La UE acorda facilitar l'expulsió de migrants i avala el model de centres de deportació de Meloni

La Unió Europea endureix la política migratòria per accelerar l'expulsió de migrants. Els 27 han beneït la línia d'Itàlia d'expulsar-los a centres de detenció de tercers països. 

Giorgia Meloni va apostar per deportar-los a Albània, una idea que ha trobat molts entrebancs judicials, però a la llista potencial també s'hi han inclòs estats africans. La iniciativa l'ha coordinat Dinamarca, on governen els socialdemòcrates.

La UE ha acordat revisar el concepte de "tercer país segur" per ampliar les circumstàncies amb què una sol·licitud d'asil pot ser rebutjada sense examinar-ne el contingut. Ara ja no fixa l'obligació que hi hagi una "connexió" amb el país per poder tornar el migrant.

Espanya ha votat en contra d'aquesta definició. Amb aquest acord, es podran deportar migrants a països lluny del seu origen si aquests es consideren segurs, malgrat que la persona no hi tingui cap vincle. 

D'aquesta manera, la UE avala els centres d'internament que la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, té oberts a Albània i que la justícia italiana va tombar.

El ministre espanyol d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha considerat que el text acordat "trenca amb la integritat" del Pacte Migratori i d'Asil i ha dit que li planteja "seriosos dubtes jurídics". .

Llista de països d'origen segurs

La reunió de ministres d'Interior dels 27 també ha concretat la llista de "països segurs" per no haver d'examinar les sol·licituds d'asil de les persones que en procedeixin i accelerar-ne la tramitació. 

A la llista hi ha Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l'Índia, Kosovo, el Marroc i Tunísia. Es consideren territoris on la persona no correrà perill per qüestions de sexe, raça o religió, entre d'altres.

A més, hi ha tots els països candidats a ser membres de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. 

El comissari europeu d'Interior, Magnus Brunner, ha dit que les mesures "ajudaran a processar les sol·licituds de manera més efectiva i reduiran pressió sobre els sistemes d'asil".

Reubicació de migrants i ajudes financeres

Aquest dilluns, la Unió Europea també ha acordat reubicar 21.000 migrants que el 2026 arribin als estats amb més pressió migratòria --entre els quals hi ha Espanya--, amb una ajuda financera de 420 milions d'euros.

Les xifres són inferiors a la proposta inicial de la Comissió Europea i a les quantitats que defensava Espanya, amb 30.000 migrants i 600 milions d'euros. 

La reubicació de migrants i l'ajuda econòmica s'inclouen en l'anomenat mecanisme de solidaritat previst al Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, aprovat l'abril de l'any passat i que ha d'entrar en vigor el juny de 2026.

A més d'Espanya, la Comissió Europea va incloure Grècia, Xipre i Itàlia en la llista de principals països d'entrada de migrants i que, per tant, es poden beneficiar d'aquest mecanisme de solidaritat.

Una qüestió "sensible"

Segons fonts diplomàtiques, les quotes de repartiment i les aportacions econòmiques eren una qüestió "especialment sensible" entre els 27 socis europeus, que havien entrat a la reunió d'aquest dilluns sense les negociacions tancades.

En un comunicat, el Consell de la UE explica que les xifres acordades tenen en compte que el mecanisme es començarà a aplicar a partir del mes de juny. Espanya s'ha abstingut en aquesta votació.

El ministre Grande-Marlaska ha dit que "el contingent de solidaritat no pot convertir-se en un regateig de xifres" i ha demanat "identificar les necessitats dels estats membres sota pressió migratòria i atendre-les de la millor manera".

A banda dels quatre països que es podran acollir a aquesta reubicació i rebre ajuda financera dels altres socis, la Comissió Europea va oferir al novembre flexibilitat en alguns estats que considera que afronten una situació migratòria "significativa" per les pressions acumulades els últims cinc anys. 

A la llista hi ha Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia, que podran demanar la deducció total o parcial de les seves contribucions al mecanisme de solidaritat.