Truita de patata, croquetes, ensaladilla russa i braves, les tapes més populars

Avui, 21 de juny, entre les moltes causes que celebren el seu dia internacional -ELA, música, ioga...- en destaquem una: la tapa. La truita de patata, les croquetes, l'ensaladilla russa i les patates braves són les més populars.

Des de fa set anys se celebra arreu d'Espanya aquest dia, impulsat per l'associació Saborea España, que des de l'any 2010 vol promocionar aquesta tradició culinària com un element característic de la gastronomia espanyola, fet que el Ministeri de Cultura vol posar en valor. I per això ha iniciat els tràmits per al reconeixement cultural i internacional de la tapa.

 

 

Primer estudi nacional de la tapa

A Espanya prop del 60% dels establiments d'hostaleria ofereixen una tapa amb la beguda, segons el primer estudi nacional de la tapa, que ha fet la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració (FEHR).

Les tapes tenen infinites varietats i varien arreu del territori espanyol, però, segons els mateix estudi, les  més sol·licitades són, en primer lloc, el pintxo de truita de patata. Entre les més desitjades també destaquen les croquetes, l'ensaladilla russa i les patates braves.

El costum d'anar de tapes és estès entre els que viuen a l'Estat o els que el visiten. Segons el mateix estudi, el 84% prefereixen anar de tapes el cap de setmana. És una activitat que es pot fer tot l'any, a l'interior o a l'aire lliure, en família i amb amics. L'hora preferida del dia és, amb un 42'3%, la nit.

Es prenen molt sovint dret i en grup, i compartint el plat, fet que es considera que ajuda a difondre valors positius de convivència, diversió i forma de vida.

Es consumeixen entre 1 i 5 tapes amb les begudes, sovint estan acompanyades amb pa i són un recurs gastronòmic valorat pel baix cost.

En general la beguda que més les acompanya -o al revés- és la cervesa i el vi.

 

 

La tapa, motor econòmic

Segons l'Acadèmia Espanyola de Gastronomia, 11 milions de turistes visiten Espanya cada any atrets per la gastronomia, una xifra que aquest any es preveu que creixi fins als 15 milions.

El "turista de paladar" gasta un 20% més que el visitant habitual i també cal tenir en compte que la gastronomia aporta el 20% del PIB a tot l'Estat.

 

 

Història de la tapa

La paraula "tapa" és un mot reconegut a les principal llengües de tot el món.

L'origen sembla venir del fet evident i pràctic de "tapar" la beguda que se serveix. Però no està tan clar qui va ser el primer a qui se li va acudir.

Les llegendes són variades però una de les més acceptades i populars és la que es remunta al rei Alfons XIII.

El rei va anar a parar a El Ventorrillo del Chato, un local que encara existeix en el camí entre Cadis i San Fernando. El monarca va demanar una copa de xerès quan una forta ventada va aixecar un núvol de pols. El cambrer, ràpidament, va tapar la copa amb un tall de pernil (alguns parlen d'un tall de formatge) per evitar que hi entrés cap brossa. Al rei, sorprès, li va agradar i va demanar una altra ronda amb "la mateixa tapa d'abans".

Per la tradició cultural que representa el costum de les tapes i el seu valor gastronòmic, el Ministeri de Cultura ha iniciat els tràmits perquè la tapa sigui declarada manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial.