palma van pujar els preus dels solars, dels pisos i dels terrenys rústics on es va permetre que hi poguessin construir afectats del volcà."
Segons fonts municipals, per alguns d'aquests terrenys rústics es van arribar a pagar al principi de la crisi preus quatre o cinc vegades superiors als que hi havia abans de l'erupció.
Habitatges sobre la lava
Entre els que han començat una nova vida en un nou habitatge, n'hi ha que han llogat, n'hi ha que han comprat i n'hi ha que han construït. I alguns ho han fet sobre la lava.
De fet, la gent continua sent propietària dels terrenys que tenia, encara que hagin quedat sepultats. I les condicions per reconstruir sobre les colades s'han flexibilitzat. Amb un informe tècnic es pot obtenir una llicència, en funció de la profunditat i l'estat de la lava.
Amb 80 anys, Benedicto Brito ha volgut construir casa seva just a sobre d'on tenia la que el volcà li va prendre, al que era Todoque. Des de casa seva veu el volcà, vigilant.
Quan veig aquest monstre, el Tajogaite, perquè es un monstre, em fa tristesa i pena. Li tinc fins i tot pànic.
Però, malgrat tot, ha volgut tornar a viure al mateix lloc. "Això és la meva vida. Aquí vaig néixer, aquí em vull estar i aquí vull morir."
L'afectació al camp
La lava tampoc va tenir pietat d'un dels motors econòmics de l'illa, on es produeix un terç de tot el plàtan de Canàries. Les colades van arrasar un miler de finques i prop d'un 15% de les plantacions. A dia d'avui, només se n'han pogut reconstruir un terç.
Una és la de l'Alejandro García, a Tazacorte. L'anem a veure i està il·lusionat. Ho té tot a punt per sembrar el que serà la primera collita de plàtans postvolcà: "Mai havia pensat que ens passaria això, i ha estat un procés molt laboriós. Però finalment podem tornar a començar."
L'Alejandro ha reconstruït la plantació sobre la colada, exactament al mateix punt on hi havia la finca familiar que tenien els seus pares. La va haver de geolocalitzar per saber on era. Estava a deu metres de profunditat.
Quan va trobar el punt exacte, es va passar més d'un any traient lava per aplanar el terreny. Després, va aplicar la tècnica de la "sorriba" afegint-hi terra fèrtil.
És un dels afortunats, perquè la majoria d'agricultors afectats no han recuperat els seus cultius. Tots han cobrat les ajudes, però en molts casos són insuficients.
I el problema no són només els diners. N'hi ha d'altres. Els més importants, la falta d'accessos i la falta d'infraestructura per fer arribar aigua.
Mesuradors de CO2 a cada cantonada
No només la lava ha fet mal. El petit nucli costaner de Puerto Naos es va salvar de les colades, però va patir un altre malson. El dels gasos, amb emanacions anòmales de CO2 d'origen volcànic, un gas asfixiant i tòxic en molt altes concentracions.
Per aquesta raó, el setembre del 2021 tot el nucli va ser evacuat. Durant dos anys es va convertir en una mena de poble fantasma. Una zona d'exclusió on no podia entrar ningú, excepte els tècnics.
A poc a poc, Puerto Naos ha anat recuperant la normalitat, i la gran majoria de veïns tornen a fer-hi vida. Però a dia d'avui, cinc anys després, encara hi ha gent que no ha pogut tornar a casa seva o que no ha pogut obrir el seu negoci.
De fet, si passegem per Puerto Naos ens trobarem mesuradors de CO2, literalment, a cada cantonada. I a tots els habitatges. Tothom qui hi viu està obligat a tenir-ne un dins de casa. Tot el nucli, sense excepció, està monitoritzat per controlar la possible presència de diòxid de carboni.
L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i Involcan, juntament amb els bombers, són els encarregats del seguiment. Si detecten alguna concentració molt alta de CO2 en algun punt o habitatge, avisen la població.
Entrem amb els bombers a l'anomenada "zona negra", on només poden accedir els veïns autoritzats. Mesuraran els gasos en un garatge precintat. Els problemes es concentren, justament, en alguns garatges i soterranis, i també en alguns baixos.
Les alarmes comencen a sonar als mesuradors dels bombers. Un d'ells, David González, llegeix els valors indicats a l'aparell que porta. A partir de 5.000 ppm (partícules per milió) es considera que hi ha perill. A qualsevol lloc sense problemes, el nivell no arriba a 700 ppm.
Dona un nivell de més de 250.000 ppm de CO2 i 14% de nivell d'oxigen. Això és una barbaritat. Si algú entrés aquí dins, al cap de pocs minuts perdria el coneixement.
La cara i la creu
Amb més de 60 anys d'història, el bar Resbel és el més antic i emblemàtic de Puerto Naos. Va poder reobrir l'any passat després d'estar gairebé quatre anys tancat amb pany i forrellat.
Un temps que al seu propietari, José Resbel Simón, se li va fer etern: "Va ser molt dur, em van tallar les ales i hi havia una incertesa terrible. Això és la meva vida, porto tota la vida aquí al bar. Sempre havia pensat que un dia o altre podria tornar a obrir. I el dia que ho vam poder fer va ser molt emocionant..."
Altres no han tingut tanta sort. La Laly Villalba no ha pogut tornar a obrir el seu bar del passeig Marítim, i ha acabat obrint un altre establiment en un altre municipi.
Són cinc anys esperant, i m'havia de buscar la vida d'una manera o altra.
I no només això. Els metges li han dit que, per haver tingut una malaltia cardiovascular, no podrà tornar a viure a Puerto Naos. Almenys per ara. Pot anar-hi de visita, però no per viure-hi de manera fixa. Se n'ha anat a viure l'altra banda de l'illa: "Era casa meva. Era la meva vida, per mi allò és el paradís, però jo m'adapto a tot. Somio poder-hi tornar algun dia."