La UE prestarà 90.000 milions d'euros a Ucraïna i deixa de banda els fons russos congelats

Els líders de la Unió Europea han acordat recórrer a endeutament conjunt per finançar la defensa d'Ucraïna davant l'agressió de Rússia durant els pròxims dos anys i han deixat en suspens --per ara-- el pla d'utilitzar directament els actius russos congelats.

L'acord, tancat després d'hores de negociació a Brussel·les, preveu un paquet de 90.000 milions d'euros en forma de préstec avalat pel pressupost comunitari.

"Avui hem aprovat una decisió per aportar 90.000 milions d'euros a Ucraïna. Amb caràcter d'urgència, ho farem mitjançant un préstec garantit pel pressupost de la UE", ha explicat el president del Consell Europeu, António Costa.

Els caps d'estat i de govern han encarregat a la Comissió Europea que continuï treballant en l'anomenat "préstec de reparacions", basat en els actius russos immobilitzats, però han admès que aquesta opció és, ara com ara, massa complexa i políticament controvertida.

El principal escull ha estat la posició de Bèlgica, on es concentren uns 185.000 milions d'euros dels 210.000 milions d'actius russos congelats a la UE, i que reclamava garanties davant de possibles represàlies legals de Moscou.

Tot i això, els líders europeus han reiterat que els actius russos continuaran congelats fins que Rússia pagui reparacions de guerra a Ucraïna. Si això passés, Kíiv podria utilitzar aquests fons per retornar el préstec europeu.

"Bona notícia per a Ucraïna i mala notícia per a Rússia"

L'opció de l'endeutament conjunt tampoc era clara inicialment, ja que requereix unanimitat i el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, s'hi oposava. Finalment, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca han acceptat que el mecanisme tiri endavant, sempre que no tingui impacte financer directe sobre ells, cosa que fonts diplomàtiques interpreten com una victòria política d'Orbán.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha qualificat l'acord de "bona notícia per a Ucraïna i mala notícia per a Rússia", mentre que el primer ministre belga, Bart De Wever, ha defensat que la UE ha optat pel "pla B" per evitar "caos i divisió" i mantenir la unitat.

En el mateix sentit s'ha expressat el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha afirmat que s'ha de donar suport a Ucraïna "per raons morals, de justícia i de legalitat internacional".

"No ens podem permetre fracassar"

La pressió per tancar un acord era elevada: sense suport financer europeu, Ucraïna es podria quedar sense fons a partir del segon trimestre de l'any vinent, un escenari que la UE tem que reforçaria el risc d'una escalada de l'amenaça russa sobre el bloc. A més, diversos líders han volgut projectar fermesa després que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha qualificat fa poc Europa de "feble".

"No ens podem permetre fracassar", ha resumit l'alta representant de la UE per a la política exterior, Kaja Kallas.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, present en la reunió, ha insistit que l'ús ple dels actius russos seria "una de les decisions més clares i moralment justificades" per defensar el seu país.

El president d'Ucraïna ha agraït al Consell Europeu l'acord:

És un suport significatiu que reforça de manera real la nostra capacitat de resistència.

Zelenski també ha subratllat la importància que aquests actius continuïn bloquejats i que Ucraïna disposi "d'una garantia de seguretat financera" per als pròxims anys.

"El dret i el seny han guanyat"

El representant especial del Kremlin per a inversió i cooperació econòmica, Kirill Dmitriev, ha celebrat la decisió. En un missatge a les xarxes socials, ha assegurat que "el dret i el seny han guanyat" i ha qualificat la decisió europea com un "cop dur" per als partidaris de recórrer a aquests fons.

En el mateix missatge, ha atacat directament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui ha acusat de promoure una mesura que considera il·legal.