París
La recerca se centra en les caixes negres de l'A330 malgrat les poques esperances de trobar-les
Els experts que investiguen les possibles causes de l'accident de l'A330 en ple Atlàntic temen que no sigui possible recuperar les caixes negres de l'aparell, que poden ser fonamentals per aclarir què va passar abans de l'accident. El cas és, però, que no hi ha gaire optimisme sobre la possibilitat de recuperar-les, ja que es creu que poden ser a molta profunditat.
03/06/2009 - 14.01 Actualitzat 03/06/2009 - 16.17
A diferència del que ha passat en altres accidents aeris, localitzar les caixes negres de l'aparell accidentat quan volava cap a París procedent de Rio de Janeiro pot ser molt difícil. Es tracta de dos aparells col·locats a la part del darrere de l'aparell. Un enregistra les dades de vol com ara la velocitat, l'altitud o el rumb, i l'altre grava el so ambient de la cabina, amb les últimes paraules que diuen i senten els pilots.
Les restes de l'Airbus 330 s'han localitzat a 650 quilòmetres de l'arxipèlag brasiler de Fernando de Noronha, un lloc on la profunditat pot arribar a ser de 3.700 metres i on, a més, la superfície marina és molt muntanyosa.
Les caixes, que en realitat no són negres, sinó taronges perquè siguin ben visibles, poden resistir la pressió marina fins a 6.000 metres. En entrar en contacte amb l'aigua comencen a emetre un senyal que es propaga en funció de nombroses variables com la profunditat, els corrents, la salinitat o la temperatura.
Aquest senyal s'emet durant un mes, però de vegades queden tan destruïdes que no serveixen o simplement no aporten cap informació bàsica. A pesar de tot això, i del fet que és possible arribar a saber què va passar sense les caixes negres, els equips de recerca donen prioritat a aquesta troballa i rastregen l'Atlàntic.
Les restes de l'Airbus 330 s'han localitzat a 650 quilòmetres de l'arxipèlag brasiler de Fernando de Noronha, un lloc on la profunditat pot arribar a ser de 3.700 metres i on, a més, la superfície marina és molt muntanyosa.
Les caixes, que en realitat no són negres, sinó taronges perquè siguin ben visibles, poden resistir la pressió marina fins a 6.000 metres. En entrar en contacte amb l'aigua comencen a emetre un senyal que es propaga en funció de nombroses variables com la profunditat, els corrents, la salinitat o la temperatura.
Aquest senyal s'emet durant un mes, però de vegades queden tan destruïdes que no serveixen o simplement no aporten cap informació bàsica. A pesar de tot això, i del fet que és possible arribar a saber què va passar sense les caixes negres, els equips de recerca donen prioritat a aquesta troballa i rastregen l'Atlàntic.
Avui és notícia
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA
Activada l'alerta Inuncat pel risc de pluges abundants al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona