La UE rebutja la petició d'Espanya, Irlanda i Eslovènia de trencar l'acord d'associació amb Israel
Redacció
El govern espanyol marxa amb les mans buides de la reunió de ministres d'Exteriors de la Unió Europea a Luxemburg. El bloqueig de grans països com Alemanya, Itàlia o França ha frustrat la petició de suspendre l'acord d'associació entre la UE i Israel.
La proposta l'havien adreçat Espanya, Irlanda i Eslovènia a la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, per les "violacions de drets humans" a Gaza i a la Cisjordània ocupada. "Està en joc la credibilitat d'Europa", havia afirmat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, just abans de reunir-se amb els seus homòlegs.
L'alta representant de la UE per a Afers Exteriors ha explicat que la mesura no ha aconseguit "prou suports". Requeria una majoria qualificada de més de la meitat dels països, que representessin el 65% de la població del bloc, però la negativa d'aliats tradicionals d'Israel com Alemanya i Itàlia ho ha impedit.
"No crec que bloquejar el pacte comercial sigui una mesura útil", ha sentenciat el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, després de la reunió. Abans de la trobada, el cap de la diplomàcia alemany, Johann Wadephul, ja havia tancat la porta a la proposta del govern espanyol, en considerar-la "inapropiada".
Hem de parlar de qüestions crucials amb Israel. Però ho hem de fer dins un diàleg constructiu.
La reunió de ministres d'Exteriors ha acabat sense cap decisió sobre emprendre mesures contra el govern de Benjamin Netanyahu. Des del setembre passat tenen sobre la taula una proposta de la Comissió Europea per suspendre les preferències comercials a Israel i reintroduir aranzels a gran part de les importacions israelianes.
La UE també descarta altres sancions contra Israel, però n'aprova per a l'Iran
Tampoc hi ha hagut acord per a imposar sancions comercials contra Israel, que requerien la unanimitat dels 27. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, havia demanat almenys "un gest" als seus homòlegs europeus.
Entre les mesures de represàlia que plantejava –en cas de no fructificar la suspensió de l'acord comercial–, hi havia sancions contra els colons en assentaments il·legals de Cisjordània o suspendre el comerç amb empreses que operen als territoris ocupats. Però tampoc hi ha hagut entesa.
Albares ha lamentat que des de l'última vegada que es va debatre la qüestió, la situació a l'Orient Mitjà s'ha agreujat: "Israel no ha fet res més que expandir l'espiral de violència i de guerra. Tot està pitjor."
Bèlgica ha estat l'únic estat membre que s'ha posicionat obertament a favor de tirar endavant "almenys" una suspensió parcial de l'acord d'associació amb la UE. "És hora de tornar a posar la qüestió sobre la taula", ha expressat el ministre d'Exteriors belga, Maxime Prévot.
Els Països Baixos també han expressat que és "important" incrementar la pressió sobre Israel per "aconseguir un canvi en el comportament". França i Suècia també han mostrat interès a aplicar algunes mesures de represàlia, com ara tallar els llaços comercials amb els territoris ocupats de Cisjordània.
Pel que fa a altres qüestions, el bloc comunitari sí que ha arribat a un acord per incrementar les sancions contra l'Iran per tal d'incloure "els responsables del bloqueig a l'estret d'Ormuz", ha explicat Kallas.
En la reunió de ministres d'Afers Estrangers a Luxemburg, també s'ha aprovat incrementar els esforços militars navals d'Europa a l'Orient Mitjà, per tal de protegir les embarcacions europees davant de possibles atacs dels rebels houthis.