La precarietat impacta en la contractació d'assegurances de vida entre els menors de 40 anys

Les dificultats dels joves per emancipar-se, trobar pis o formar una família també incideixen en el sector de les assegurances, segons un estudi dels instituts Capgemini i LIMRA

Les persones de menys de 40 anys estan deixant de contractar assegurances de vida. Els detonants vitals que tradicionalment han motivat la gent a contractar una assegurança, com tenir una feina estable, tenir fills o comprar un pis, s'han endarrerit en molts casos fins a l'edat adulta.

Ara les assegurances de vida no s'adeqüen a les etapes vitals dels joves i als problemes que tenen per emancipar-se. Així que, per a aquest col·lectiu, el fet de tenir-ne una no és prioritari. 

És la principal conclusió de l'"Informe mundial sobre assegurances de vida 2026", elaborat per l'institut de recerca Capgemini i la companyia LIMRA. L'estudi ha fet 6.000 enquestes entre persones de 18 a 39 anys de diferents països, la majoria dels quals (un 68%) considera que les assegurances de vida són essencials per a una futura tranquil·litat financera. 

Paradoxalment, a l'hora de contractar-ne alguna, els enquestats asseguren que no ho tenen com a prioritat, per diferents raons. Un 32% diu que no s'ajusten a la seva etapa vital, un 28% consideren les primes massa cares i un 25% troba que no tenen beneficis immediats. 

A diferència del que passa amb les assegurances de la llar, els joves no perceben beneficis immediats amb les de vida (iStock)

L'estudi remarca que aquest col·lectiu veu la mort com a molt llunyana i ha posposat els projectes de vida tradicionals, voluntàriament o per la incertesa financera. Un 57% dels enquestats no té plans de matrimoni a curt termini i només el 15% es planteja tenir fills. 

Carles Herrera, economista i propietari de la corredoria d'assegurances GlobalBrok, reflexiona sobre alguns dels factors que han motivat la baixada de la contractació d'assegurances de vida entre els joves: 

Cada vegada les famílies es constitueixen més tard i hi ha un factor econòmic important, i és que, malauradament,els sous són més baixos. L'estalvi per comprar un pis o una casa amb els preus tal com estan cada vegada és més costós.

"Si la família es constitueix més tard, la necessitat de protegir la família també es presenta més tard", afegeix Herrera. 

Planificació financera o despesa inútil?

L'economista considera necessari fer una planificació financera personal: "La persona, com més planifiqui, més protegida estarà. L'objectiu de l'assegurança de vida també és protegir el seu entorn, familiar o d'empresa. Per tant, anticipar-se és millor que deixar-ho en mans de les circumstàncies de la vida."

Però joves com el Toni, amb feina estable i amb un fill que acaba de néixer, de moment no es plantegen contractar una assegurança, tot i que no descarta fer-ho més endavant: "Suposo que al ser jove no et planteges que la mort sigui una cosa a tenir tant en compte per tenir una despesa regular."

M'imagino que el que em faria contractar-ne una seria el fer-me gran i començar a veure que hi ha certs riscos de salut.

El Toni afegeix que segurament s'ho rumiaria amb la família més consolidada: "També hi ha el fet de tenir una família que va creixent i voler que quedin coberts en cas de no ser-hi tu."

Hi ha joves que sí que en tenen per si de cas, com el Xavi, que té més de 30 anys: "Jo sí que tinc una assegurança de vida contractada i crec que potser era d'aquestes coses que aparentment no cal, però el dia que et fa falta potser ho agraeixes. Tant de bo no la utilitzis mai, però si algun dia s'ha d'utilitzar, doncs benvinguda serà!"

Assegurances i hipoteques

I d'altres que en tenen una de contractada és per un altre motiu molt concret, com en el cas del Jordi: "Perquè per tenir una hipoteca amb el banc és obligatori contractar una assegurança de vida. Almenys així ho va ser com a condició per a la meva hipoteca."

Moltes entitats bancàries encara condicionen la firma d'una hipoteca a l'assegurança de vida (pexels/mikhail-nilov)

Carles Herrera puntualitza, però, que ara no és obligatori fer una assegurança de vida per firmar una hipoteca, ja que això va canviar sobre el paper amb la llei hipotecària de crèdit immobiliari de l'any 2019. 

El que passa, diu, és que moltes entitats bancàries pressionen el client perquè se'n faci una. "És cert que les entitats financeres continuen amb la pressió de dir: 'Si fas una assegurança amb la meva entitat, jo et faré una rebaixa en la renovació del tipus d'interès, en cas que sigui variable'", explica 

Els reptes de les asseguradores

L'informe de Capgemini i LIMRA posa en relleu que el de les asseguradores és un sector en transició. Algunes companyies d'assegurances estan redissenyant els seus productes per atraure els joves, tenint en compte factors importants com la flexibilitat o l'adequació a certes necessitats d'immediatesa, com la d'obtenir beneficis en vida d'una pòlissa.

Carles Herrera n'apunta algunes: "Són cobertures com per exemple anticipar despeses de sepeli. Una altra seria, per exemple, per pagar l'impost de successions, que depenent de la família l'impost pot ser més alt o més baix." 

També s'hi estan incorporant beneficis sanitaris: "Hi ha serveis de millora de la salut, per exemple, posar a la disposició de l'assegurat serveis gratuïts o a preus especials que estan vinculats al que és la medicina." L'estudi confirma que els assegurats individuals valoren molt els beneficis immediats i una cobertura més dinàmica que s'adapti a les diferents etapes vitals.

Mentre hi ha una tendència a la baixa en les contractacions d'assegurances de risc individual, les col·lectives, és a dir, les que fan les empreses a les plantilles de treballadors i les associacions de professionals als seus adherits, es mantenen.