La UE aprova el préstec a Ucraïna i les sancions a Rússia després que Hongria hagi aixecat el veto
Redacció
Els Vint-i-set han tancat aquest dimecres un acord per alliberar el préstec de la Unió Europea a Ucraïna de 90.000 milions d'euros després de dos mesos de bloqueig per part d'Hongria, un pas que s'ha pogut fer després de la derrota electoral de Viktor Orbán a Hongria.
Tot plegat ha coincidit amb la reobertura, per part d'Ucraïna, del flux de petroli provinent de l'Àsia central. Kíiv va anunciar aquest dimarts que ha acabat de reparar el tram de l'oleoducte Drujba, que abasteix Hongria, danyat des del gener per un atac rus.
Aquest oleoducte porta el cru des dels pous petroliers del Kazakhstan, a través de Rússia, Bielorrússia i Ucraïna, fins a l'Europa occidental, especialment Alemanya.
Kíiv assegurava que el conducte estava avariat per tallar el subministrament a Hongria, que bloquejava els fons europeus. Ara que no hi és Orbán, l'oleoducte torna a estar operatiu, però és Rússia qui amenaça d'interrompre aquest subministrament de petroli a partir del primer de maig.
De moment, el govern kazakh ha optat per la prudència i no ha volgut acusar Moscou de bloqueig polític. Ho atribueix a problemes tècnics i creu que és molt probable que el Kremlin hagi pres aquesta decisió arran dels últims atacs de drons ucraïnesos contra la infraestructura energètica russa.
Ara bé, els analistes ho veuen com una clara resposta de Putin al canceller Merz, pel seu suport a Ucraïna i per la decisió de deixar de dependre progressivament de l'energia russa.
El viceprimer ministre rus, Aleksandr Nóvak, fins i tot ha comentat la notícia amb sarcasme dient que "el petroli enviat per la ruta Drujba que havia d'anar a Alemanya es redirigirà cap a altres rutes logístiques disponibles", i ha afegit que "els alemanys han renunciat al petroli rus; així doncs, ja els va bé".
Diners per a Ucraïna
La decisió d'alliberar el préstec europeu l'han pres els ambaixadors en una reunió a Brussel·les en què Budapest ha aixecat el veto que impedia l'aprovació definitiva del préstec, ja que calia modificar el pressupost comunitari que requeria la unanimitat de tots els estats membres.
A l'espera d'aquest vistiplau definitiu, l'executiu comunitari ja havia estat treballant en l'articulació de manera que el primer desemborsament a Kíiv es pugui produir durant el segon trimestre de l'any.
Aquesta ajuda europea té com a objectiu permetre a Ucraïna finançar la seva defensa contra l'exèrcit rus i cobrir la despesa estatal per al període 2026-2027.
Vintè paquet de sancions contra Rússia
Des de Brussel·les també han donat el vistiplau al vintè paquet de sancions a Rússia, que va proposar la Comissió Europea amb la idea que entrés en vigor el 24 de febrer, coincidint amb els quatre anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna.
Les mesures han hagut d'esperar que Hongria, i també Eslovàquia, retiressin finalment el seu veto.
Les sancions econòmiques entraran en vigor de manera immediata, mentre que les mesures individuals (llista negra de persones i entitats) requeriran la publicació prèvia dels noms al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).
La proposta inicial incloïa vetar completament els serveis marítims als petroliers russos i sancionar més empreses del sector energètic i més bancs russos, així com disposicions per evitar que productes sensibles arribin a aquest país.
El canvi a Hongria, clau
L'oleoducte Drujba ha reprès el transport de petroli rus a Hongria i Eslovàquia aquest dimecres, cosa que es tradueix en la fi d'un enfrontament entre Kíiv i Budapest i, de pas, l'alliberament d'un préstec crucial de la UE per a Ucraïna.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que va patir una contundent derrota a les eleccions el 12 d'abril i ha deixat de governar el país, va acusar Kíiv de demorar les reparacions de l'oleoducte i, com a represàlia, va bloquejar el préstec europeu per a Ucraïna.
"Hem complert tots els nostres compromisos" reparant aquesta infraestructura, ha dit el ministre d'Afers Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha.
El principal obstacle creat artificialment [al préstec de la UE], l'obstacle hongarès, s'ha eliminat. Ara hem d'avançar junts perquè Ucraïna pugui rebre el préstec.
Malgrat que l'oleoducte ja funciona, des d'Eslovàquia, el primer ministre Robert Fico manté la desconfiança en Ucraïna.
"No em sorprendria que s'alliberés el préstec de 90.000 milions d'euros i després es tornés a interrompre el subministrament de petroli", ha apuntat.