Espanya intenta apaivagar la crisi humanitària a Ceuta amb 1.500 places per atendre els migrants
El govern espanyol va anunciar aquest dilluns 1.500 noves places per atendre els migrants que continuen a Ceuta, després que el president Juan Vivas va acusar l'executiu d'inacció i va amenaçar de dur-lo als tribunals.
El moviment de La Moncloa arriba prop de tres setmanes després de l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma, i quan sembla que la crisi humanitària s'ha enquistat. Evidencien aquesta falta de llits disponibles les imatges de desenes de persones malvivint al carrer o dormint a la platja que es repeteixen cada dia.
Aquest miler i mig de places temporals han estat disponibles des de dilluns mateix, segons la ministra d'Inclusió, Elma Saiz. I es troben en llocs com un aparcament que ha cedit el govern ceutí, les instal·lacions de l'hípica o un antic camp de futbol en una caserna militar.
La platja, convertida en un campament
Mentrestant, els veïns de la platja del Trampolín veuen cada dia com aquest indret s'ha convertit en un punt d'acollida improvisat. Per això, molts asseguren que han deixat de fer vida normal.
Veïns com en Juan José, que explica a 3CatInfo que els seus fills "no poden anar a la platja" perquè els migrants hi han muntat un campament. "Ara estem aquí ficats a casa amb l'aire condicionat. No ens sentim segurs ni a la nostra terrassa", denuncia.
Al centre de Ceuta, els comerciants també diuen que estan patint les conseqüències econòmiques de la crisi. Les festes, un reclam per a famílies, turistes i clients, previstes de l'1 al 8 d'agost, s'han suspès aquest any.
Ignacio Tendero, propietari de botigues de moda, afirma que "les botigues estan buides" i que "la gent té molta por", i compara la situació amb el confinament de la covid:
Aleshores van ser dos mesos, i ara ja n'ha passat gairebé un.
Tal com va passar durant la pandèmia, ara hi ha hagut bars, restaurants i comerços que han arribat a abaixar la persiana en els moments més crítics. Mentre tornen a obrir, el sector calcula que l'impacte econòmic supera els 25 milions d'euros.
Però el relat no és unànime entre els veïns, i també n'hi ha que demanen posar-se en la pell dels migrants que han arribat a Ceuta.
Veïns com l'Abdellah Mustafa, de l'Associació de Veïns del Barri de Sidi Embarek, que insisteix que es tracta d'una "crisi humanitària" amb persones que han estat utilitzades i que han vist "aquest oportunitat per sortir de l'infern on vivien".
O la Sabah Hamed, la dona que ofereix àpats, roba i dutxa des de casa seva al barri de Los Rosales: "La gent està espantada, això se'ns ha escapat de les mans. Però no podem parar d'ajudar perquè qui ha de prendre les decisions és el govern. Nosaltres fem la part humanitària".
Picabaralla entre PSOE i PP, un dia més
En el seu informe quinzenal, el Ministeri de l'Interior no ha donat dades de quantes persones continuen a l'enclavament. Dijous, Fernando Grande-Marlaska deia que encara hi havia uns 5.000 migrants, i que s'havien identificat 1.898 menors. Segons Save The Children, en total hi ha uns 4.000 menors, la meitat pendents d'identificar.
El mateix dia que Vivas ha exigit una solució en 30 dies al govern espanyol, si no vol que els denunciï, Pedro Sánchez ha presidit una reunió telemàtica des de Lanzarote per coordinar la gestió de la crisi migratòria amb els ministres.
Des del PP retreuen al president espanyol que continuï de vacances mentre Ceuta està al límit, i l'executiu acusa els populars de copiar el discurs de l'extrema dreta.
I enmig de la batalla política, els ciutadans de Ceuta, que intenten tornar a la normalitat, i els migrants, a qui encara ningú no ha donat una sortida.
