Barcelona
La tomba del príncep de Viana de Poblet no conté les seves restes
El príncep de Viana no està enterrat a la tomba que es creia del monestir de Poblet. Les restes que hi ha a la seva tomba no corresponen a la seva persona, com s'havia cregut fins ara, sinó que pertanyen a tres individus diferents i cap d'ells el príncep. Ho ha demostrat un estudi exhaustiu que han fet les universitats de Granada i l'Autònoma de Barcelona a partir de dades històriques, antropològiques i genètiques.
09/09/2008 - 14.33 Actualitzat 10/09/2008 - 00.50
La mòmia que hi ha a Poblet no és la del príncep de Viana. Així ho ha conclòs un estudi genètic encapçalat per la historiadora Mariona Ibars i els investigadors Miguel Botella, de la Universitat de Granada, i Assumpció Malgosa, de la Universitat Autònoma. Cap de les quatre parts del cos que es conservaven a la tomba on es creia que descansava han resultat ser del príncep de Viana. L'ADN del príncep està escampat per totes les cases reials europees, i fent un seguiment de l'ADN mitocondrial, com el del duc d'Edimburg o de la tsarina de Rússia, s'ha pogut comprovar que les restes no són del príncep.
I això no és tot. L'estudi conclou que les restes enterrades a Segòvia i que s'atribueixen a la reina Blanca I de Navarra, mare del príncep, tampoc no són d'ella. El fet que la mòmia tingués una marca d'un barret de cuir i una arracada d'or la situaven com a noble. I el braç tallat indicava que podia ser el príncep; però, aquest dimarts, els investigadors han dit que el cadàver va ser manipulat, segurament el 1935, quan es va traslladar la mòmia de Tarragona a Poblet. Va ser llavors quan es va construir un cos a partir de quatre parts diferents. Per ara, aquesta mòmia continuarà a Poblet, i als investigadors els agradria continuar l'estudi per saber a quin noble corresponen aquestes restes. De tota manera, des del Monestir es creu que el príncep descansa al recinte tot i que no se sap en quina tomba.
El príncep de Viana
Príncep de Viana és el títol nobiliari que ostenta l'hereu del Regne de Navarra. Va ser instituït per Carles III per al seu nét Carles, anomenat des d'aleshores "de Viana", nascut del matrimoni entre la seva filla Blanca i Joan, príncep d'Aragó. Després de la conquesta del Regne de Navarra per Castella el 1512, el títol es va transmetre a la Corona de Castella i posteriorment als monarques espanyols, unit al de príncep d'Astúries, Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. Aquest títol l'ostenta actualment l'hereu de la Corona espanyola, Felip de Borbó i Grècia.
Avui és notícia
Se senten diverses explosions a Caracas, amb avions sobrevolant la ciutat
Les bengales, prohibides a locals d'oci a Catalunya: què diu la norma i què cal fer en cas d'incendi
Unes bengales haurien causat l'incendi a l'estació d'esquí suïssa amb 40 morts i més de 80 crítics
"No vèiem res": el relat de supervivents i testimonis de l'incendi en un bar als Alps suïssos
Unes 800 persones continuen a la "rave" il·legal de la Sénia, que es podria allargar fins a Reis