Què està passant amb Holaluz? L'empresa es defensa davant del risc d'inhabilitació
El futur de l'energètica Holaluz depèn del resultat d'un expedient d'inhabilitació que li va obrir fa una setmana el Ministeri per a la Transició Ecològica i que podria posar en risc el futur de la companyia. A finals de mes, expira el termini per presentar al·legacions.
La cofundadora i consellera delegada d'Holaluz, Carlota Pi, explica a 3CatInfo que presentaran les al·legacions "dins el termini legal, al més aviat possible i de manera inapel·lable i contundent".
Pi diu que està convençuda que se'n sortiran i assegura: "Tenim l'expectativa de poder-ho resoldre favorablement, estem en comunicació constant amb el regulador i el ministeri i està tothom supertranquil."
L'empresa insisteix que tot plegat respon a maniobres de la competència: "Som l'start-up a Espanya que ha generat més pànic en els últims 20 anys." Després de més de 15 anys i amb l'1% de quota de mercat, argumenta que la situació no és nova i que ja els hi va passar el 2014, el 2019 i el 2024.
Som David, i David ha d'enfrontar-se a Goliat, però al final David guanya.
Per què un expedient?
Però quin és l'origen de l'expedient? Ni el ministeri ni Holaluz en donen detalls. Al·leguen que no ho poden fer mentre el procés estigui obert. Ara bé, la norma que regula l'activitat de les comercialitzadores és clara i estableix que es pot engegar un procediment d'aquest tipus si s'incompleix algun dels següents requisits: adquirir energia durant els sis mesos posteriors a la constitució com a empresa, exercir l'activitat de comercialització de forma continuada durant almenys sis mesos, presentar les garanties econòmiques exigides, comprar prou energia al mercat per cobrir les necessitats dels clients i pagar els peatges d'accés a la xarxa.
Tot fa pensar que, tal com fonts del mercat apunten, el problema d'Holaluz seria econòmic i tindria a veure o bé amb les garanties o bé amb un impagament dels peatges. De fet, fa uns mesos, a finals d'abril, va ser la CNMC la que va obrir un altre expedient –en aquest cas sancionador– a Holaluz i la raó era precisament l'impagament dels peatges.
L'expedient, encara no resolt i sobre el qual l'organisme tampoc pot parlar, es va obrir per una infracció greu de l'article 65.3 de la llei del sector elèctric, que fa referència precisament a l'obligació de les comercialitzadores d'abonar els peatges a les distribuïdores.
I és que les comercialitzadores, a través de les factures que emeten als clients, recapten els anomenats peatges, uns diners amb què es paga el manteniment i funcionament de la xarxa i que han de transferir a la distribuïdora pertinent.
Sembla que Holaluz no tindria aquestes operacions al dia, una situació que, segons algunes fonts del sector, la companyia arrossega des de fa temps. Holaluz, però, ni ho admet ni ho desmenteix. Pi només parla de problema administratiu puntual, però reconeix que "una companyia en creixement, una companyia que només té fins ara una quota de mercat de l'1%, sempre necessita fer esforços de tresoreria per implementar el negoci".
La trajectòria d'Holaluz
L'origen d'Holaluz es remunta al 2010, amb l'objectiu de convertir-se en alternativa a les grans elèctriques tradicionals. L'activitat de la companyia es va associar de seguida a l'autoconsum a través de la campanya "La revolució de les teulades".
L'objectiu, com expliquen a la seva pàgina web, era ambiciós: "Instal·lar plaques solars a les teulades disponibles per aconseguir que més de 40 milions de persones gaudeixin d'energia verda a un preu més just." La fórmula consistia a assumir el cost de la instal·lació a canvi de gestionar l'energia produïda pels clients, que passaven a pagar una quota fixa per tot l'any.
Una fórmula que els va permetre créixer i que es va beneficiar d'un context favorable. L'escalada dels preus energètics que va provocar la guerra d'Ucraïna sumada a les ajudes públiques que s'atorgaven a la instal·lació de plaques van disparar tot el sector, que va assolir xifres de creixement vertiginós durant tot el 2022. Mai una instal·lació de plaques solars s'havia pogut amortitzar en tan pocs anys. Però aquest còctel màgic es va esgotar.
Canvi de cicle
El 2024 els preus es van moderar, les ajudes es van esgotar i les plaques van perdre l'atractiu massiu. La pujada dels tipus d'interès va contribuir encara més a desincentivar els potencials clients.
El sector, que en molts casos havia sobredimensionat les plantilles, va patir un ajustament. Holaluz no en va ser immune i el 2023 presentava un expedient de regulació per acomiadar 200 treballadors, una tercera part de la plantilla, i tancava l'any multiplicant per cinc les pèrdues. Des de llavors ha intentat sobreposar-se a aquesta crisi i sanejar els comptes. L'any passat va tancar reduint les pèrdues fins als 22 milions d'euros.
La companyia té en vigor des de fa un any un pla de reestructuració que cobreix el 100% del deute, el 70% del qual està avalat per l'Estat a través de l'ICO.
Els clients no han de patir
El desenllaç d'aquest expedient dependrà del ministeri, que, un cop presentades les al·legacions, té fins a tres mesos per decidir. Mentrestant, Holaluz assegura que continua donant servei als clients amb total normalitat. Si finalment la inhabilitació tirés endavant, cap de les persones que hi ha al darrere dels 225.000 contractes que tenen operatius es quedaria sense llum.
Els clients disposarien de vuit dies per buscar una nova comercialitzadora del mercat lliure, però encara que no ho fessin, no se'ls tallaria el subministrament, passarien al mercat regulat, amb una tarifa PVPC, un mercat on només operen les grans elèctriques: Energia XXI, del grup Endesa; Curenergía, d'Iberdrola; Gas & Power, de Naturgy; Régsiti, de Repsol; BaserCOR, del grup TotalEnergies, i CHC COR, del grup COR.
Les comercialitzadores fantasma
El cas d'Holaluz, ha coincidit amb una campanya del ministeri per tancar una vintena llarga de comercialitzadores. El 16 de juliol passat, publicava l'inici d'aquest procediment.
El motiu per inhabilitar-les, però, seria ben diferent. Són les anomenades "comercialitzadores fantasma", empreses que no han adquirit energia en el mercat durant més de sis mesos, un supòsit que recull l'última norma aprovada el febrer d'aquest any, que endureix els criteris i requisits de les comercialitzadores amb l'objectiu de fer net en un sector amb un elevat nombre d'actors que després no registren cap activitat real.
De fet, aquest mateix juliol, la CNMC publicava un informe sobre el sector on posava de manifest que Espanya és el país europeu amb un ajor nombre més elevat de comercialitzadores. L'informe posa de manifest que entre el 2022 i el 2025, el ministeri va inhabilitar 64 comercialitzadores. Entre els motius, la falta d'activitat de 25, i les 39 restants, haver incomplert algun dels requisits exigits. Tot plegat té conseqüències econòmiques.
La morositat del sector supera els 240 milions, per compres d'energia que no han estat cobertes amb garanties, una xifra a què s'ha de sumar 14 milions d'euros per impagament de peatges i 40 milions més de deute que ja no es cobrarà perquè el deutor ha fet fallida. Per això, la CNMC creu que encara cal endurir més les condicions de vigilància i control, i agilitzar els processos d'inhabilitació.
