Gairebé mig milió de treballadors a Catalunya són pobres després de pagar l'habitatge, segons Oxfam

Treballar ja no és garantia d'evitar la pobresa. Tot i que l'economia creix com mai i la taxa d'atur és la més baixa en dues dècades, els focs artificials de la macroeconomia no aconsegueixen arribar arreu. Hi ha un fenomen que es cronifica i s'enquista: és l'anomenada pobresa laboral, persones que, tot i treballar, són pobres. 

Així ho adverteix un informe d'Oxfam Intermón, que calcula que a Catalunya hi ha un 7,9% de persones amb ingressos per sota del llindar de la pobresa tot i tenir feina. 

Si es compara amb la resta d'Espanya, els treballadors catalans tenen més bones condicions salarials. En concret, la pobresa laboral està tres punts per sota de la mitjana estatal. 

Ara bé, hi ha un factor decisiu que ho desequilibra tot i és l'habitatge. Una vegada aquestes persones assumeixen una despesa vital com és la mensualitat de la hipoteca o el lloguer, Catalunya és el segon territori on més empitjora la pobresa, ja que es dispara cinc punts i passa del 7,9% inicial a superar el 12,8% de treballadors pobres. 

És a dir, a Catalunya hi ha gairebé mig milió de treballadors que són pobres després de pagar l'habitatge. Bona part ja ho són abans, unes 274.000 persones que tenen feina i tot i així són pobres sense descomptar cap despesa més, però s'hi sumen 168.000 treballadors més que no ho eren però s'hi tornen un cop paguen el lloguer o la hipoteca. 

La situació només és lleugerament pitjor a Madrid, on creix cinc punts i mig i passa del 7,2% inicial al 12,7% una vegada es paga l'habitatge. 

L'autor de l'informe, Alejandro García-Gil, precisa que "això afecta especialment els llogaters, degut als alts preus de l'habitatge de moltes ciutats catalanes, que ofeguen els treballadors". 

A la pràctica, hi ha altres territoris com Cantàbria o l'Aragó on la pobresa laboral a priori és més alta, però on uns menors preus de l'habitatge fa que hi hagi menys treballadors pobres que a Catalunya a Madrid després de pagar el lloguer o la hipoteca. 

El lloguer, el gran factor diferencial 

El factor que estripa les cartes, però, és el règim de tinença. La pobresa laboral és radicalment diferent si l'habitatge que es paga és de lloguer o de propietat. 

Entre aquells qui tenen hipoteca, només un 3% dels treballadors són pobres abans de pagar al banc, una xifra que s'enfila fins al 6% quan arriba el final de mes. 

En canvi, entre els llogaters, un 15% ja són pobres abans de pagar el lloguer i passen al 28% una vegada fan la transferència al propietari. 

Totes les dades de què disposa Oxfam Intermón són del 2024, quan encara no era vigent —de fet, no ho va ser fins al març— la limitació de preus del lloguer, de manera que no es pot veure quins efectes ha tingut aquest factor sobre l'evolució del fenomen.

García-Gil afegeix una derivada que anomena "el parany del lloguer", ja que la pobresa creix encara més entre aquest col·lectiu "perquè els llogaters perden tota capacitat d'estalvi justament per sortir d'aquesta pobresa, com podria ser el fet d'una hipoteca amb una quota menor que amb la inflació aniria reduint-se amb el temps". 

Però justament la pujada de preus, dels combustibles o aliments, entre d'altres, també ho dificulta tot. 

La temporalitat i els salaris, decisius 

A l'equació de l'habitatge s'hi suma un altre problema: els salaris. La professora i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra Alba Lanau és contundent a l'hora d'assegurar que "s'ha de reconèixer d'una vegada que patim un mercat laboral amb salaris baixos i una temporalitat molt alta".

L'evolució dels sous dista molt de la del cost de vida, i sobretot, de l'habitatge. És un fenomen general, però encara el pateixen més aquells treballadors amb feines en què la temporalitat és més alta. Són els sospitosos habituals: l'hostaleria, el servei domèstic o l'agricultura i la pesca, amb salaris més baixos i menys estabilitat. Això fa que les dones i les persones migrades tinguin molt més risc de caure en aquesta situació que cap altre col·lectiu.

Lanau assegura que, si no hi ha un pacte social en què els empresaris allarguin la mà a incrementar salaris, "s'ha d'assumir com a societat que s'han de complementar amb diner públic —a través de subsidis o ajudes— perquè moltes llars no quedin enrere".

Què vol dir ser un treballador pobre? 

"Ningú creu que sigui pobre", reflexiona Lanau, que està acostumada a fer moltes entrevistes per als seus treballs d'investigació. Hi ha un estigma evident sobre el mot: "Molt poca gent pensa que sigui pobre, només en casos extrems com el sensellarisme, però hi ha cada cop més famílies que, tot i treballar, no tenen capacitat d'estalvi ni de fer front a despeses bàsiques com un dentista o un imprevist, com pot ser canviar el sofà si es trenca".

Tècnicament, si vostè ha treballat com a mínim set mesos i viu sol amb uns ingressos d'uns mil euros mensuals, segons Eurostat, és oficialment un treballador pobre. En el cas d'una parella amb dos fills, aquest llindar se situaria en uns ingressos mensuals per sota dels 2.138 euros. 

Segons Oxfam Intermón, hi ha aproximadament uns 2,2 milions de persones a Espanya en aquesta situació. Però una vegada es paga l'habitatge, 770.000 persones més també passen a ser-ho.

L'entitat ho calcula amb l'enquesta de Condicions de Vida de l'INE amb dades del 2024, amb què concreta quina és la proporció de persones amb feina que es troben en aquesta situació. 

A la Unió Europea, la pobresa es mesura a partir dels ingressos. Totes aquelles persones que viuen en llars amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana del territori es consideren per sota del llindar mínim que garanteix unes condicions bàsiques.