La paparra que et fa al·lèrgic a la carn vermella és real; que la creés Bill Gates, no
En els últims mesos ha ressorgit la presència a les xarxes de continguts que parlen d'una paparra que provoca una al·lèrgia a la carn vermella a la gent que pateix una picada.
Aquesta malaltia és real i es coneix com a síndrome alfa-gal. Un cop contreta, les persones afectades no poden menjar carn vermella ni derivats perquè els provoca reaccions al·lèrgiques que poden anar des de granissades a la pell fins a problemes digestius, respiratoris, desmais o, en els casos més extrems, un xoc anafilàctic.
El cas és que aquest risc per a la salut pública, que és real també a casa nostra, ve acompanyat de diverses narratives falses que l'associen a un pla maligne ordit per Bill Gates que té l'objectiu d'escampar aquest mal per reduir el consum mundial de carn i, així, frenar el canvi climàtic.
La síndrome d'alfa-gal
En molts vídeos i continguts virals es parla d'aquesta síndrome que és l'al·lèrgia a alfa-gal, una molècula de sucre que ens arriba al cos a través d'una picada de paparra que la porta a la saliva.
Una de les conseqüències que pot tenir és que et tornes al·lèrgic a la carn vermella, que conté aquesta molècula. Segons els experts, però, si no pateixes més picades, la síndrome pot ser reversible amb el temps i es pot recuperar la capacitat de menjar carn.
La viralitat d'aquests continguts va associada a una explosió de les deteccions als Estats Units els últims anys.
Aquest efecte de la picada de les paparres "lone star" (estrella solitària, "Amblyomma americanum") es va descriure els anys 2007-2008. Des d'aleshores i a partir que es va començar a intentar localitzar, el Centre pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) n'ha detectat fins a 110.000 casos sospitosos entre el 2010 i el 2022 i considera que el nombre total d'afectats podria pujar als 450.000.
El CDC fa campanyes periòdiques alertant de les paparres i la seva relació amb aquesta al·lèrgia a l'alfa-gal.
A Europa, aquesta síndrome també la poden transmetre unes paparres que són autòctones, les "Ixodes ricinus", però avui dia està totalment infradiagnosticada, com explica José de la Fuente, investigador del grup de Sanitat i Biotecnologia del CSIC que l'ha investigat:
Com que no es preveu mèdicament com a opció, no es busca i no es diagnostica. Però hi ha un risc creixent.
Segons De la Fuente, a Espanya s'han detectat casos d'alfa-gal, especialment al nord i al centre del país, però que no hi ha un coneixement prou estès per detectar-ne més.
A Catalunya, alguns dels principals hospitals del país han tingut constància de casos molt puntuals (menys d'una desena entre l'Hospital de Bellvitge, el Vall d'Hebron i el Clínic) d'aquesta síndrome.
Ara per ara, el Departament de Salut no ho considera un risc i el Ministeri de Sanitat, tampoc.
Tot i això, l'any 2023, el ministeri va crear el codi per tipificar aquesta malaltia i posar-la als mapes mèdics.
El doctor Moisés Labrador, de l'Hospital Vall d'Hebron, apunta que la població de més risc és la d'àmbit rural:
Les persones que hi estan més exposades són caçadors, ramaders i tothom que treballa al camp en general.
Jaume Martí, al·lergòleg de l'Hospital de Bellvitge, apunta que l'explosió de casos es va donar a les muntanyes Rocoses, als Estats Units, una àrea rural molt gran i, per tant, amb més risc de proliferació de paparres.
Martí recorda que els primers casos es van detectar en pacients de càncer que prenien un medicament, Cetuximab, que porta el sucre alfa-gal.
De la Fuente també recorda que la síndrome d'alfa-gal és reversible i que, sovint, si les persones no tornen a patir picades poden menjar carn una altra vegada al cap d'un temps.
Les teories de la conspiració
Aquesta primavera, i sobretot als Estats Units, s'ha escampat la brama que estan apareixent capses plenes de paparres en zones rurals. Fins i tot en un dels pòdcasts més populars del país, el de Joe Rogan, s'ha escampat aquesta teoria.
Fins ara no hi ha cap evidència que això estigui passant ni cap fotografia o vídeo on es vegi cap d'aquestes capses.
La teoria és que les elits estarien escampant aquestes paparres per reduir el consum de carn vermella i, així, mitigar els efectes del canvi climàtic. La indústria càrnica és una de les grans contaminants del món.
Com sol passar amb les narratives que tenen a veure amb la salut, Bill Gates és un dels protagonistes d'aquesta, també.
Segons les tesis més difoses en línia, Gates estaria modificant genèticament les paparres per fer-les més infeccioses.
El cert és que Bill Gates va finançar el 2023, a través de la seva fundació, la investigació per modificar genèticament els mascles d'una paparra que ataca el bestiar ("Rhipicephalus microplus") per frenar l'expansió de l'espècie, que fa estralls a l'Àfrica.
Aquesta paparra, però, no és la "lone star" americana ("Amblyomma americanum") ni l'europea "Ixodes ricinus" i l'objectiu del projecte és reduir el nombre d'aquests animals en la natura.
La conspiració de la bioenginyeria
Un vídeo que s'ha fet molt viral quan es parla d'aquest tema és aquest:
Sobre aquest vídeo s'ha dit que es va produir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (símbol de les elits polítiques i econòmiques mundials) i que descriu un pla dels superrics per fer-nos al·lèrgics a la carn vermella escampant paparres.
El cert és que aquesta persona és Matthew Liao, un filòsof i director del Centre de Bioètica de la Universitat de Nova York en una intervenció al World Science Festival del 2016. Liao exposa una especulació bioètica que planteja la possibilitat de fer canvis en la genètica humana per adaptar-nos millor al canvi climàtic.
Aquesta intervenció també està plasmada en un article de bioètica especulativa, firmat per ell mateix i altres autors.
La bioètica estudia els dilemes ètics relacionats amb la vida, la salut, la medicina, la biologia i les biotecnologies i, en aquest cas, Liao aventura possibilitats.
Ara bé, que es faci una especulació prospectiva o un debat sobre els límits de l'enginyeria genètica no vol dir que aquesta idea s'hagi de dur a terme. De fet, deu anys després d'aquesta intervenció ningú no ha pogut identificar cap pla global per convertir la humanitat en al·lèrgica a la carn vermella.
Més paparres?
Pel que fa a l'augment de la presència de paparres en el nostre entorn, Guillem Peguero, professor d'entomologia i investigador a la UB/IRBio/CREAF, explica que no hi ha dades de vigilància d'aquests animals a Catalunya, però que l'increment de malalties relacionades amb ells ens permet deduir que sí que n'estaria augmentant la població.
A més, el canvi d'hàbits que fa que cada cop més gent vagi al medi natural, l'increment de fauna salvatge (que fa d'hoste de la paparra), el creixement dels boscos o l'augment dels dies de calor afavoreixen que aquests animals siguin cada cop més presents.
Segons Peguero, la "Ixodes ricinus" és present a Catalunya, però no és el seu hàbitat preferit:
'Ixodes ricinus'és una espècie típicament centreeuropea. No acostuma a ser gaire problemàtica aquí.
Tot i això, Peguero recorda que hi ha altres malalties associades a paparres més habituals i greus, com ara la malaltia de Lyme i la febre hemorràgica de Crimea-Congo.
Per això recomana que, sempre que es torni de la natura, convé revisar-se per detectar si tenim paparres enganxades i que si es nota malestar com febre o rigidesa cal anar ràpidament al metge.
Símptomes i mesures de protecció
Pel que fa als símptomes de la síndrome d'alfa-gal, són semblants als de qualsevol altra al·lèrgia, tot i que se solen presentar hores després d'haver menjat carn vermella (i, per tant, encara més hores després de la picada de la paparra).
La reacció es pot produir fins a tres o quatre hores després de menjar carn i això dificulta associar les dues coses.
Segons explica el doctor Moisés Labrador, de l'Hospital Vall d'Hebron, els remeis són els mateixos que per a altres al·lèrgies:
Depenent de la intensitat, es pot fer servir antihistamínic, cortisona o adrenalina intramuscular.
Els experts recorden que no tothom desenvolupa una al·lèrgia després d'una picada i, com dèiem, que pot ser reversible.
Per això, la recomanació quan sortim d'excursió o anem a zones on n'hi podria haver són portar màniga llarga, mitjons i botes tancades, caminar per camins i no a través de vegetació espessa, fer servir repel·lents i examinar-se el cos quan tornem a casa.
Què hem de fer si ens en pica una i com la podem treure?
Els experts recomanen treure-les al més aviat possible; si pot ser, que ho faci personal sanitari.
Les paparres no tenen cap, tenen l'aparell picador –que s'adhereix a la pell– i la resta del cos. Aquest aparell picador, que s'anomena hipòstoma, té forma d'arpó i per això costa una mica de retirar quan es clava a la pell. Un cop s'ha enganxat, la paparra xucla la sang i envia saliva amb propietats anticoagulants, antiinflamatòries i anestèsiques, entre d'altres, per la qual cosa pot passar que no notem cap mena de dolor.
- Cal subjectar la paparra amb unes pinces de punta fina tan a prop com sigui possible de la pell i estirar-la suaument cap amunt fins que surti.
- No s'ha d'aixafar mai cap paparra ni s'ha de trencar, i tampoc ens hem de gratar.
- Cal evitar remeis tradicionals com l'oli, l'alcohol, el petroli, cremar-les o punxar-les, perquè encara que això les mati també les estressa i és més fàcil que inoculi més patògens.
- Netejar la ferida amb aigua, sabó i antisèptic. I rentar-se bé les mans en acabar.
- Si surt una erupció a la pell, si apareix febre o malestar durant les setmanes següents, cal anar a un centre de salut i explicar que ens havia picat una paparra.