La UE descarta la denominació d'"estat associat" per al Canadà, però insisteix a estrènyer relacions
Redacció
La Unió Europea i el Canadà estan a punt de posar les bases per a una col·laboració cada cop més estreta. En una cimera de dos dies a Montreal, busquen aprofundir en la cooperació en intel·ligència artificial, clima, energia i seguretat, mentre exploren la possibilitat que el Canadà es converteixi en el primer "membre associat" de la UE, ha explicat dijous la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Tot i l'oposició a aquesta denominació de diversos països membres, com Alemanya, França i Grècia, Von der Leyen ha assegurat que es pot "construir una associació que s'acosti més a la condició de membre que qualsevol cosa que hàgim fet abans", ha afirmat en un discurs, remarcant que es tractaria "d'una associació sense adhesió".
Com ha reconegut la líder europea, "el Canadà no es pot convertir en membre de ple dret de la Unió Europea per raons geogràfiques", però ha valorat el següent: "Tots dos volem portar la nostra relació al nivell més alt possible."
Establir uns vincles més estrets amb Europa forma part de l'estratègia del primer ministre del Canadà, Mark Carney, per reduir la dependència econòmica i de seguretat del seu país respecte als Estats Units des que el president Donald Trump va imposar aranzels als productes canadencs.
Els esforços del Canadà per acostar-se a la UE podrien fer enfadar Trump i condicionar les negociacions comercials entre el Canadà i els EUA, que encara continuen.
Una denominació controvertida
Von der Leyen va plantejar per primer cop la idea de l'associació amb el Canadà fa sis setmanes, la qual cosa va provocar una reacció contrària dels països liderats per Alemanya, que van argumentar que no podien estar d'acord amb un concepte que no tenia cap estatus legal i que no s'havia desenvolupat, segons van dir els diplomàtics.
De fet, dimecres els 27 membres de la UE van decidir suprimir el terme "membre associat" de l'esborrany de la declaració final de la cimera, davant els dubtes sobre les implicacions jurídiques de crear una figura que actualment no existeix en els tractats europeus.
Una altra de les raons per a la cautela sobre la denominació de la nova relació amb el Canadà és que aquest pas podria diluir la futura relació de la UE amb Ucraïna en el seu camí cap a més integració, segons l'opinió d'Alemanya.
Principals punts de l'acord bilateral
Von der Leyen ha detallat que l'associació que proposa tindria tres pilars: una harmonització de polítiques més gran, una cooperació institucional més estreta entre governs, parlaments i tribunals, i la integració de programes de recerca, educació i mobilitat professional.
També ha anunciat que aquest divendres s'ultimarà un acord per permetre al Canadà accedir a la xarxa europea de supercomputació, formada per dotze instal·lacions destinades a desenvolupar sistemes d'intel·ligència artificial.
En l'àmbit econòmic, ha defensat la creació d'un espai comú per a les cadenes de subministrament estratègiques i ha destacat que les importacions europees de minerals estratègics canadencs van augmentar un 62% l'any passat, fins a aconseguir els 3.300 milions d'euros.
La presidenta de la Comissió ha justificat la seva proposta pels canvis en l'ordre internacional i la necessitat de reforçar la sobirania econòmica i política de tots dos socis: "En un món de rivalitats creixents, la sobirania i la independència ja no són simplement la llibertat d'actuar sols, sinó la capacitat d'actuar junts."