La ruta migratòria cap a Ceuta, a l'alça juntament amb la de les Balears: què diuen les xifres
La de Ceuta és la ruta migratòria que més ha crescut aquest any a tot l'Estat. Segons dades del Ministeri de l'Interior, des de principis d'any i fins al 15 d'agost, a Ceuta hi han arribat 5.000 persones en situació irregular, el triple que l'any passat i sense comptar les vora 5.000 persones que s'hi haurien quedat després de l'entrada del 30 de juliol.
Un dels motius d'aquest augment és que l'altra ruta d'arribada de migrants procedents de l'Àfrica, les Canàries, ha baixat. Aquest any hi han arribat 4.800 persones.
En canvi, la de les Balears ha crescut i ha arribat a les 4.400 persones.
Destí Espanya: les cinc rutes migratòries
Quan una ruta migratòria tanca, sempre se n'obre una d'altra. Per això, els fluxos i les vies d'entrada cap a Espanya canvien constantment.
Actualment, n'hi ha cinc d'actives: la ruta algeriana, que va d'Algèria fins a les Balears; la ruta atlàntica, cap a les Canàries; la ruta terrestre cap a Ceuta o Melilla; la ruta de l'Estret, i la ruta d'Alborán.
Unes rutes que van canviant al dictat de les polítiques d'externalització de fronteres de diversos països, tal com explica Aitor Molina, tècnic d'incidència i comunicació de CEAR Catalunya.
Molina destaca els casos d'Espanya amb Mauritània, de Frontex amb Líbia i de la Unió Europea amb Turquia. "Aquestes polítiques restringeixen més les rutes 'tradicionals', i les persones que continuen fugint dels seus països d'origen busquen altres vies per arribar a Europa", destaca.
La ruta canària, la més perillosa
Segons dades del ministeri, la ruta cap a les Canàries és la que més ha disminuït. Prop d'un 60% menys de persones han fet aquesta ruta aquest any en comparació amb el 2025.
És la més perillosa i la que més morts registra, tal com explica Maria Jiménez, voluntària de l'Asociación Elín. Fins ara, les persones sortien, sobretot, des de Mauritània, però s'han augmentat els controls en origen i ara, sovint, ho han de fer des de Gàmbia, a molts més quilòmetres de distància:
És enormement perillosa perquè és molt llarga, molt dura. Té un percentatge molt alt de gent que mor, que desapareix, i aquestes xifres no es tenen en compte en aquest recompte.
Les rutes de Ceuta i les Balears, les que més creixen
La ruta que més creix és la de Ceuta, amb un 200% més d'entrades. Es calcula que enguany hi han arribat més de 5.500 persones, sense comptar-hi les més de 5.000 d'aquests últims dies. La majoria fugen de conflictes bèl·lics com el del Sudan.
L'altra ruta que ha augmentat és la que va cap a les Balears, que ja iguala les xifres de les Canàries, unes 4.500 persones en el que portem d'any. Són persones que provenen, sobretot, de l'Afganistan, el Txad i de Somàlia.
El cas més recent és de tot just aquest dilluns, quan es van interceptar a Formentera dues pasteres amb 55 migrants.
Uns fluxos que estan molt condicionats per factors diversos, com argumenta Paula Barrachina, portaveu de l'ACNUR.
No és que arribi menys gent a les Canàries i més gent a Ceuta o les Balears. És una combinació de molts factors, com poden ser els controls fronterers, la meteorologia, les xarxes de tràfic...
Tal com detalla Barrachina, l'experiència històrica demostra que "tancar una ruta no elimina la pressió migratòria sinó que la redistribueix".