La recepta del pa de missa de les clarisses de Vilobí d'Onyar: "Aigua, farina i molta estimació"

Viuen envoltades de natura i de silenci. Allunyades del nucli urbà de Vilobí d'Onyar, on fa més de cinquanta es va establir la Fraternitat de Santa Clara i on actualment viuen onze germanes. El seu dia a dia comença ben d'hora, gairebé a trenc d'alba.

L'abadessa de la fraternitat, la germana Rita, explica que a tres quarts de set "comencem a resar l'ofici de lectures, després fem pregària personal i en acabat tenim l'eucaristia. Tot seguit esmorzem i comencem a treballar".

Una feina que els ocupa tot el matí. Les més joves s'encarreguen de les màquines que elaboren la pasta i tallen el pa de missa, mentre que les més grans passen el control de qualitat: revisen manualment una per una les formes i descarten aquelles que tenen alguna petita imperfecció. 

Abans de la missa encenem el forn perquè quan sortim tot estigui a punt per començar a fer feina.

En aquest sentit, com relata la germana Clara, "no només és viure juntes, sinó també que cada germana s'impliqui en el projecte comú en funció d'allò que pot aportar i fer".

Guanyar-se el pa de cada dia

L'abadessa recorda que "els inicis van ser terribles perquè no en teníem ni idea i, fins que no ens hi vam avesar, va ser complicat". Abans de dedicar-se a la producció de pa de missa, les religioses muntaven petits embalatges de cartó per a una empresa, però, com a tanta gent, la crisi econòmica les va tocar de ple i van haver de reinventar-se.

Després de dos anys sense feina se'ls va ocórrer mirar com estava el mercat de les formes d'eucaristia a Catalunya. Tot seguit van viatjar fins a Navarra per formar-se amb les germanes d'una altra comunitat de clarisses que ja s'hi dedicaven. 

No teníem ni experiència ni clients, perquè vam començar de zero.

Com totes les decisions que es prenen a la fraternitat, la de començar en aquest negoci també la van prendre totes juntes, i així van donar compliment a una de les normes de Santa Clara. Com explica una de les monges, "a la vida clarissa, la feina és molt important, perquè hem d'alimentar-nos de les nostres pròpies mans".

Així que una vegada avaluat el mercat i finalitzada la formació es van comprar les màquines i van començar a produir.

La recepta

La recepta de les formes de missa és ben senzilla. Només porta aigua i farina, però les clarisses de Vilobí d'Onyar han volgut buscar l'excel·lència i oferir un producte de qualitat per diferenciar-se de la resta. Els ingredients de la majoria de pa de missa que es distribueix a les parròquies de l'estat espanyol són els mateixos, però aquí es prepara la massa el dia abans i es deixa que la farina s'oxidi abans de començar l'elaboració.

Això hi aporta un to més groguenc. De fet, són les úniques productores de formes torrades que hi ha a Catalunya. I una cosa tenen clara: "sempre utilitzem farina d'alta qualitat i de proximitat".

Venen el seu pa de missa a través del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, que el distribueix a parròquies d'arreu de l'estat i les Canàries, i també es poden trobar a la llibreria del Bisbat de Girona.

Increment de la producció

Malgrat que els inicis van ser durs, ara són de les poques elaboradores de pa de missa de l'estat espanyol i la demanda no para de créixer.

Treballen de dilluns a divendres i cada dia tallen de mitjana 60.000 formes. En fan de petites, per als fidels que van a combregar, i també de grans, les que utilitzen els sacerdots per oficiar l'eucaristia. 

Sí que diuen que es combrega menys, que es va menys a missa, però des de la nostra experiència laboral no ho hem notat.

Malgrat això, com apunta la germana Clara, són conscients que el tancament de comunitats que s'hi dedicaven ha tingut un impacte directe en la producció que els ha permès tancar el 2024 amb més de tres milions de formes de missa elaborades, gairebé un milió més que fa nou anys.