La resistència obrera, a "Reinosa 1987. El preu de la reconversió industrial"

"Reinosa 1987. El preu de la reconversió industrial", que "El documental" estrena el 4 d'abril, narra els successos impactants que van tenir lloc en aquesta petita localitat càntabra a causa de les polítiques de reconversió industrial impulsades durant els anys 80. A través de testimonis i imatges d'arxiu, es desvela com aquestes mesures van afectar profundament la vida dels habitants i van deixar una marca indeleble en la història del lloc. El documental busca generar consciència sobre els efectes duradors d'aquestes polítiques i promoure un debat més ampli sobre el rol de l'Estat en la protecció dels drets laborals i el benestar social.

A través de testimonis, material d'arxiu, àudios i reconstruccions, el documental repassa les protestes i disturbis que es van produir a Reinosa la primavera del 1987. Aquest va ser un dels episodis més significatius, i potser menys recordats, de la història industrial d'Espanya.

El fotògraf Ángel Colina, que el 1987 va obtenir el premi Ortega y Gasset de Periodisme per la seva cobertura a Reinosa, ha cedit imatges d'aquella època i aporta un testimoni inèdit. Les seves fotografies, juntament amb els records dels protagonistes, rescaten la memòria d'uns successos que van impactar la comarca càntabra de Campoo-Los Valles. Tot plegat, per fer una anàlisi rigorosa de les tensions socials, laborals i polítiques que van definir aquells mesos.

Els plans de reconversió industrial i la lluita dels treballadors

Les polítiques de reconversió industrial a Espanya durant els anys 80 van suposar el tancament o la reducció de nombroses factories, especialment en sectors com la siderúrgia, la construcció naval i la mineria. Eren sectors que havien estat claus durant molts anys, però que van deixar de ser competitius. L'any 1987, la reconversió industrial plantejada des del govern espanyol comportava la desaparició d'entre 25.000 i 30.000 llocs de treball. 

Ho explica Misael Arturo López Zapico, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM): 

El que sorgeix en el debat econòmic i polític de l'època és la necessitat de replantejar els grans models d'economia.

I Marcos Gutiérrez, coautor del llibre "Reinosa contra la por", recorda que es volia "un altre tipus d'indústria, menys contaminant i més barata". 

La producció d'aquestes fàbriques era molt cara. Eren considerats sectors obsolets.

A Cantàbria, el cas de Reinosa, amb l'anunci d'acomiadaments massius en empreses com Cenemesa o Forjas y Aceros de Reinosa, es va convertir en un dels episodis més significatius de resistència obrera, amb manifestacions que van derivar en forts enfrontaments amb les forces de seguretat.

Pel consultor Alfonso del Amo, "cal entendre la gent que viu dignament de la seva feina i, de sobte, li desapareix la forma de vida". 

Era la mort d'una comarca.

Greus enfrontaments amb la Guàrdia Civil: un mort i centenars de ferits

Les protestes dels treballadors van transformar els carrers de Reinosa en un escenari d'enfrontaments. 

L'11 de març del 1987, els treballadors van retenir Enrique Antolín, president de Forjas y Aceros, per negociar una rebaixa del nombre d'acomiadaments. L'endemà, la Guàrdia Civil va intervenir-hi per rescatar-lo i va ferir i detenir molts treballadors en uns durs enfrontaments. Alguns dels guàrdies civils van ser agredits i van perdre les seves armes. 

Marcos Gutiérrez pensa que "la derrota aquell dia de la Guàrdia Civil l'havien de pagar més endavant", i que "això va ser la causa dels fets del Dijous Sant". 

Això no sortirà de franc. Pagarem el fet d'haver-nos plantat i haver defensat els llocs de treball.

El Dijous Sant els treballadors protestaven com altres dies, però van arribar a Reinosa nombrosos efectius de la Guàrdia Civil, amb tota mena de vehicles, que van carregar contra els manifestants, molts dels quals van resultar ferits o detinguts. Però el fet més destacat va ser la mort, dies després, de Gonzalo Ruiz, un treballador afiliat a Comissions Obreres, que es va intoxicar amb els gasos dels pots de fum llançats per la Guàrdia Civil dins del garatge on s'havia refugiat. 

Rafael de Andrés, membre de CCOO a Reinosa l'any 1987, recorda que "hi va haver una reacció unànime de condemna dels fets, de solidaritat, de suport a la vida i a la família".

Una crisi que arriba fins a l'actualitat

Tot i les negociacions, les mobilitzacions i els disturbis, finalment es va aprovar l'expedient de regulació d'ocupació a l'empresa Forjas y Aceros. 

Mon Fernández, locutor de Radio Tres Mares l'any 1987, explica: "Es va vendre com una victòria, però al final el resultat va ser el mateix que abans de tots els disturbis, que abans de tot el que vam patir. I ens va costar una vida."

Hi coincideix Rafael de Andrés: "Hi va haver un cert desencantament." 

L'esforç i la lluita que es van fer van ser molt grans per als resultats obtinguts.

Es calcula que a Reinosa, des del 1975, s'han perdut 3.000 llocs de treball. La comarca ha deixat de ser un eix industrial i ha patit una important reducció de població, un fet que planteja dubtes sobre el seu futur.  

El documental "Reinosa 1987. El preu de la reconversió industrial" fa una reflexió sobre com els disturbis van deixar una empremta duradora a la comunitat i com, gairebé 40 anys després, la comarca es troba en una situació laboral similar o pitjor que la que es vivia el 1987, amb greus problemes laborals i de despoblació.